Trump torna a xocar amb Dinamarca per Grenlàndia

Alhora que augmenta la pressió sobre Veneçuela, amb bombardejos constants al mar Carib i captures de petroliers, Donald Trump apuja l’aposta per aconseguir el control de Grenlàndia.

El president nord-americà va anunciar diumenge a la seva xarxa social el nomenament de Jeff Landry, governador de Lou­isiana, com el seu enviat especial per a l’illa que pertany a Dinamarca. Un territori que el magnat considera estratègic per als EUA per la ubicació a l’ Àrtic i els grans recursos naturals, i sobre el qual fa mesos que sobrevola l’amenaça de l’annexió.

“ En Jeff entén que Grenlàndia és essencial per a la nostra seguretat nacional i promourà amb fermesa els interessos del nostre país”, va afirmar el republicà al missatge. Per la seva banda, Landry va assegurar a X que era tot un honor treballar “perquè Grenlàndia formi part dels EUA”.

Com era previsible, el moviment de Trump va provocar ahir reaccions irades. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el seu homòleg grenlandès, Jens-Frederik Nielsen, van emetre un comunicat conjunt per recordar que el dret internacional impedeix d’acon­seguir territoris aliens, per més desitjables que siguin: “ Grenlàndia pertany als grenlan­desos, i els EUA no haurien d’apropiar-se-la. Esperem respecte per la nostra integritat territorial”, es podia llegir al text. Així mateix, el ministre d’Exteriors del país nòrdic, Lars Løkke Rasmussen, es va mostrar “profundament disgustat” pel nomenament i les posteriors declaracions de Landry, i va convocar l’ambaixador nord-americà per demanar-li explicacions.

Aquest episodi és l’últim en una llarga sèrie de desacords entre dos països que són aliats a l’OTAN, però que ara, fruit de l’expansionisme d’uns EUA que anhelen dominar tot l’hemisferi occidental, semblen més aviat rivals enverinats.

Des que va guanyar les últimes eleccions, Trump ha insistit una vegada i una altra en la necessitat d’apoderar-se de Grenlàndia, sigui mitjançant un acord econòmic o per la via militar.

Com a part de l’estratègia de pressió, el republicà va enviar al març el seu vicepresident, J.D. Vance, de visita a l’illa, a la base militar nord-americana de Pituffik. Aquesta visita va provocar un gran enrenou: tant les autoritats grenlandeses com les daneses ho van veure com una provocació, i Vance no va fer res per calmar les aigües. Encara més, durant la visita va dir que Dinamarca s’havia “desentès” del seu territori semiautònom, i que els EUA s’haurien d’annexionar l’illa per mantenir-la “fora de perill” de la creixent influència russa i xinesa a l’ Àrtic.

L’afer va anar perdent força els mesos següents, però a l’agost les tensions es van reactivar quan es va saber que almenys tres persones relacionades amb Trump havien dut a terme operacions encobertes d’influència a Grenlàndia per debilitar els vincles de l’illa amb Copenhaguen.

Amb aquest historial, no és pas estrany que els serveis d’intel·ligència danesos decidissin classificar els EUA com un risc per a la seguretat a l’informe anual, publicat fa dues setmanes. En aquest document no s’hi esmentava explícitament Grenlàndia, però s’alertava que la Casa Blanca fa servir el seu poder econòmic, polític i tecnològic per pressionar tant els enemics com els socis.

Les autoritats daneses ja deuen preparar un dossier exhaustiu sobre Landry, trumpista convençut de 54 anys que sovint ha expressat l’alineament amb una visió imperialista de la política exterior nord-ameri­cana.

En la nova missió com a en­viat especial, Laundry no només s’enfrontarà a l’escrutini dels agents de Copenhaguen: els mateixos grenlandesos l’esperaran amb les urpes preparades. Segons una enquesta publicada pel setmanari Sermitsiaq al gener, només el 6% dels habitants de l’illa veurien de bon ull una hipotètica adhesió als EUA, davant el 85% que la rebutgen.

Daniel Rodríguez Caruncho

Ver más artículos

Periodista. Redactor de Internacional de Guyana Guardian.