Adeu a 400 anys de cartes
Correu
El servei estatal de correu postal de Dinamarca va repartir dimarts l’última missiva
Les clàssiques bústies vermelles daneses ja s’estan retirant dels carrers del país
Ja ho adverteix la dita: els anys no passen debades. I a Dinamarca ho saben bé. Després de quatre segles de vida, el servei de correu postal estatal danès de cartes (gestionat des de fa uns anys per PostNord) abaixa la persiana. Dimarts va fer l’últim repartiment, una tradició que va començar cap al 1624. D’aquesta manera, Dinamarca es converteix en el primer país que pren aquesta decisió. Al març ja va anunciar la determinació de posar fi al servei per la falta de rendibilitat. Tot i això, els danesos que ho vulguin encara podran enviar missives, però haurà de ser a través d’una empresa privada. Les icòniques bústies vermelles, que ja s’estan retirant, deixaran de formar part del paisatge urbà del país.
Les xifres no enganyen. Des del 2000, quan es va arribar a la xifra rècord de 1.500 milions, el nombre de cartes enviades pels danesos s’ha desplomat fins als 122 milions el 2024, una caiguda de més del 90%.
El nombre de trameses ha descendit un 90% en una mica més de dues dècades: de 1.500 milions el 2000 a 122 el 2024
“Posar punt final a aquesta part de la nostra història ha estat una decisió difícil. Els danesos són cada vegada més digitals, avui dia hi ha molt poques cartes i aquest declivi continua, de manera que el mercat postal ja no és rendible”, va esgrimir fa uns mesos Kim Pedersen, director de la filial danesa de PostNord.
Francesc Jiballí (61 anys) va treballar de carter al llarg de quatre dècades. Jubilat des de fa un any, durant uns 35 anys va ser l’únic carter del seu municipi, Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), de prop de 900 habitants. Ell forma part de la quarta generació de la família amb el mateix ofici. El seu besavi ja va ser carter fa més de cent anys. Després van arribar el seu avi, el seu pare i ell (el seu germà també va fer de carter un temps, però després va passar a ser cap d’oficina de Correos, de manera que va deixar de repartir cartes).
Jiballí afirma que la decisió que ha pres Dinamarca no l’ha sorprès. “És una llàstima, però no m’estranya”, explica a Guyana Guardian . Els últims anys de professió ja va haver de repartir el correu en dues poblacions més perquè el volum de treball havia disminuït. No passava el mateix fa 30 anys, quan també li tocava fer el repartiment a la tarda abans de Nadal perquè no donava l’abast. I tot això amb una llibreta a ròssec, en què feia signar al client el justificant de recepció. “Després ja van arribar les PDA”, recorda. Tem que, després de Dinamarca, vingui Espanya. “Els últims anys que vaig treballar ja es comentava la possibilitat de posar fi al servei”.
Dinamarca és el primer país que pren aquesta decisió. D’altres, com ara Austràlia, Alemanya, el Regne Unit o el Canadà, ja van apostar al seu dia per retallar serveis, reduir dies de lliurament o, fins i tot, liberalitzar part de l’activitat, però sense eliminar el repartiment nacional de cartes. L’ Estat danès va fer un pas previ fa més de deu anys. El 2014, quan va decidir que tota la comunicació de les autoritats amb els ciutadans es fes de manera digital. Un altre pas gairebé definitiu va ser el 2023, quan, de facto, es va privatitzar el mercat postal després d’eximir PostNord de l’obligació de transportar cartes, paquets, revistes i diaris a canvi d’una compensació de l’ Estat, després que la companyia acumulés pèrdues milionàries.
Malgrat l’acabament del servei per PostNord, els danesos podran continuar enviant cartes, si així ho volen, a través de les 1.600 paqueteries de la firma privada Dao, dedicada des de fa anys al repartiment de diaris, revistes i paquets, i que ara assumeix, des de l’1 de gener del 2026, la distribució de missives. L’empresa calcula que el nombre de productes repartits pujarà aquest any de 150 a 210 milions, i que d’aquests, uns 70 correspondran a cartes. “ Esperem que les cartes que quedin siguin per als ciutadans que en volen continuar rebent d’aquesta manera”, va declarar Hans Peter Nissen, director de Dao, a l’agència Ritzau.
Dels 2.200 treballadors del servei postal danès, 1.500 seran acomiadats, i a la resta els han ofert llocs de feina en altres parts de l’organització.