Guyana Guardian en català

‘Quiet ambition’ davant la “presó” laboral

Benestar personal

La filosofia de no viure per i per a la feina cada vegada s’imposa més com un model social

El catalàGenís Cassodefensa que socialitzar o viatjar és tan important com treballar

El catalàGenís Cassodefensa que socialitzar o viatjar és tan important com treballar

Mané Espinosa / Propias

Anteposar el benestar personal, la salut mental i també tenir temps per al lleure, cuidar-se i cuidar. Aquesta seria a grans trets la filosofia de la quiet ambition (ambició silenciosa), una tendència social que lideren els joves que es caracteritza per un canvi de prioritats i en què desenvolupar una exitosa carrera laboral no és primordial si passa per viure encadenat a la cadira de l’oficina. Aquesta actitud s’imposa més com un model social i laboral i està obligant també els departaments de recursos humans de les empreses a adaptar-s’hi.

“Em prioritzo a mi i al meu benestar”, resumeix Genís Casso, un jove llicenciat en INEFC de 24 anys que viu a Castellterçol (Moianès) amb els seus pares. Per Casso, llegir, socialitzar, viatjar o fer excursions per la muntanya són aspectes tan prioritaris en la vida com treballar. “Si només vas a la feina i després tornes a casa és com ser en una presó”, resumeix. Per a aquest jove, la seva filosofia de vida és estar bé. “Ara estem molt conscienciats de la importància de fer esport, perquè genera benestar i per a això cal tenir temps”, reivindica. En l’actualitat, busca feines que li permetin parar per viatjar, tot i que en un futur no gaire llunyà es planteja fer oposicions a bomber perquè podria treballar intensament uns dies i la resta tenir temps per a ell.

Javi Delgado té 29 anys i va estudiar Ciències Biomèdiques enfocades en la investigació, un àmbit que li interessa. O que li interessava, perquè en “va fugir” veient el nivell de dedicació i la poca recompensa que tenia la seva professió, almenys si la volia exercir aquí. Acabada la carrera, a aquest jove barceloní li va sorgir la possibilitat de la docència i, després de fer el màster de formació, ara és professor en un institut. Treballa 30 hores i fa classes de ciències. Valora tenir un bon horari, un sou amb què poder “viure” i vacances. Fins fa poc compartia pis amb amics i fa una mica més de mig any viu en parella. I lamenta que sense un altre sou és inviable viure sol.

Els joves ja han entrat al mercat laboral preocupats per tenir hores per cuidar i cuidar-se

La impossibilitat d’una vida emancipada per les condicions laborals sembla un dels factors darrere d’aquesta filosofia de vida. “El contracte social de ‘treballa, que tindràs un futur millor’ s’ha trencat i la resposta dels joves és la quiet ambition ”, apunta Francesc Martí, psicòleg social a MC Mutual. “La idea que el fet de treballar intensament i la formació acadèmica serien recompensades amb estabilitat econòmica i progrés social sembla no estar vigent per als joves d’avui”, assenyala el psicòleg.

En aquest context d’inestabilitat, el temps lliure o poder treballar des de casa són aspectes que en alguns casos es converteixen en primordials quan es busca feina. Martí explica que organitzen jornades amb directors de recursos humans i que fa temps que els comuniquen una queixa comuna: els joves no volen treballar a la tarda o pregunten si hi ha flexibilitat.

Una cosa semblant comenta la sociòloga Ariadna Güell, subdirectora de la Time Use Initiative, una associació que treballa per la reforma horària. Güell explica que els joves ja han entrat al mercat laboral amb aquesta preocupació de tenir hores per cuidar i cuidar-se i per això alguns responsables de recursos humans s’han vist obligats a fer un “canvi de xip”. “Hi ha un canvi de prioritats”, apunta. Una cosa que creu que no es podria entendre sense les reivindicacions feministes. Perquè, per Güell, el malestar ve d’abans i la quiet ambition és un canvi cultural que evidencia estructures econòmiques i valors diferents. “Ha passat sempre amb les dones, que, per prioritzar les cures, han renunciat a llocs de treball”, assenyala. Considera que aquesta reivindicació de saber que es respectaran els horaris va prenent importància, una cosa que apunta que va tenir com a punt d’inflexió la pandèmia.

La impossibilitat d’emancipar-se per les condicions laborals afavoreix aquesta filosofia de vida

“No he volgut perdre hores de qualitat per estar treballant”, reconeix Delgado. Casso està ara en un moment d’ impàs. Ha passat l’estiu viatjant per Àsia i coneixent cultures i persones, una part que considera fonamental per al creixement personal. Reconeix que cal treballar, però que “no és primordial”. I lamenta que “si estàs tot el dia davant de l’ordinador o tallant gespa, què pots explicar?”.

Lorena Ferro Cabrera

Lorena Ferro Cabrera

Ver más artículos

Nacida en Barcelona (1978), trabaja en Guyana Guardian desde julio de 2009. Ha pasado por la Hemeroteca Digital y los departamentos de Producción Propia y Última Hora, en la edición digital. Ahora en la sección de Sociedad

Etiquetas