Barcelona capitalitza la reflexió sobre els reptes urbanístics de les ciutats
Ciutats
L’antiga seu de la Gustavo Gili acollirà la nova Casa de l’Arquitectura
A primera fila,Víctor Puga,Maria Buhigas, Laia Bonet, Jaume Collboni,Antoni Mirai Joan Roig
L’antiga seu l’editorial Gustavo Gili serà el centre des d’on orbitarà la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, que començarà el 12 de febrer amb la inauguració, al vestíbul de l’edifici, de la gran maqueta de la ciutat. A partir d’aleshores i durant deu mesos, l’esdeveniment proposa 1.500 activitats amb què la ciutat vol mostrar als habitants i al món el poder de transformació de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge. I una vegada acabada la capitalitat (el 13 de desembre), l’antiga Gustavo Gili es convertirà en la seu permanent de la Casa de l’Arquitectura, que gestionarà la Fundació Mies van der Rohe.
La presentació oficial, ahir, del programa, amb activitats i seu en cadascun dels deu districtes i les 170 entitats involucrades, va ser tota una declaració d’intencions. El Canòdrom de la Meridiana, que centralitzarà les activitats al districte de Sant Andreu, es va quedar petit amb els més de 200 representants de les entitats que, d’una manera o una altra, han participat en el programa, que ja està disponible al web oficial.
La capitalitat començarà el 12 de febrer amb l’obertura al públic de la maqueta de 84 metres quadrats
“La Capital de l’Arquitectura és una invitació a mirar la ciutat amb ulls d’arquitecte i a redescobrir-la des del punt de vista urbanístic, de coneixe-la a partir de noves mirades sobre el futur i de plantejar els reptes a un horitzó 2035”, va dir l’alcalde Jaume Collboni, que va fer referència al present, “en què vivim una pressió molt important, pels preus dels lloguers i de l’habitatge i per adaptar la ciutat al canvi climàtic; el conjunt dels reptes els hem d’afrontar les grans ciutats”, va afegir.
La Capital de l’Arquitectura irradiarà des de l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, on s’instal·larà la gran maqueta de la ciutat, la primera després de la que es va encarregar per al Fòrum de les Cultures, el 2004. Si aquesta reproduïa la ciutat des del Besòs fins al Llobregat i des de Collserola fins al mar amb 128 grans peces que unides ocupaven 200 metres quadrats, la que es munta ara i que es podrà veure a partir del 12 de febrer farà 12 metres de llarg i 9,8 metres d’ample; tot Barcelona en 84 metres quadrats.
La maqueta i l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, reconvertida en la Casa de l’Arquitectura, és un dels llegats que deixarà la capitalitat, juntament amb la transformació de deu parets mitgeres en deu noves façanes. Una en cada districte i fruit d’un concurs internacional d’idees per a joves arquitectes.
“El disseny de l’espai de la ciutat, l’arquitectura, l’urbanisme, els interiors... Ens defineixen com a societat, per això Barcelona és un referent al món i volem convidar a explorar-la”, va dir Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona. Cada districte tindrà una seu i un programa de mà individualitzat perquè cada ciutadà sàpiga quines activitats s’organitzen a l’entorn i pugui descobrir les particularitats arquitectòniques i urbanístiques del seu barri i de la resta de la ciutat.
La programació inclou 143 exposicions, més de 500 rutes i visites guiades, 300 debats i conferències, 140 tallers i mig centenar d’activitats que connectaran l’arquitectura amb diverses disciplines, com ara el cinema. En aquest marc es desplegaran més de 600 tallers a partir de programes educatius, com ara Arquitectura a les aules , en què els professionals visitaran els centres educatius, o La ciutat que volem , en què els alumnes de tots els districtes s’imaginaran i dissenyaran la Barcelona del futur. Aquesta iniciativa culminarà amb una altra maqueta que s’instal·larà a l’Ajuntament, al vestíbul de la plaça Sant Miquel. La visió de futur dels més petits, amb mil dibuixos de cent nens de cadascun dels deu districtes, també tindrà un paper rellevant en el mapatge que es projectarà a la façana del Museu Diocesà, a tocar de la catedral, durant la fira de Santa Llúcia, com a punt final de la capitalitat.
L’esdeveniment viurà el punt àlgid durant la celebració del Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA (del 28 de juny al 2 de juliol aplegarà 10.000 professionals i 200 ponents) i coincideix amb la celebració de nombroses efemèrides relacionades amb els grans noms de l’arquitectura catalana, com ara l’Any Gaudí; el 150è aniversari de la mort d’Ildefons Cerdà, cosa que ofereix una oportunitat per explicar com va concebre l’expansió de la ciutat, i també els 25 anys de la mort de l’arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales, que va comissionar el Congrés Mundial d’Arquitectura del 1996 a Barcelona.
La transformació de la mateixa ciutat i els projectes de futur també seran objecte de debat i reflexió. Hi entra la transformació de la Sagrera i el nou barri, la Ciutadella del Coneixement, o el futur hospital Clínic, que enllaçarà la ciutat, amb l’àrea metropolitana i els municipis del Baix Llobregat. Grans transformacions futures que tindran exposició pròpia, com també tindrà el seu espai l’arquitectura més íntima. Joan Roig, Carme Ribas i Victoria Garriga comissionaran Seny i rauxa. 150 anys d’arquitectura , a través de la confrontació de peces de grans arquitectes. Una mostra que s’instal·larà al Disseny Hub Barcelona, “i en què volem mostrar arxius, documents, material inèdit, mobles i fotografies que expliquen el caràcter de l’arquitectura de la ciutat i de tot Catalunya”, va explicar Roig.
La capitalitat disposa d’un pressupost d’11 milions d’euros que han aportat a parts iguals per l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat, i també hi haurà activitats més enllà de la ciutat.