L’Ajuntament només culmina dos dels deu parcs infantils inclusius
Espai públic
El projecte es va presentar el 2022 per implementar-se al cap de dos anys
El parc infantil Elisa Antonellanomés té un gronxador adaptat i és una de les àrees on és més urgent una adequació
En un concurs, el parc infantil Elisa Antonella tindria força números per proclamar-se el més lleig de la ciutat. Parlem d’un espai dur, construït sobre una infraestructura, molt fred a l’hivern i terriblement exposat al trànsit de la Travessera de Dalt. Un lloc que sembla pensat per alçar la mirada i, vist el panorama, passar-hi de llarg; tot i que es tracta en realitat d’un parc que fan servir cada dia diverses desenes de veïns –no tenen alternativa– d’aquesta part alta del districte de Gràcia.
Elisa Antonella també és el parc on van diàriament la cinquantena d’alumnes de la Fundació Nexe, un centre pioner en l’atenció a nens de 0 a 6 anys amb pluridiscapacitat, que fa servir l’espai com a pati malgrat que amb prou feines respon a les seves necessitats. El 2022, l’Ajuntament de Barcelona va incloure aquest parc en un ambiciós projecte d’àrees infantils “inclusives en accessibilitat”, el pressupost total de les quals era de 4,38 milions d’euros. No es tractava d’una reforma menor. El concurs es va organitzar per cinc lots i un dels quals abordava el repte de construir dues àrees de joc sobre una llosa de formigó, com passa aquí. El projecte es va redactar durant anys, amb un alt grau de personalització. I va rebre el vistiplau tècnic, però no va arribar a executar-se mai. La falta d’una partida pressupostària el va deixar en un calaix i mai més no se n’ha sabut res més.
Les famílies de Nexe asseguren que la reforma promesa no representa cap caprici ni cap qüestió estètica
Fa temps que les famílies de Nexe insisteixen que la reforma no és un caprici ni una millora estètica. “Aquest parc no és en absolut un luxe. Jugar, en el seu cas, és una necessitat”, diu Marie-Pierre Caire, mare d’un adolescent amb pluridiscapacitat i vinculada des de fa anys a la fundació. El procés, recorda, “es va treballar des de la cocreació: amb la fundació, amb les famílies i amb pedagogs, per respondre a les necessitats reals dels nens”. Canviadors auxiliars, espais per aparcar cadires de rodes, recorreguts segurs, zones d’ombra, elements sensorials... Solucions relativament simples per a problemes quotidians que continuen sense resoldre’s. “En tota l’àrea només hi ha un gronxador adaptat”, explica Helena Murray, mare d’en Bruno, de quatre anys. “I moltes vegades has d’esperar, demanar pas, explicar per a què serveix. No compensa quedar-s’hi uns minuts”. Aquesta sensació de ser sempre sobrera, d’haver de justificar la presència, acaba expulsant moltes famílies de l’espai públic. Després hi ha, mentrestant, el tema dels canviadors. “Hi ha nens que continuen necessitant bolquer quan creixen i no caben en els canviadors convencionals”, relata Murray. “He vist mares que han hagut de canviar els seus fills en bancs o al terra d’un bany públic, cosa que és bastant denigrant, a part de poc higiènic”.
Les famílies denuncien que el projecte, concebut i anunciat com un “compromís de ciutat”, hagi quedat a la mercè del canvi de govern i certes votacions. “No estic d’acord que una cosa així hagi de passar per pressupostos participatius, ja que s’utilitzen com a filtre d’accés a drets prèviament compromesos”, afirma Caire. “És un acord que caldria complir-se governi qui governi”.
Dels projectes aprovats per l’Ajuntament –un total de cinc– només se n’ha implementat un lot, el que afecta els jardins d’ Alcavota Vigneaux (Sants-Montjuïc) i la plaça d’ Emili Mira ( Sarrià-Sant Gervasi). De les altres quatre sèries, només els jardins de Vil·la Amèlia i del Doctor Roig i Raventós ( Sarrià-Sant Gervasi) tenen assignada partida pressupostària. Preci-
sament, en el marc del lot sobre formigó, i juntament amb la d’ Elisa Antonella, també estava prevista l’adequació d’una àrea al passeig de Garcia Fària (Sant Martí), les dues reformes a càrrec de l’arquitecta Mireia Martín. Entitats del barri adverteixen que fa dos mesos es va publicar a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya un concurs per crear un
refugi climàtic al passeig Marítim, just a pocs metres d’aquest parc, malgrat que el projecte de Martín ja preveia – preveu– unes zones semblants, amb tendals i vegetació.
L’inici de les obres dels deu parcs infantils estava previst per a principis del 2024.