“Em va xocar veure jugadores que no havien xutat mai un penal”
Lluís Cortés
L'extècnic del Barcelona, actual seleccionador de l'equip femení de l'Aràbia Saudita, atén 'Guyana Guardian'
Lluís Cortésdonant instruccions a les jugadores de la selecció saudita
Fa dos anys, Lluís Cortés ( Balaguer, 8/X/1986), l’entrenador que va guanyar la primera Champions femenina del Barcelona, va sorprendre convertint-se en el seleccionador de la joveníssima selecció de l’ Aràbia Saudita.
El nivell de l’equip
En els primers entrenaments has de prendre la pastilla de la paciència”
Què és el que més li agrada del projecte?
Poder construir-lo des de zero. Això el fa únic i diferent. Estic posant les primeres pedres de la selecció en la direcció que a mi m’agrada per anar cap al futur.
I el que menys?
Ser lluny de casa i de la família. Trobo a faltar els cavalls de la meva finca.
De seguida va acceptar?
D’entrada, en la primera oferta els vaig dir que no m’interessava. Em van dir que anés al país i que ho veiés tot en primera persona. Jo tenia prejudicis, però vaig veure un país diferent i una opció atractiva, sense pressió de resultats, perquè l’objectiu és deixar un llegat.
Creu que a vostè se’l jutja més que als que es dediquen al futbol masculí?
No tinc aquesta sensació. Però hi ha una diferència. Amb el salari que cobra a l’Aràbia un bon jugador pot viure tota la seva vida. En el femení aquest moment no ha arribat. Una jugadora amb un bon salari durant cinc anys no pot viure tota la seva vida.
Se sent un pioner?
Una mica sí. Això em recorda els meus inicis, quan muntava campus femenins i teníem 14 nenes de la zona de Lleida a qui donàvem una oportunitat. Després, al Barça vam canviar la manera de fer i la dinàmica i ens va portar a aconseguir tot allò. Sé que no seré el seleccionador tota la vida, però em motiva deixar un llegat quan ens n’anem.
Vostè al Barça va dirigir les millors, però aquí el nivell és molt diferent. No el frustra?
Esclar que la qualitat no és la del Barça, però m’hauria passat a qualsevol lloc. Aquí en els primers entrenaments has de prendre la pastilleta de la paciència. Però d’altra banda et sents més entrenador en el sentit d’ensenyar. Arriba un punt que a l’ Alexia i l’Aitana els pots ensenyar poca cosa. Només cal posar les seves virtuts al servei de l’equip per guanyar cada dia. Aquí tinc alguna jugadora que fa tres anys que va començar a jugar. Tenen molt per aprendre. Això em fa sentir educador i formador.
Llavors no només ensenya tàctica i tècnica?
A una jugadora del Barça no se li ha de dir què ha de menjar. Aquí sí, perquè són jugadores professionals a qui ningú no els ha ensenyat a ser-ho.
Per què les dones arriben a voler ser futbolistes?
La majoria de noies van començar jugant amb cosins i germans en l’àmbit privat perquè abans estava prohibit fer-ho públicament. D’altres van créixer en altres països com el Canadà o els Estats Units. I algunes venen d’orfenats: tenen bon nivell perquè allà sempre havien jugat amb nens.
Quina és la seva mentalitat?
Elles miren molt de futbol. Miren partits de la seva Lliga, de la Lliga masculina, de la Champions femenina o del futbol nord-americà. I pregunten molt.
Què pregunten?
La pregunta més sorprenent és: “ Coach, tu creus que jo podria jugar amb elles?”. No s’han pogut comparar mai amb cap del gran nivell. Esclar, la resposta avui és no. Però d’aquí uns anys, per què no?
A part de futbol, de què es parla al vestidor?
Doncs no són tan diferents de les jugadores del Barça o d’ Ucraïna. Tenim jugadores que són doctores, infermeres, llicenciades en Administració d’Empreses... A l’equip potser només dues o tres no tenen un anglès fluid per parlar. Els agrada el sushi, la música moderna, quedar amb amigues... Les típiques coses. Només que elles resen a Al·là, i al Barça algunes resaven i d’altres no.
El hijab és un condicionant a l’hora de jugar?
Estan acostumades a fer esport amb el hijab. És una decisió personal. A l’equip en porten quatre o cinc i la resta no.
I els resultats?
No estem lluny de competir contra molts equips d’ Àsia. Fa poc vam jugar un torneig de la West Asia Football Federation i vam guanyar dos partits i ens vam classificar per a semifinals. Vam perdre als penals. Què va passar? Que era la primera tanda en què participaven moltes jugadores. No havien xutat mai un penal en un partit oficial perquè a la Lliga se n’ocupen les estrangeres. Em va xocar. Vam perdre, però era el normal. Ja n’aprendrem.
Quin tipus de públic hi ha als estadis?
Tots els partits de la Lliga femenina professional són televisats en obert per la televisió. Això permet que moltes nenes puguin veure les seves referents. Crees base de cara al futur. Als camps hi ha amics i família, el que passava a Espanya fa 15 anys, i aficionats dels grans equips.
Està a prop el moment en què a la Lliga saudita arribin estrelles occidentals?
Ja passa. Han arribat Maroszan, Majri o Oshoala, que són jugadores en el tram final de la seva carrera. En això segueixen el mateix patró que amb els homes. Però aquest any han fitxat Andreia Faria, una portuguesa de 25 anys.
I al revés? Alguna jugadora de la selecció que li agradaria que provés a Europa?
M’agradaria molt que passés. No al Barça, el Chelsea o el PSG, però sí a equips de mitja taula d’ Espanya i França. El que passa és que aquí són estrelles dels seus equips i no les volen deixar marxar.
I són reconegudes?
És una passada, jo no m’ho esperava. Una de les millors,
Seba Tawfiq, ha fet campanyes de la FIFA. I un cas curiós és
Farah Jefry, que no ve a la selecció, però que ha sortit en anuncis de Pepsi amb David Beckham i Lauren James i té molts seguidors a les xarxes. És bo que se sàpiga que a l’ Aràbia Saudita les dones juguen a futbol i que ho fan molt bé.