Arriben les ‘coffee raves’, festes diürnes, sense alcohol i amb cafeïna

“ I need a coffee so bad” (necessito un cafè!), diu un jove als seus amics en una llarga fila de persones per entrar a una coffee rave (festes diürnes, amb música electrònica, en què el consum de cafè i altres begudes saludables reemplacen l’alcohol). A l’entrada, a prop del port de Barcelona, els rebran amb una barreta de proteïna i un val de cafè. “Els donem aquesta primera energia que necessiten per ballar”, explica una de les fundadores de The Bcn Coffee Rave, Tanya Amor Mzembi, de 25 anys.

Tot i que la festa es fa en un restaurant, l’escena sembla la d’una discoteca: un dj passa música a tot volum, la gent balla amb els braços amunt i s’amuntega a la barra en espera del
seu glop. Tot el que aquí se serveixen són cafès i mocktails (glops sense alcohol d’aigua amb fruites), en comptes de
cubates. Caldrà sortir a la terrassa per recordar que són les 11 hores d’un dissabte.

Tot i que les coffee raves no són un fenomen nou –van néixer cap al 2010 a Londres o els EUA, segons les fonts– ja trepitgen fort en ciutats com ara Barcelona, València o Madrid. I no sembla una moda passatgera: fins i tot fora de temporada, omplen aforament i acumulen llistes d’espera. Es tracta d’una espècie de “lleure nocturn depurat”, pensat per als que volen divertir-se de manera sana.

“Tots tres tenim moltíssima feina. No tenim temps per sortir de nit, estar fora fins a les tres del matí i viure l’endemà amb ressaca”, diu Mzembi, una dels tres fundadors de The Bcn Coffee Rave, juntament amb Palak Bothra i Puyan Sabor. Tots tres són expats d’entre 25 i 32 anys instal·lats a Barcelona des de fa més de cinc anys: ella és mig cubana i mig zimbabuesa; Bothra, de l’ Índia, i Sabor és persaalemany. Un cop van veure que el format triomfava a altres ciutats com ara Nova York o Dubai, van decidir replicar la iniciativa.

Per a la seva sorpresa, al primer esdeveniment van assistir unes 120 persones. Des d’aquí van anar escalant. Aquesta és la seva cinquena edició amb 450 persones i entrades esgotades dos dies abans. Sembla que hi havia una demanda latent per aquesta mena de celebracions: “Vam fer la promoció a través de les xarxes socials, però ni tan sols va fer falta fer publicitat de pagament”, assegura Mzembi. Aquestes festes, assegura la jove, reuneixen un rang d’edat ampli, “des dels 25 fins als 45 anys”, i agrupa des de professionals que no volen sortir de nit o venen abans de treballar, fins a gent que ve abans o després de fer esport o mares i pares que aprofiten aquests actes per no perdre la vida social. “Sortir de nit pot ser molt divertit, però no és per a tothom”, afirma.

També atreu el fet que sigui una proposta saludable, assegura Mzembi. Els mocktails estan fets amb aigua d’aixeta i a la pista de ball s’ofereixen barretes o tapes saludables dels patrocinadors. De tota manera, aclareix: “No som restrictius. Si algú vol prendre una cervesa, al bar n’hi ha. Però volem que les persones puguin anar a una festa que els permeti prendre decisions conscients i saludables, que és una cosa que no s’acostuma a oferir al lleure nocturn”.

Aquesta periodista haurà de recórrer al seu rústic anglès per preguntar a alguns dels assistents què els ha portat a aquesta nova moguda matinal. “Nosaltres ho vam descobrir a través de les xarxes socials. Ens va atreure el fet que fos un esdeveniment amb música, que sigui al matí i on no hi hagués alcohol. Poder conèixer gent sense necessitat de sortir de nit”, expliquen dues noies italianes de 29 anys, que viuen a Barcelona fa any i mig. El seu acompanyant, un jove mexicà de 33 anys que viu aquí des de fa tretze anys, diu que “és una bona oportunitat per conèixer gent”, tot i que per ell “no és una cosa que pugui reemplaçar el sortir de nit, perquè són coses molt diferents. Això és molt tranquil”.

Una parella de 41 i 42 anys, ella portuguesa i ell anglès, instal·lada a Barcelona des de fa quatre anys, ha vingut per explorar noves opcions de lleure: “Estem evitant sortir de festa a la nit i hem volgut provar coses diferents. Podem gaudir de sortir de nit, però quan arriba el moment que tots al voltant comencen a emborratxar-se, sentim que som al lloc equivocat. Ens agrada la idea que la resta estigui amb el mateix nivell d’energia”.

“M’encanta sortir, però no prenc alcohol i no m’agrada anar a les discoteques fins a les tres de la matinada. M’encanta la idea d’una festa a les deu del matí, saludable i sense alcohol”, diu una altra de les assistents a la coffee rave , de 36 anys, equatoriana. Al seu acompanyant també li agrada la idea que l’alcohol no formi part de la proposta, però insisteix: “No m’imaginava una cosa així. Si ho hagués sabut, m’hauria vestit diferent, no tan informal”.

Es tracta d’animar una festa que pogués funcionar com a punt de trobada, on poder conèixer gent d’arreu del món “sense pressions” i on la música estigués “al centre de tot”, com expliquen Claudia Dikkers, Christine Anderson i Juan Chajón, fundadors d’ Espresso Beats, una altra marca de coffee raves . El seu debut va tenir lloc al juny i de seguida van confirmar la seva sospita: “Hi havia una demanda enorme per aquesta mena de festes”, asseguren. Per ells, l’auge d’aquest tipus de formats respon a una tendència global, en què “les noves generacions són una mica més conscients de la seva salut, de la necessitat de fer esport i de portar un estil de vida saludable. És una proposta que encaixa perfectament amb el desig de continuar sortint de festa, però sense deixar de ser conscients del seu benestar”.

Des d’aleshores, han celebrat diverses edicions, incloent-hi
el desè aniversari de Syra Coffee. Ara treballen amb tres
models: pop-ups improvisats, les coffee raves amb entrada anticipada, en què el públic hi arriba i troba cafè i croissant, i un tercer format, més gran i amb patrocinadors, que aspira a convertir-se en “un festival diürn de cafè”. No caldrà esperar a l’arribada de la primavera: una ciutat com la de Barcelona, observen, permet que aquesta mena de celebracions diürnes pugui celebrar-se durant tot l’any.