Ernesto Ventós, un llegat artístic amb olor de terra molla
Un perfumista singular
Seis anys després de la mort del singular perfumista, la seva filla Gina continua impulsant la Fundació amb l'afany d'ensenyar a fer olor
Gina Ventós posa en l'estudi amb una obra d'Eugenio Merino que va fer especialment per a Ernesto Ventós
Les olors evoquen a persones i moments. I aquell record olfactiu, insubstituïble i personal, és el que ens connecta amb l'ànima i amb el que sentim. El perfumista i artista Ernesto Ventós, de la mort dels quals es compleixen el gener sis anys, ho sabia bé. Va ser aquest precisament un dels seus trets distintius: atorgar a les obres artístiques olor. Un d'ells, l'aroma a terra molla que Ventós va idear, és ara, més d'un lustre després de la seva mort, una de les olors que més demanen a la Fundació Ernesto Ventós. La institució contínua amb el llegat del famós perfumista i artista, posant olor d'òperes, exposicions i fins i tot a concessionaris. I també té una important missió: continuar formant en l'art de saber fer olor.
Talent
Ventós, fill de perfumista, va néixer sord i va desenvolupar l'olfacte fins a límits increïbles
La Fundació Ernesto Ventós es va començar a idear el 2017, però va veure la llum dos anys després, poc abans de la sobtada mort del perfumista, compte Gina Ventós, la seva filla, per a Guyana Guardian. Químic de formació i perfumista per herència familiar, Ventós desenvolupament fins a límits increïbles l'olfacte. La seva vida va quedar irremeiablement unida al món de l'olor pel seu llinatge, però també perquè va néixer sord i això va fer que desenvolupés d'una manera extraordinària l'olfacte. Va aprendre a captar pel nas el que no podien fer les seves orelles i considerava que és a través de l'olfacte com es pot jutjar si una obra d'art connecta amb el que l'observa a més d'avivar records o connexions amb la mateixa experiència. Va ser també col·leccionista, es va convertir en NASEVO (la unió de la Nas -nas en català- juntament amb l'acrònim del seu nom i cognoms) i va crear la col·lecció olorVISUAL, un arxiu referent en el panorama artístic d'Espanya.
“La nostra missió és ensenyar a fer olor”
Perquè Ernesto Ventós i la seva sensibilitat el van convertir en un artista molt complet, reconeix la seva filla. Ara, al costat de Gina Ventós, quatre professionals tiren endavant una feina que en els seus inicis va arrencar i va impulsar pràcticament sol el pare. Conèixer artistes, viatjar, crear olors per a diferents espais, motivar als artistes, trobar artesans que li reproduïssin les obres… Una prolífica carrera que va ajudar molt la seva “plena” vida interior, apunta Ventós. Ara en la Fundació continuen divulgant l'obra amb la intenció d'arribar a més persones i que tot el que va fer perduri.
Gina Ventós assegura que el fa il·lusió continuar amb el llegat del seu pare alhora que l'assegui com un repte. S'hi suma l'orgull que han modificat l'estratègia de la Fundació d'ensenyar a fer olor a través de l'art “que ja es feia amb Ernesto”, però que s'ha expandit molt més a l'assessoria olfactiva, fent tallers i cada vegada més exposicions internacionals.
“La nostra missió és ensenyar a fer olor”, compte Gina Ventós. Des del vessant filantròpic, la Fundació Ernesto Ventós té una missió clara “ensenyar a quantes més escoles, persones, tallers, institucions i exposicions” i que les obres artístiques tinguin la seva pròpia aroma. L'assessoria olfactiva és una de les facetes a què dediquen més esforços amb la voluntat d'afegir perspectiva olfactiva en contextos culturals i artístics. També donen cursos en centres educatius i en institucions com l'ONZE per a nens cecs o sord cecs desenvolupin i potenciïn el sentit de l'olfacte, com va fer al seu dia Ventós.
I han anat sumant propostes. Han posat olor d'òperes, d'exposicions i fins i tot dels concessionaris Cupra. Van inundar el festival de Peralada d'olor a hort. I han aconseguit que els Estius de la vila de Madrid facin olor de clavells, violetes o llimona. A Liceu de Barcelona van posar olor de terra molla a una òpera. És just aquella olor tan terrenal la que més sol·liciten. “Ens ho demanen gràcies al meu pare, que el tenia superidentificado”, recorda la seva filla. Perquè és una olor que connecta.
L'olor de terra molla, el que més demanen
Ernesto va desenvolupar una habilitat excepcional d'unir l'art amb l'olor i també amb la intenció de continuar amb aquesta manera de fer, des de la Fundació donen beques a artistes que incorporen olor de la seva obra. La idea és, a la llarga, poder fer un laboratori artístic i ampliar la seva base de dades amb artistes que utilitzin aquest sentit. Ventós filla constata que cada vegada hi ha més interès per aquest doble vessant artístic també en institucions, museus, en la música. Han intervingut en òpera a Alemanya, en la Biennal de Hèlsinki o en el Liceu.
Y a quina aroma evoca Ernesto Ventós? Segons la seva filla Gina, lavanda. És l'olor d'aquella flor la que el connecta amb Ventós a la infantesa als estius a la casa familiar. També a Ernesto Ventós li inspiraven olors properes al camp, recorda la seva filla. Encara que molt diferents dels de Gina Ventós. “Li agradaven dues olors molt diferents: el de fems i el de gespa acabat de tallar”, apunta. Per contra, si avui fos viu Ernesto Ventós, diria que el món “fa pudor, en el sentit que no li agradaria el que està passant”, explica.