Sense finançament singular i menys solidari
Opinió
La política va de números des que el president d’ERC, Oriol Junqueras, va ser el portaveu del Govern espanyol per anunciar un nou sistema de finançament per a Catalunya per a totes les autonomies del règim comú. Primer error, consensuar-lo amb un partit amb representació en una sola comunitat, en comptes de fer-ho des del principi amb totes. Tot i que cal reconèixer que ho han fet així els governs del PSOE i del PP. El sistema en vigor, caducat des del 2014, el va pactar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero amb ERC, i a les altres comunitats autònomes no van tenir altre remei que adherir-s’hi. Bé és veritat que, abans de fer-ho públic, el president del Govern espanyol i els seus vicepresidents van informar els altres presidents autonòmics de les seves línies generals.
Aquell sistema pactat per un govern socialista i ERC és el que ara un altre executiu del PSOE i ERC canvien perquè perjudica Catalunya. Llavors es va dir que el sistema atorgava a Catalunya fins a 3.600 milions més del que rebia fins aleshores, que Catalunya en sortia beneficiada, però sembla que els seus autors no ho van fer bé. La història es repeteix, a veure si els partits catalans no diuen demà que el nou els perjudica, perquè és el seu.
L’altra demanda d’ERC, la de recaptar, gestionar i liquidar tots els impostos, no hi és
No el dels partits catalans, sinó el d’ERC. Junts no ho avala, li sembla poc. D’ençà que ERC va demanar un finançament singular per a Catalunya a canvi d’investir Illa, els de Puigdemont van llançar l’envit, no n’hi ha prou que fos singular, havia de ser la quota, com els bascos, no estar amb les altres autonomies en un règim comú. Aquella quota que els catalans van rebutjar a començament dels vuitanta i que van qualificar d’insolidària, perquè el que aportaven els bascos a les altres comunitats era pràcticament res, deien.
ERC aplaudeix l’acord però no és el que demanaven, no és un “sistema de finançament singular per a Catalunya”, és el mateix sistema que per a les altres, amb la diferència de l’ordinalitat, que no podran tenir totes les comunitats, va dir Junqueras, perquè “no és possible”. És a dir: Catalunya no té un sistema de finançament propi, però és menys solidària, perquè limita la capacitat de redistribució cap a les comunitats més pobres, que és el que fa l’ordinalitat, es miri per on es miri. L’altra demanda d’ERC, la de “recaptar, gestionar i liquidar tots els impostos que es generen al seu territori”, no hi és.
Junts facilitarà la tramitació al Congrés no votant les esmenes de devolució de PP i Vox, les primeres que se sotmetran a votació en el debat de totalitat, per poder votar la seva, que inclourà un text alternatiu que demanarà el concert per a Catalunya, és a dir, que ho recapti tot i pagui l’ Estat pels serveis que presti al territori. La llei es tramitarà tal com l’enviï el Govern estatal, però el camí es complicarà quan arribi la votació final, que requereix majoria absoluta, 176 vots. Els de la investidura de Pedro Sánchez van ser 179 vots.
Caldrà veure què fa Coalició Canària, que no surt especialment beneficiada amb el sistema, o el diputat d’ Aragó integrat a Sumar, que tampoc no obtindrà gaires recursos addicionals, o el de Galícia, o els de Podem –els seus líders a Andalusia i a Extremadura ja han aixecat la veu–. Aleshores, hauran passat les eleccions d’ Aragó i d’ Andalusia i María Jesús Montero no hi serà a la vicepresidència econòmica. Sabrà què en pensen els andalusos, ja que és candidata a les eleccions del juny. No és casualitat que en el rànquing que ha donat a conèixer el seu ministeri Andalusia sigui la comunitat que rebrà més diners extra, gairebé el mateix que Catalunya.
Així doncs, som davant d’un sistema que no és singular per a Catalunya, que fa Catalunya menys solidària, i que no té garantit tirar endavant, però segurament, en les circumstàncies actuals, això importa poc.
