Al capdavant d’Europa
Bàsquet
Un Barça una mica espès apaga el morbo de la visita del Partizan de Peñarroya amb un triomf que l’iguala a victòries amb el liderat de l’Eurolliga
Peñarroyava tornar alPalaucom a tècnic delPartizan
No hi ha més bon senyal per a un equip que tirar endavant nits espesses, com va aconseguir el Barça amb motiu de la visita del Partizan, el cuer de l’ Eurolliga. Els serbis, amb l’afegit de lluir l’acomiadat pels blaugrana Joan Peñarroya a la banqueta, van ser un d’aquells rivals amb trampa, capaços d’incomodar Pascual i els seus com poques vegades. Però la velocitat que han aconseguit els barcelonistes ja sembla suficient per sumar victòries sense necessitat de ser especialment brillants. El final feliç, a més, va implicar el premi de posar-se al capdavant d’Europa, empatat el Barça amb el Hapoel (un partit menys) i el Mònaco.
Va començar emotiva, la nit, ovacionats amb afecte els ex Jabari Parker i Calathes durant la presentació pel públic del Palau, sempre agraït als seus. Abans, quan recorria el camí des del túnel dels vestidors cap a la seva banqueta, aquella mateixa afició havia revelat el dubte i havia mostrat amb aplaudiments tot el seu agraïment a Joan Peñarroya, obligat a abandonar el club per la porta del darrere tot just estrenar el mes de novembre. Tot el morbo el posava la tornada del de Terrassa.
Sobre la pista, va començar clavat, el Barça, fins i tot una mica destensat contra el cuer, i abans dels cinc minuts, després d’enfadar-se diverses vegades, Pascual ja demanava el seu primer temps mort i posava a la pista Vesely i Shengelia. Clarament, alguna cosa no li agradava gens. Però ni així es redreçaven la coses per a un Barça molt gris, que Jekiri castigava amb l’11-18 en un primer quart en què els blaugrana no van ser mai al davant. Aquell primer descans sí que va ser revitalitzant per a l’equip de Pascual, que amb un 7-0 d’inici igualava el lluminós, l’artefacte més modern de tot el Palau, en un tres i no res. De fet, Peñarroya demanava temps mort als 34 segons perquè estava intuint un remolí. No va ser tal, però sí que el Barça va començar a imposar la seva llei, de nou forjada per un Shengelia que està tornant a la seva millor forma després de la lesió. Bruno Fernando i Washington s’intuïen com a insuficients per plantar cara. Satoransky donava el primer avantatge als blaugrana de tota la nit amb un triple (23-22) i el georgià agafava el relleu per continuar percudint fins al 41-35 amb què el partit se’n va anar al descans, la màxima diferència local fins aleshores.
Es va mantenir aquella tendència, amb un Barça més inspirat que mai, pressionant molt en defensa, que va aconseguir assecar el Partizan, que es va passar 6m42s sense marcar, temps en què els blaugrana van rubricar un parcial de 17-0 per encarrilar la victòria (48-35). Amb Vesely escalfant el canell, en l’últim acte, el Barça va protagonitzar els seus minuts més còmodes de la nit i va ser capaç de sumar els millors avantatges per a alegria d’un Palau entregat. Willy, a més, va acabar com el més ben valorat.
El Barça es va imposar perquè va ser millor però una mica també per inèrcia. S’ho ha guanyat.