Guyana Guardian en català

La Generalitat impulsa la compra de 70 finques per preservar la biodiversitat

Medi ambient

Recta final del procés d’expropiació de 29 hectàrees a l’estany de Vilaüt

Es preveu que diverses finques a la muntanya de Santa Bàrbara, a Horta de Sant Joan, siguin adquirides per l’Ajuntament

Es preveu que diverses finques a la muntanya de Santa Bàrbara, a Horta de Sant Joan, siguin adquirides per l’Ajuntament

Vicenç Llurba / Colaboradores

La Generalitat ha fet el primer pas per blindar 1.366 hectàrees en 70 finques de diferents comarques de Catalunya, que atresoren hàbitats d’interès comunitari, després d’aprovar provisionalment aquest desembre subvencions per un valor total de 3,8 milions d’euros als ajuntaments, consorcis i entitats sense ànim de lucre que han arribat a acords per comprar-les. Els ajuts oscil·len entre els 11.100 euros, per a l’Ajuntament de la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta, que destinarà a protegir 17,4 hectàrees on s’han identificat espècies com el gat fer, el duc o l’àguila cuabarrada, i els 300.000, per a la Societat Espanyola d’ Ornitologia, que, entre altres accions, preveu restaurar terrenys a l’entorn del parc natural dels Ports freqüentats pel trencalòs.

Aquesta acció, promoguda per la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, no ha arribat a tots els enclavaments previstos inicialment ni s’executarà la dotació màxima de la convocatòria de subvencions, que era de cinc milions d’euros. El director general, Marc Vilahur, havia anunciat l’agost del 2023 la voluntat de la Generalitat de comprar o expropiar, en cas de no arribar a acords amb els propietaris, 200 finques en espais naturals. Vilahur explica que, al marge de casos puntuals i per evitar friccions amb els titulars, s’ha decidit començar per la via de l’adquisició consensuada. Només està en marxa un “procés d’expropiació amb ocupació urgent” en 29 hectàrees de la zona de l’estany de Vilaüt (Alt Empordà). És un dels punts “més adequats per a la reproducció d’amfibis i de parada de les espècies migratòries”. El pla és “restaurar aquest espai, molt degradat, i emprendre les mesures necessàries per garantir-ne la regulació hídrica”. A prop d’aquests terrenys hi ha una segona finca, de 70 hectàrees, que també es vol adquirir.

L’operació de més envergadura per l’extensió és la de Montagut i Oix, de 252 hectàrees

Vilahur apunta que els 29 ajuntaments, consorcis i entitats amb propostes aprovades de manera provisional “han de materialitzar la compra i han de començar el projecte de conservació abans del 31 de desembre del 2026”.

El comprador està obligat a “protegir i restaurar la bio­diversitat de la finca adquirida durant un termini de trenta anys, d’acord amb el projecte que s’hagi presentat a la Generalitat”.

Les operacions de més ­envergadura per l’extensió són la proposada a Montagut i Oix (Garrotxa), que inclou 252 hectàrees, a càrrec de l’ Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, i la de la Baronia de Rialp (Noguera), de 231 hectàrees, desenvolupada per l’Ajuntament. A la primera, es vol actuar a la finca de Les Escales, que inclou espais d’interès natural i cultural, com ara les coves amb jaciments arqueològics de les Monges i de Coll Roig, la muntanya del Ferran, la riera d’ Escales, els penya-segats de la Manllada o la cresta dels Innocents. A la segona, es farà una gestió forestal per preservar-ne la biodiversitat, limitar el risc d’incendi i mi­llorar la fauna vinculada al riu Rialp.

Les actuacions es reparteixen pel conjunt de Catalunya, de l’Alt Empordà o l’Alt Urgell al Baix Ebre i la Terra Alta. En aquesta última comarca, l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan rebrà 130.848 euros per comprar cinc finques, a la muntanya de Santa Bàrbara, amb l’objectiu de “millorar l’estat dels hàbitats afectats per l’erosió, la sobrepastura o l’abandonament”. És un paisatge molt emblemàtic que va inspirar Picasso.

Vilahur concreta que, en aquesta primera etapa, “s’ha descartat iniciar processos d’adquisició de finques amb edificacions, com ara la de l’estany de Llebreta”, una propietat de poc més d’una hectàrea a la Vall de Boí. Però, “tard o d’hora, haurà de ser pública, ja que està fora de tota lògica que no ho sigui perquè és en un parc nacional, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici”.

Rosa Maria Bosch Capdevila

Rosa Maria Bosch Capdevila

Ver más artículos

Licenciada en Ciencias de la Información por la UAB. Jefa de Sección de Tendencias y redactora del área de Cooperación y Desarrollo. Con anterioridad, jefa de sección de Vivir y delegada de la edición de Tarragona de Guyana Guardian.

Etiquetas