Besar George Clooney
No és que sigui dels meus actors preferits, ni que m’afectin les seves decisions, però que George Clooney hagi anunciat que no tornarà a besar en un pel·lícula em crida l’atenció. En un primer moment es va arribar a dir que es devia a un pacte amb la seva dona, la bonica i, també, brillant advocada Amal Alamuddin, però, en realitat, i seguint els passos d’altres intèrprets veterans, Clooney, de 64 anys, ha considerat que ja no té edat per aparèixer en actitud amorosa amb actrius a qui els dobla l’edat.
No és una mala decisió si amb ella l’actor es vol distanciar d’aquells guions en què el galant madur conquereix la noia jove sense que la història accentuï la diferència d’edat. Però què passa si Clooney, o qualsevol actor coetani, interpreta un guió en el qual la seva parella és d’una edat similar? No es besaran? Aquí sí que la cosa em sembla un postureig. No deu ser que en realitat l’actor, més que no voler besar actrius joves, el que no vol és acceptar guions que l’obliguin a besar dones de la seva edat? Potser creu, i això és molt pitjor, que les parelles de més de 60 no poden viure, o interpretar, històries d’amor.
A Espanya, l’actor Alberto San Juan (57) també té una opinió sobre el tema, i ha afirmat recentment que seguirà el camí de Clooney i no pensa besar en el cinema cap dona amb qui tingui una diferència d’edat de més de quinze anys; és a dir, que no pugui semblar la seva filla però sí la seva germana petita. Això sí, a diferència de l’americà, l’actor espanyol, almenys, afirma que no li importaria besar, en el cinema se suposa, Charlotte Rampling, que està a punt de fer 80 anys. Això ho vull veure.
Recentment, el director David Trueba ha estrenat la pel·lícula Siempre es invierno , en què David Verdaguer interpreta un arquitecte, una mica dispers, que figura que té 36 anys, tot i que ell ja n’ha fet 42, que s’enrotlla amb una senyora, bastant equilibrada, que interpreta Isabelle Renauld, a qui li assignen 63 anys, per bé que en la vida real en té 59. Es besen bastant i, encara que al final no se sap com acabarà la cosa (ja us dic jo que malament), almenys se surt del que és habitual.
Que siguin els actors madurs els que es comencin a negar a protagonitzar pel·lícules que perpetuen el model d’home gran amb noia jove és d’agrair (el cas al contrari no abunda, la veritat), però seria millor que promoguessin guions en què les seves companyes, també ja d’una certa edat, no fossin discriminades. No m’ expliquis pel·lícules, George Clooney, que la teva senyora té 47 anys.