Europa ja compra el 57% del seu gas natural liquat als Estats Units
Importació
Les compres es disparen un 52% el 2025 i accentuen la dependència energètica
Una terminal deGNLal port de Barcelona
D’una dependència a l’altra. La política energètica europea ha patit un tomb des de l’esclat de la guerra d’ Ucraïna. Si abans de la invasió (2022) Europa comprava a Rússia prop del 45% del seu gas, ara per les sancions i l’embargament, el Vell Continent s’ha lliurat als braços dels EUA, just quan les relacions entre els dos blocs estan al punt més baix des de l’última postguerra.
Només aquest any (entre el gener i el novembre), les importacions europees de gas (el GNL, gas natural liquat, transportat amb vaixell) procedents dels Estats Units s’han incrementat un 52%, segons la consultora Kepler.
Washington s’està convertint en el principal proveïdor, com abans ho era Rússia, i és un risc
Els Països Baixos i França van ser els importadors més grans de GNL dels Estats Units durant aquest període, seguits d’ Espanya, el Regne Unit, Itàlia i Alemanya. Les importacions de Bèlgica es van triplicar amb escreix, mentre que les d’ Espanya gairebé es van duplicar. Arran d’aquest afany comprador europeu, ara el 57% d’aquest combustible ve dels EUA: és la quota més alta de la història, tres vegades més alta que la del 2021.
El percentatge podria pujar fins al 70% el dia que Europa tanqui l’aixeta de manera definitiva amb Rússia, a començaments del 2027. Encara que el gruix del gas que consumin els europeus encara entri per gasoductes ( Àfrica del Nord, l’ Azerbaidjan), no hi ha motius per estar tranquils.
Al novembre, Patrick Pouyanné, conseller delegat de TotalEnergies, ja va avisar que “el president dels EUA vol, d’alguna manera, reemplaçar la dependència russa amb una dependència dels Estats Units. Hem de mantenir la diversitat dels nostres subministraments”.
Ara aquestes pors s’han fet realitat. L’ Ieefa ( Institute for Energy Economics and Financial Analysis) adverteix que signar contractes de 20 anys amb els EUA podria “atrapar” Europa en combustibles fòssils cars mentre la seva pròpia demanda interna de gas està caient (en concret, diversos estudis projecten una caiguda del 24% per al 2050).
Els analistes tenen por que l’energia es faci servir com a moneda de canvi en negociacions comercials ( com ara aranzels o acords de defensa). Les pauses en els permisos d’exportació (com les de Biden el 2024) o els canvis de política generen dubtes sobre l’estabilitat del subministrament a llarg termini. L’analista de Reuters Ron Bousso va escriure que “Europa sucumbeix al domini energètic dels Estats Units al seu risc i perill”.
“Amb els EUA com a principal proveïdor, la UE continua sent vulnerable a la volatilitat dels preus, interrupcions del subministrament i l’extorsió política. I no són vulnerabilitats teòriques”, va dir Jörg Mühlenhoff, director del programa de transició energètica de l’entitat ecologista Fundació Heinrich-Böll.
Per la directora executiva de la consultora Strategic Perspectives, Linda Kalcher, “substituir el gas rus per GNL dels Estats Units és una aposta geopolítica que perjudica la seguretat energètica de la UE. Els milers de milions d’euros que es malgasten cada any en importacions de gas s’invertirien millor impulsant l’electrificació, aïllant els habitatges i abordant la pobresa energètica”.
Quan li van preguntar sobre aquest tema, Jakob Dreyer, investigador en política de seguretat de la Universitat de Copenhaguen, recorda que la política energètica europea és encara en mans dels països membres. “El mix energètic és una prerrogativa dels estats nacionals”, cosa que complica les decisions. Per la seva banda, Pauline Heinrichs, professora d’ Estudis Bèl·lics al King’s College de Londres, assegura que “aquesta dependència europea dels fòssils dels EUA constitueix un risc massiu”. Al juliol la UE es va comprometre a comprar energia a Washington per 750.000 milions de dòlars en tres anys per evitar aranzels. Estem en mans de la Casa Blanca.