Meloni diu que no sempre està d’acord amb Trump i s’obre a parlar amb Rússia

Giorgia Meloni no és amant de les rodes de premsa. En fa pràcticament una a l’any, però llarguíssima: ahir, de tres hores, amb més de quaranta preguntes. “ Esperem tornar-la a veure aviat”, li van dir alguns periodistes. “Això mateix dèieu l’any passat”, va respondre. Així, atesa l’excepcionalitat de l’esdeveniment, la tradicional trobada de final d’any –ja convertida en cita de començaments d’any– de la presidenta del Consell amb la premsa italiana va molt més enllà d’un tràmit rutinari i es converteix en una ocasió per marcar el rumb, sobretot en clau interna.

El balanç és clar: Meloni vol arribar al final de la legislatura, el 2027, i superar el rècord de durada del seu Govern, apostant sobretot per la seguretat i el creixement econòmic, dos punts febles del seu mandat, fins ara marcat per una estabilitat innegable, però també per l’absència de reformes, una cosa que fins i tot el Financial Times ha subratllat els últims dies. La comparació amb Espanya, “que creix molt més que nosaltres”, sorgeix de manera recurrent, però la cap de l’ Executiu l’esquiva, reivindica uns comptes públics ordenats i promet un pla per a l’habitatge.

Inevitablement, almenys una hora de la compareixença es va dedicar a la política exterior. I sobre les crisis internacionals, el to es va tornar menys segur. Al cap i a la fi, el paper de sòcia privilegiada de Donald Trump a Europa no és sempre una posició còmoda en aquests temps. Així, la primera ministra va provar de baixar el perfil: “No crec en la hipòtesi que els Estats Units emprenguin una acció militar a Grenlàndia, cosa que no compartiria” i que “no convindria a ningú”.

Després va haver de precisar: “Hi ha moltes coses en què no estic d’acord amb Trump; per exemple, crec que el dret internacional s’ha de defensar fermament. Quan no hi estic d’acord, l’hi dic, no tinc cap dificultat”. I quan les preguntes van ser més insistents, va respondre: “Què significa que ens hàgim de distanciar d’ Amèrica? Sortir de l’OTAN? Retirar les bases militars nord-americanes? Assaltar els McDonald’s? Parlem de geopolítica”.

Sobre Veneçuela es va mostrar més prudent. No va repetir la tesi que els Estats Units hagin actuat de manera “legítima i amb finalitats defensives”, com s’afirmava en un comunicat difós poc després de la captura de Nicolás Maduro, i es va limitar a declarar-se “confiada”, i va augurar “una nova etapa de relacions constructives entre Roma i Caracas” amb la nova administració liderada per Delcy Rodríguez, com sembla que suggereix l’alliberament de dos presos italians a les presons veneçolanes.

En el cas d’ Ucraïna, va reiterar l’oposició a l’enviament de tropes: “No qüestiono els països que n’hi volen enviar, però no ho veig necessari per part d’ Itàlia, perquè el principal instrument que s’ha identificat avui per construir garanties de seguretat sòlides per a Ucraïna és un sistema inspirat en l’article 5 de l’OTAN”. Per un cop, Meloni es va mostrar d’acord amb el president francès, Emmanuel Macron: “Ha arribat el moment que Europa parli amb Rússia; si es continua parlant només amb un dels dos actors, la contribució es torna limitada”.

I va precisar tot seguit: “La qüestió és qui ho hauria de fer. Perquè si cometéssim l’error de decidir, d’una banda, restablir la comunicació amb Rússia i, de l’altra, fer-ho de manera descoordinada, prestaríem un servei a [Vladímir] Putin, que és l’últim que vull”. Com se’n pot sortir? La líder del Govern va tornar a proposar el nomenament d’“un enviat especial que parli en nom de tots, després d’haver sintetitzat les nostres posicions”. En qualsevol cas, la idea de readmetre Rússia al G-7 actual és “absolutament prematura”. Després de tres hores, la roda de premsa es va acabar. “Fins l’any que ve”, es van acomiadar els periodistes.