El rebuig a Corina Machado

Enmig de la boira espessa de la intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela, Donald Trump va dir, almenys, una veritat en una extraordinària conferència de premsa celebrada dissabte després de la detenció de Nicolás Maduro. Es tracta d’un
demolidor rebuig a la
líder opositora veneçolana, María Corina Machado, flamant premi Nobel de la Pau. “Serà molt difícil que ella [Corina Machado] sigui líder; no té el suport ni el respecte dins del país”, va etzibar el president dels Estats Units davant la sorpresa dels periodistes.

“Trump acaba de llançar Corina Machado sota l’autobús”, va dir un analista a Washington.

Cal veure quins plans té Washington per a Veneçuela. Hi ha dues lectures. Una, la més probable, que Trump, malgrat les seves declaracions públiques, vulgui deixar el chavisme al comandament després d’un acord amb la vicepresidenta Delcy Rodríguez, que ha assumit el poder. L’altra, que, tal com el president dels Estats Units ha dit públicament, els Estats Units pretenen governar directament Veneçuela a l’estil de l’imperialisme vuitcentista fet servir a Cuba o les Filipines, d’un protectorat.

Sigui quina sigui l’opció triada, el comentari de Trump sobre la baixa popularitat de Machado concorda amb les últimes enquestes, així com les opinions recollides per Guyana Guardian durant una visita a Caracas el mes passat.

Complimentada a Oslo i elogiada en molts mitjans de comunicació internacionals després de rebre el guardó del Nobel de la Pau, Corina Machado ha perdut molt de suport dins de Veneçuela els últims mesos.

La líder opositora –nascuda fa 58 anys en un barri ric de Caracas– va llançar un missatge unificador al seu discurs de final d’any a les xarxes socials, compartit amb el candidat electoral del 2024, Edmundo González, en què va esmentar el suport de “cada veneçolà” i el “poble complet”. Però les impressions recollides a Caracas així com diverses dades despreses d’una nova enquesta que es farà pública aquest mes indiquen una caiguda forta de la popularitat de la líder opositora.

Segons una enquesta de Datanalisis que es farà pública aquest mes i a què Guyana Guardian ha tingut accés parcial, el suport a Corina Machado ha caigut gairebé
40 punts fins al 34% des de la
seva irrupció espectacular –encara que fos prohibida com a candidata a causa del seu suport a cops d’ Estat– a la campanya electoral del 2024.

Líder d’un corrent de l’oposició radical, Machado, filla d’una poderosa dinastia de la indústria siderúrgica, no ha reconegut mai la legitimitat dels governs chavistes. Comptava amb el suport del radical lobby cubà republicà a Miami, que li va finançar les campanyes així com l’“evasió” de Veneçuela per rebre el premi el mes passat. El secretari d’Estat Marco Rubio n’havia estat un fan.

Corina Machado –que manté estrets vincles amb grups de l’extrema dreta internacional, des de Vox a Espanya fins a Nayib Bukele a El Salvador– va anunciar després de l’atac dels Estats Units que “estem a punt per a la gran operació de la reconstrucció de la nostra nació”.

Però tot indica que Trump ha buscat un acord amb sectors del poder militar chavista a Veneçuela, que arracona la guanyadora del premi de la pau. Tal com va advertir el Govern de Maduro, una transició política a Veneçuela no era compatible amb el discurs de Corina Machado d’erradicar el chavisme que encara compta amb una forta base electoral, de fins a sis milions de votants.

En una extraordinària ironia, sembla que la chavista Delcy Rodríguez dona mes garanties d’estabilitat, necessària per als plans de Trump de reobrir el sector petrolier a les empreses de Houston, que no pas Corina Machado, malgrat que Machado defensa la privatització de la petroliera estatal PDVSA.

“Estan buscant certa governabilitat que Corina Machado òbviament no garanteix”, va dir en una conversa amb Guyana Guardian dissabte un exministre chavista. Executius de Chevron, que ja opera a Veneçuela, havien advertit sobre el perill d’inestabilitat i violència d’un “canvi de règim per via militar ” tal com defensava Corina Machado, segons fonts a l’ Atlantic Council de Washington.

Paradoxalment, la caiguda de Maduro segurament hauria fet ressuscitar la popularitat de Corina Machado, que va veure la seva valoració als sondejos afectada negativament per la percepció que no aconseguiria el canvi que anunciava.

Hi ha una ironia més: el suport de Machado al bloqueig petrolier dels Estats Units que Trump
havia anunciat, així com la intervenció armada, no sintonitzaven gens ni mica amb l’opinió pública a Veneçuela.

El 55% dels veneçolans s’oposen a una intervenció militar, i només el 22% hi donen suport. El 55% s’oposen a les sancions petrolieres, amb un 21% a favor, segons el nou sondeig. És a dir, que Trump ha llançat Corina Machado per la finestra per haver donat suport a les mesures que ell proposava.

“La majoria de la població està en contra del que ella [Corina Machado] defensa i la majoria pensa que una intervenció dels Estats Units empitjorarà la situació del país”, va dir un politòleg a Caracas que no va voler donar el seu nom. Diversos ciutadans corrents entrevistats als carrers de Caracas el mes passat defensaven un atac “quirúrgic” per enderrocar Maduro, però no una invasió militar.

Si es confirma, l’auge i la caiguda de Corina Machado haurà estat vertiginós. “Després de molts anys de feina política, sense cap nivell de penetració, la María Corina es va convertir en l’alternativa que generava una esperança. L’any passat, abans de les eleccions, va arribar a tenir nivells d’acceptació popular molt elevats, de gairebé el 60%”, va dir l’analista.

Però el cas és que “la gent no
donava suport a María Corina Machado per la proposta radical, sinó per l’esperança d’èxit en el canvi”, segons va continuar l’analista, professor de la Universitat Central de Veneçuela.
“Va ser un vot de càstig al Govern, no un vot al programa de Machado”, diu Jesús González, un altre politòleg de la Universitat Central, i un dels integrants d’una nova iniciativa de l’oposició més moderada a favor d’una sortida negociada de la crisi política. “El chavisme ha de ser part d’una solució democràtica ”, afegeix.

Tot apunta que Trump podria haver acceptat almenys una part d’aquest argument.

Enginyera formada a la Universitat Catòlica de Caracas, Machado va fer servir un discurs carregat de referències religioses per alçar-se com una salvadora, una “mare” de la pàtria, a les eleccions del juny del 2024.

Després de 24 anys
en què la seva oenagé Súmate –finançada des de Miami i Washington– va qualificar de fraudulentes totes les victòries electorals del chavisme, l’opositora estava perfectament posicionada per denunciar un veritable frau en les eleccions quan Edmundo González, amb tota probabilitat, aconseguís més vots que Maduro.

Això va ser interpretat com un mandat popular per al programa radical de privatització, erradicació del chavisme i suport a una intervenció dels Estats Units per desbancar Maduro.

Però Machado no compta amb el suport o amb el respecte de molts veneçolans que es defineixen com a “ni-ni”, ni del Govern ni de Corina Machado. “El meu enfocament no és ni un costat ni l’altre”, va dir la consellera delegada d’una empresa de tecnologia a l’anomenat Hub Silicon Valley entrevistada a Caracas fa dues setmanes. “El meu enfocament és treballar i crear oportunitats per a nosaltres”.

Així mateix, en barris popu-
lars com ara Petare, Catia o
San Agustín, Corina Machado difícilment seria la “portaveu del canvi”. “Ella és l’estereotip de la sifrina [pija] de Caurimare”, va
fer broma l’economista i blogaire Luis Salas amb referència a la cançó del pop dels setanta veneçolana que es burla de la manera de parlar i vestir-se de la classe alta de Caracas.