Una nova generació de cafeteries redefineix l’escena barcelonina

El carrer l’Avenir, al barri de Sarrià-Sant Gervasi, no és una via principal ni especialment freqüentada. El trànsit és escàs, els vianants pocs, i l’entorn, majoritàriament residencial. Per això sorprèn el grup de persones que es reuneix diàriament davant del número 66. No hi ha cartells que ho anunciïn ni sortejos o promocions que expliquin l’espera. Allà hi ha Raw Studio. A simple vista, podria passar per una cafeteria més entre tantes que esquitxen el barri. Quan un travessa la porta, però, l’espai transmet una calma inesperada. Predominen els tons rosats. Les cadires, totes diferents entre si, s’agrupen al voltant de taules de fusta de diferents mides. L’aroma del cafè ho impregna tot.

“Es va generar una comunitat, és una cosa que no puc explicar”, afirma la fundadora, la mexicana Brenda Gálvez, que va obrir el local fa tres anys. Davant de Raw Studio també gestiona Raw Objects, un espai dedicat a la venda d’objectes d’ús quotidià –culleres, cadires, samarretes i altres peces acuradament seleccionades– juntament amb antiguitats. Allà, a més, s’hi pot gaudir d’una tassa de cafè de filtre. “Hi ha gent que entra i no entén res, i m’encanta que sigui així”.

El concepte va néixer de la pròpia experiència personal. “Quan vaig viure a Copenhaguen, em vaig enamorar del cafè d’especialitat i del que ofereixen les cafeteries que estan cuidades i tenen una història darrere”, explica. “Malgrat que hi havia moltes opcions, quan vaig arribar a Barcelona fa uns anys no trobava res que em convencés des del punt de vista del disseny”. Els anys a la capital danesa i les arrels mexicanes es reflecteixen al menú, on conviuen referències dels dos mons: des de l’ou passat per aigua amb pa de massa mare, mantega i melmelada (un esmorzar típic de Copenhaguen) fins als ous rancheros amb tomàquets al forn i salsa a l’estil d’Oaxaca, herència directa de l’origen mexicà.

El projecte de Gálvez forma part d’una xarxa d’establiments que, encara que formalment es diguin cafeteries, no col·loquen necessàriament el cafè com a protagonista. Aquests petits negocis han aconseguit construir una identitat pròpia mitjançant propostes ben definides, capaces d’atreure i connectar amb un públic específic.

A tres minuts de Raw Studio, al número 122 del carrer Laforja, un altre local ha obert recentment. “Què sents que necessites aquest matí?”, pregunta la propietària, Lee Steinfeldt, als que travessen la porta de Boost & Calm. Aquí les begudes es preparen en funció del que requereixi cada client. Entre les opcions amb cafeïna hi ha el bulletproof , elaborat amb cúrcuma, gingebre i MCT, un oli derivat del coco. Hi ha llets aromàtiques, com ara la de lavanda, de gust dolç i perfumat, creada per relaxar i destensar en cada glop. També hi ha brous per emportar que canvien cada dia, elaborats a base d’ ossos de pollastre o de carn, que aporten col·lagen. “Això és molt típic dels països freds, és com un electròlit d’hivern”, explica. Totes les combinacions les dissenya la Lee, en col·laboració amb una naturòpata. Malgrat que la seva especialitat són les begudes, també ofereixen alguns entrepans que es poden degustar tant al local com per emportar. “La majoria de la gent es passa el dia prenent cafè, però no sempre és el que necessita”, reflexiona la Lee. “Després de viure 20 anys a l’ Índia aprens el que t’ofereixen les espècies, a escoltar el cos i a donar-li el que realment et demana”. És conscient que la seva proposta no és per a tothom. “Sé que em dirigeixo a un target [client potencial] molt concret”. El que funciona millor per donar a conèixer el local, diu, és que vagi de boca en boca.

Sense invertir en publicitat ni en xarxes socials, els italians Iliana i Andrea van obrir fa dotze anys Bicioci, al número 1 del carrer Venus, al districte de Gràcia. “Volíem fer una cosa diferent”, explica l’Andrea, assegut a dins del seu bike cafè. Jaquetes, samarretes i gorres de ciclisme cobreixen les parets de maó, mentre que desenes de bicicletes penjades del sostre capten l’atenció dels clients. “Només soc un apassionat, no un professional”, assegura. “Vaig estudiar per treballar com a cambrer, sempre he estat vinculat a l’hostaleria i cada dia anava a treballar amb bicicleta”. Amb el temps, va començar a notar que en països com ara Holanda o Alemanya hi havia bike
cafès, mentre que a Barcelona no n’hi havia cap. “El vam anar construint nosaltres, a poc a poc”. Algunes de les peces que decoren el local eren seves; d’altres, donacions dels mateixos clients. A més de cafè d’especialitat, Bicioci serveix brunch i un menú senzill al migdia: quiches, pizza, sopes i plats del dia. “Des del principi hem treballat amb cafè de qualitat, tot i que al principi el públic no estava acostumat a aquest gust”.

Avui és difícil trobar un punt de la ciutat on no hi hagi una cafeteria d’especialitat a prop. Segons Andre Barretto i Rafael Maggion, fundadors del festival My Coffee Awards, que va celebrar la quarta edició a Barcelona al novembre, actualment hi ha entre 750 i 800 cafeteries d’especialitat, amb districtes ja saturats com ara l’ Eixample i Gràcia. “Quan vaig començar el 2015, des del passeig de Gràcia fins a València amb Casanova no hi havia cap cafeteria d’especialitat”, recorda Iker Zago, propietari de Roast Club Café (carrer València, 190). Avui, només al mateix carrer, n’hi ha tres. “Jo inverteixo en la qualitat i en el servei”, afirma. “Crec que, a més del cafè, la gent torna pel tracte
al client”.

La relació amb la comunitat ja és tan estreta que alguns clients porten posada la samarreta del local, que es ven per 25 euros. “Les cafeteries d’especialitat sempre han tingut un cert estigma de friquis: entres i et sents perdut si no saps de què va. Jo vaig treballar molt perquè el meu local tingués un tracte molt més pròxim i la gent entengués el que consumia”. El cafè que serveix el selecciona ell mateix, basant-se en projectes i gustos personals. “Tenim un públic molt format; ja saben qui som, què fem i confien en nosaltres”.

Malgrat que els caps de setmana és habitual que es formi una fila a la porta de Roast Club, Zago recorda una època especialment caòtica, quan una ressenya a Tripadvisor que va situar el local en primer lloc va provocar un desbordament del servei. Taxis plens de turistes s’aturaven a la porta i el cafè s’esgotava quatre hores abans del tancament. “Vaig haver de demanar que ens traguessin de la llista. No m’agrada el que és massiu i no és la idea del negoci”.

Al número 31 del carrer Buenaventura Muñoz, la llum entra a doll per un gran finestral i cau sobre una taula comunitària de fusta, coberta de revistes d’autor i publicacions d’artistes. Fulles verdes emmarquen l’entrada d’ Orval, un lloc pensat per quedar-s’hi. Aquí la gent dibuixa, treballa, escriu o simplement s’atura. “Un espai així és una experiència, no és només venir a prendre un cafè”, explica Lucía López, barcelonina, que va obrir el projecte fa onze anys amb la intenció de construir més que una cafeteria.

El local va començar com un plant and coffee , un concepte que combinava cafè i venda de plantes. Malgrat que ja no formen part de la proposta –“ens drenava molta energia i vam decidir deixar-ho”–, aquest esperit es manté en l’atmosfera i en una cuidada selecció de productes: revistes d’art, peces de ceràmica elaborades pel germà de la Lucía –les mateixes en què se serveixen begudes i plats–, indumentària i bosses de mà de dissenyadors pròxims, i vins naturals de petits productors.

“Sempre he intentat barrejar projectes de persones que conec i admiro, moltes de les quals amigues”. El seu germà també s’encarrega dels ferments que se serveixen al local, com el kimtxi o la kombutxa, mentre que les pastes arriben d’ Origo, una fleca artesana especialitzada en pa de massa mare ecològic.

Tot i que el concepte i la ubicació van canviar, els clients d’ Orval la van continuar. Què fa que aquest lloc sigui tan especial? “Si alguna cosa s’ha d’explicar amb paraules, està mal dissenyada. Des que entres, tots els detalls t’haurien de fer sentir d’una manera concreta”. Per descomptat, hi ha persones que no connecten amb l’espai. “No passa res, buscaran el seu lloc”.