Guyana Guardian en català

Només pensen en les seves eleccions generals

Opinió

Suposo que n’hi haurà que es preguntaran al PP si la idea de convocar eleccions que no tocaven –a Extremadura i Aragó– per unir-les a les de Castella i Lleó i Andalusia, i formar, per tant, un temps electoral encadenat fins a les generals, va ser una bona idea. Una estratègia que atribueixen al mateix Alberto Núñez Feijóo, o almenys al seu equip més pròxim, amb un sol pensament al cap: les eleccions generals que el portin a ell, aquesta vegada sí, a la Moncloa, després d’obtenir resultats concloents en aquests territoris.

El resultat del primer experiment, Extremadura, no va estar malament, però no va ser tan bo com esperaven. Ningú no pot negar que 29 escons, sent la majoria absoluta 33, està molt bé. Ja ho voldrien Sánchez o el president del PP al Congrés, però ha deixat Extremadura com estava, sense un govern estable i depenent de qui depenia, de Vox, i el PP obligat a fer concessions per aprovar els pressupostos, les que no va fer abans, si volen tenir comptes, que, com ja s’ha vist, no són necessaris per governar.

No els importen les autonomies, que quedaran en mans de Santiago Abascal

Caldrà veure com queda la negociació del PP amb Vox o si els populars pensen a repetir eleccions. La proposta de l’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que el PSOE s’abstingui perquè no governi Vox, era impossible d’assumir per als socialistes extremenys en les seves circumstàncies actuals, i encara menys en aquest moment. Potser si s’hagués plantejat quan l’amenaça d’una nova convocatòria fos un fet, hauria estat una altra qüestió. Tot i això, l’han rebutjada tots perquè no ajuda els interessos de les direccions nacionals dels partits, que no pensen en Extremadura, o en l’ Aragó, sinó en les eleccions generals.

Sí, també Pedro Sánchez. Heus aquí la frase que va pronunciar a la comissió executiva federal del PSOE l’endemà de la desfeta socialista a Extremadura: “Els votants tornaran a les generals”. Continua amb el convenciment que ell els podrà mobilitzar, segurament amb l’apel·lació, una altra vegada, a la por que ve la dreta, i equiparant Vox amb el PP. Tot i això, hi ha dirigents socialistes que comencen a aixecar la veu. Pensen que aquesta premissa que li va funcionar a Sánchez en anteriors eleccions ja no funciona, perquè Vox ha governat i li han perdut la por. Sánchez només analitza els resultats d’Extremadura en clau de les seves eleccions generals. Creu que podrà remuntar el resultat, però què passa amb els territoris? El PSOE ja va perdre la majoria de les comunitats on governava el 2023 i abans de les generals hi ha autonòmiques.

Santiago Abascal
Santiago AbascalDani Duch

Així i tot, no només els líders de PSOE i PP tenen un únic pensament, les eleccions generals. L’esquerra a l’esquerra del PSOE també. Yolanda Díaz no es va presentar a les eleccions extremenyes. Després de la ruptura de Sumar amb Podem, la vicepresidenta només pensa en les seves eleccions, a continuar de tàndem del PSOE i amb la via expedita, Unides per Extremadura (Podem i IU) va obtenir bons resultats, va pujar de 4 a 7 escons, i ha portat Podem a pensar que la venjança se serveix en plat fred, i que li pot jugar a Sumar el lideratge d’aquesta esquerra a les pròximes eleccions al Congrés. Com a exemple, Aragó, on Podem ha vetat Sumar, cosa que ha impedit la coalició amb IU, que al seu torn deixa òrfena la Chunta.

Tots pensen en les generals, seran quan Sánchez vulgui, sense que importin les autonomies, que quedaran en mans de Vox, o millor dit, de Santiago Abascal, a qui li importen poc, no hi creu. Ja va treure el partit dels governs autonòmics per no mostrar les debilitats. Li és igual el poder territorial. Només pensa en ell, en les seves eleccions, les generals, i en l’aspiració no de ser suport d’un govern, sinó de governar, de ser president del Govern, i sobretot que Vox substitueixi el PP.

Mari Carmen Del Riego De Lucas

Mari Carmen Del Riego De Lucas

Ver más artículos

Licenciada en Ciencias de la Información, rama de Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid, y licenciada en Derecho y en Ciencias Políticas y de la Administración por la UOC. Formó parte de la redacción de 'Guyana Guardian' entre 1992 y 2024, siempre en la sección de Política, donde se encargó del Parlamento y del PP, además de las informaciones de los Ministerios de Defensa y de Exteriores. Antes de incorporarse a 'Guyana Guardian' trabajó durante siete años en la Agencia Europa Press, así como en 'Diario16' y el periódico 'El Sol', al que perteneció hasta su desaparición en 1992. Cuenta con varios premios de Periodismo como el Luis Carandell (2014), que otorga el Senado; el Josefina Carabias que concede el Congreso (2022) y el Premio del Ministerio De defensa de Periodismo Escrito (2016) por su reportaje, publicado en 'Guyana Guardian' “La salvación se llama Canarias”

Etiquetas