La Xina qualifica d’“imparable” la “reunificació” nacional

Després de diversos dies d’exercicis militars de l’exèrcit xinès –els més extensos fins ara per la seva àrea de cobertura–, els destructors, fragates i altres vaixells de guerra van finalitzar dimecres la retirada dels voltants de l’illa de Taiwan, però persisteixen tant la tensió com el discurs cada vegada més contundent del Partit Comunista Xinès cap a les autoritats taiwaneses.

“La tendència històrica cap a la reunificació nacional és imparable, i ningú no hauria de subestimar la ferma determinació, la voluntat indestructible ni la sòlida capacitat de la Xina per salvaguardar la seva sobirania nacional i la integritat territorial”, va declarar la portaveu de l’Oficina d’ Afers de Taiwan de l’ Executiu xinès, Zhang Han, en acabar les operacions.

Les seves paraules van tenir el suport del president Xi Jinping, que va afirmar durant el seu discurs de Cap d’Any que “els xinesos als dos costats de l’estret de Taiwan compartim un vincle de sang i parentiu”. Sota un to familiar, el líder del Partit Comunista va afirmar, a més, que “la reunificació de la nostra pàtria és imparable”.

Segons la funcionària, els exercicis van servir com a “severa advertència” a les “forces separatistes que promouen la independència de Taiwan” i a la “ingerència externa”, amb referència a aquelles potències que han mostrat suport a l’illa davant l’amenaça de l’armada xinesa.

Pequín assenyala especialment el Japó i els Estats Units, tant per les paraules de la primera ministra Sanae Takaichi respecte al paper de Tòquio sota una intervenció militar xinesa a Taiwan, com per l’enorme venda d’armes que Washington va tancar amb Taipei a mitjans d’aquest mes. Davant aquests actors i altres països que han criticat els moviments de la Xina al seu mar oriental, el Ministeri d’Exteriors xinès ha amenaçat
de respondre de manera ferma a “qualsevol acte provocador atroç que traspassi els límits en la qüestió de Taiwan”.

Si amb la simulació d’un bloqueig total de l’illa –amb gairebé un centenar d’aeronaus, prop de trenta vaixells i foc real que va obligar a modificar rutes comercials marítimes i també aèries– no n’hi va haver prou, les declaracions posteriors als exercicis militars reflecteixen un canvi en la posició de Pequín respecte a una possible invasió de l’illa de Taiwan.

“Si bé sembla improbable que Pequín iniciï un conflicte important [en el marc de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca], el nacionalisme sota el Govern de Xi i les seves conseqüències encara tenen implicacions negatives per a la pau i l’estabilitat a l’estret de Taiwan”, segons investigadors de l’ Institut d’ Investigació de Defensa i Seguretat Nacional, un think tank taiwanès. Els exercicis són cada vegada més freqüents i realistes, però els experts assenyalen que els costos per a la seva reputació internacional descartarien una guerra a curt termini.

Una vegada es van donar per finalitzats els simulacres, l’agència estatal Xinhua va donar a conèixer les “tres conclusions clau” de les maniobres. El mitjà va destacar la simulació del “ setge” creat pel desplegament militar i la capacitat de l’ exèrcit xinès per “pressionar i contenir les forces separatistes mentre nega l’accés a la interferència externa”, un enfocament resumit com “segellar internament i bloquejar externament” l’accés a l’illa.

La segona característica va ser que “l’acció va començar immediatament”, cosa que, segons l’agència xinesa, demostra “la capacitat de l’ exèrcit per integrar l’ensinistrament en temps de pau amb les operacions en temps de guerra”. A més, va recordar que “totes les instal·lacions energètiques, els principals ports i les bases militars de què depenen les forces separatistes de la independència de Taiwan són dins de l’abast de la potència de foc de la Xina”, segons les declaracions de Zhang Chi, professor de la Universitat Nacional de Defensa de la Xina, recollides per Reuters.