El Govern espanyol advoca per un rearmament moral davant Trump
Convulsió a Amèrica Llatina
Sánchez mira cap a la UE i declara la solidaritat amb Dinamarca i Grenlàndia
Un veneçolà exhibint diumenge a Barcelona una gorra del moviment MAGA amb el nom deVeneçuela
El Govern espanyol vol abanderar un “rearmament moral” a l’escenari internacional que faci front al que considera una política intervencionista dels Estats Units que, amb el seu president, Donald Trump, pretén imposar al món “la llei de la selva, la llei del més fort”. Així ho va exposar ahir el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, que després de la captura de l’expresident de Veneçuela, Nicolás Maduro, per part de les forces militars dels EUA va assegurar que l’ Executiu “no es resignarà” que Washington imposi les seves polítiques.
Les reflexions van més enllà del que ha passat a Veneçuela i atenen les referències de Trump sobre el seu interès d’intervenir en altres països, especialment mirant cap a Grenlàndia, un territori autònom que forma part de Dinamarca, país que pertany a la UE. En aquest sentit es va pronunciar ahir el president Pedro Sánchez, que a la xarxa social X va indicar que el “respecte a la sobirania i a la integritat de tots els territoris és un principi innegociable. D’ Ucraïna a Gaza, passant per Veneçuela”. I afegia que Espanya sempre estarà “en plena solidaritat amb Dinamarca i el poble de Grenlàndia”. Les referències sobre la qüestió de Trump també s’han de tenir en compte en la revisió que va fer ahir el PP del seu posicionament inicial.
En una entrevista a la cadena Ser, Albares va marcar els punts d’una estratègia en política exterior de total rebuig de Donald Trump, i si bé va assenyalar que Espanya no es pot enfrontar sola a situacions “imposades per la
força”, sí que està exercint aquest lideratge per batallar contra
l’ús de la coerció a l’escenari
internacional. Va esmentar la situació a Ucraïna, a Palestina i a Veneçuela.
El començament d’aquest 2026 marcat per la captura de Maduro i la seva dona, Cilia Flores, permet al Govern de Pedro Sánchez situar el pes del seu discurs a l’acció exterior, en un moment d’extrema debilitat al front intern. I
mostra d’això és la petició del ministre de comparèixer al Congrés, cosa que ja havia estat sol·licitada pels partits d’esquerra socis d’investidura.
El PP corregeix la posició i ara admet dubtes sobre la legalitat de la intervenció dels EUA
Albares va considerar que la maniobra de Washington estableix un “perillosíssim precedent” a l’escenari internacional, en una operació “contrària al dret internacional”. Així mateix, que sigui la vicepresidenta Delcy Rodríguez la que hagi assumit la presidència interina de Veneçuela facilita al Govern espanyol un marge de maniobra, ja que encara que no reconegués la victòria de Maduro a les eleccions del 2024, tampoc no va donar suport a Edmundo González. El ministre va deixar clara la seva disposició a “parlar amb el Govern” de Rodríguez, i va dir que també parlarà amb l’oposició veneçolana per buscar un acostament.
Però el focus polític es va mantenir en aquesta “defensa de l’ordre mundial” en al·lusió a l’amenaça de Trump, i en què el Govern va insistir en el seu lideratge i va fer al·lusió al comunicat conjunt amb el Brasil, Xile, l’ Uruguai, Mèxic i Colòmbia contra la intervenció de Washington. I també al de la UE, malgrat que va considerar que la condemna europea ha estat insuficient. Espanya, segons va afegir el ministre, vol prendre així mateix la paraula al pròxim Consell de Seguretat de l’ONU per denunciar la intervenció.
La situació internacional també va servir de plataforma al ministre per girar la vista cap a la política espanyola. Albares va qualificar de “ridícula” la posició d’Alberto Núñez Feijóo, va indicar que manca de lideratge i va lamentar que no hagi qüestionat la intervenció de Trump. I de fet, l’escenari canviant de la crisi veneçolana ha forçat el PP a reajustar el seu discurs gairebé en temps real. Els dubtes sobre la legalitat internacional de la intervenció dels Estats Units i el full de ruta marcat per la Casa Blanca, avalant la presidència de Delcy Rodríguez, han refredat la satisfacció inicial exhibida per Feijóo davant una operació militar que el PP va celebrar primer sense fissures.
Però ahir es va obrir una fase de replegament, passada per reserves jurídiques, cauteles polítiques i un xoc incòmode amb Donald Trump sobre qui ha de pilotar la transició a Veneçuela, ja que el PP sempre ha defensat el lideratge de l’opositora Corina Machado, amb Edmundo González. La vicesecretària Cuca Gamarra va reconèixer obertament que hi ha “dubtes sobre si l’operació militar dels Estats Units ha infringit el dret internacional”. El PP, va dir, dona suport la detenció de Maduro perquè suposa la caiguda d’“un règim dictatorial i repressor que ha provocat la ruïna d’un país”, però va admetre que no és clar si l’actuació de Washington ha vulnerat o no el dret internacional.
Sumar i Podem veuen tèbia la reacció de l’Executiu i Vox retreu al PP que fes costat a Harris contra Trump
Gamarra va recordar que “les normes del dret internacional hi són i hi són per ser respectades”. I quan li van preguntar si té por que aquesta operació pugui obrir un nou escenari –després que Trump apuntés a Cuba o fins i tot a Grenlàndia–, la dirigent popular va expressar la seva esperança que no estableixi precedents.
Sumar i Podem van qualificar de tèbia la reacció de l’Executiu, en un escenari en què totes les
formacions es miren de reüll. El president de Vox, Santiago Abascal, també va aprofitar per criticar el PP, i va recordar que va donar suport a Kamala Harris contra Trump.