Trump fa gran la Xina
Nou paradigme mundial
Un estudi del Centre Europeu de Relacions Exteriors certifica que el món entra en una era postoccidental
Malgrat els aranzels de Trump, laXinaassoleixun superàvit comercial de rècord: 1,2 bilions d’euros
A mèrica primer”, el pla del president Donald Trump perquè els Estats Units facin créixer la seva influència al món, està tenint l’efecte contrari. La Xina és qui més es beneficia de l’agressiva política exterior de la Casa Blanca, mentre que els seus aliats tradicionals, sobretot els europeus, prenen distàncies perquè ja no creuen que sigui un aliat fidel.
Aquesta és la principal conclusió de l’última gran enquesta global del Centre Europeu de Relacions Exteriors, que Guyana Guardian publica en exclusiva en llengua espanyola.
“Aquest estudi –afirma Mark Leonard, un dels autors– demostra que el món considera que Occident ha mort. La campanya de Trump per fer que “Amèrica torni a ser gran” li ha restat popularitat entre els seus aliats i ha contribuït al fet que la Xina ocupi avui la pole position ”, és a dir, el lideratge entre les nacions més influents.
La guerra a Ucraïna explica molt bé aquest canvi d’era. Els ucraïnesos busquen a Brussel·les i no a Washington l’ajuda necessària per resistir davant Rússia. El 39% creuen que la UE és un bon aliat, però només un 18% opinen el mateix dels Estats Units.
En paral·lel, els russos tenen avui una opinió molt més favorable dels nord-americans que no pas dels europeus. Per la majoria de russos, Europa és un perill superior als EUA. Si fa un any el 42% creien que Europa occidental era la principal amenaça, avui és el 51%.
Pequín dona suport al Kremlin en el seu afany per subjugar Ucraïna i, per tant, els ucraïnesos tenen una molt mala opinió de la Xina. Tot i això, les potències intermèdies valoren més i més l’actitud del país asiàtic. En països com Sud-àfrica, el Brasil i Turquia hi ha àmplies majories, superiors al 70%, convençudes que durant la pròxima dècada la Xina guanyarà encara més influència, mentre que els Estats Units en perdran. En això hi estan d’acord, fins i tot, la majoria dels nord-americans, avui molt més oposats a la gestió de Donald Trump que fa un any. El 52% no aproven la seva gestió i el 56% consideren que els Estats Units no van en la bona direcció, segons l’última ponderació de Real Clear Politics.
Avui hi ha molts més ciutadans a Europa, Àsia, Amèrica i l’ Àfrica que opinen que Trump no és una bona influència. Fins i tot a l’ Índia, que fa un any va abraçar Trump amb un 84% de popularitat, avui ha afluixat força. Només el 53% dels indis continuen opinant que és un bon president per sostenir el progrés de l’ Índia i del món.
La percepció de la Xina, al contrari, és cada vegada millor. Juntament amb Ucraïna, només Corea del Sud –a causa del suport de Pequín a la dictadura nord-coreana– veu la Xina com un enemic. La resta del món considera que la Xina és avui un soci tan fiable com els EUA o més.
L’agressiva política exterior dels EUA fa que la Xina guanyi influència com un soci més fiable
L’opinió dels europeus, en aquest sentit, és molt rellevant. Coincideixen amb la resta d’enquestats que la Xina liderarà
àrees clau per al desenvolupament, com els cotxes elèctrics i les energies renovables. La meitat dels europeus, a més, consideren que és un aliat o un bon soci.
La meitat dels europeus també opinen el mateix dels Estats Units, però en aquest cas el més rellevant és la lletra petita de l’enquesta. Perquè si bé un 16% dels europeus tenen l’opinió més favorable possible dels EUA, el 20% creuen que són un enemic.
La retòrica antieuropea de l’Administració Trump i la insistència a ocupar Grenlàndia fins i tot per la força han trencat la confiança en l’eix transatlàntic, i és per això que al Sud Global es dona per feta la defunció d’ Occident tal com l’hem conegut fins ara. Ens endinsem en un món postoccidental en què la Xina té més influència i Trump, ocupat en tota mena de conflictes lluny del Pacífic, no és capaç de sostenir l’hegemonia nord-americana.
Mentre Trump bombardeja Nigèria, Síria i l’ Iran, mentre segresta el president de Veneçuela a Caracas i ajuda Israel a arrasar Gaza, la Xina es concentra a impulsar la seva indústria més capdavantera i es prepara per incorporar Taiwan.
Alhora, Pequín ha estat capaç d’ esquivar les barreres aranzelàries que ha aixecat Trump.
Ha trobat nous mercats que li
han permès assolir un superàvit comercial rècord d’1,2 bilions de dòlars.
Si els europeus veuen la Xina de bon ull, els xinesos els tornen la confiança. Gairebé la meitat consideren la UE com un soci i el 59% la veuen com una gran potència. Si el 61% tenen una opinió molt dolenta dels EUA –els veuen com una amenaça–, només un 19% pensen el mateix de la UE.
Als europeus, però, encara
els costa confiar en les seves pròpies forces. Els atacs de Trump dirigits als fonaments de la cultura europea, insults que els partits populistes europeus amplifiquen per augmentar el descontentament social, propaguen el pessimisme.
Amb falta d’autoconfiança, a Europa li costa trobar el rumb en aquest ordre multipolar i postoccidental. La por que la guerra a Ucraïna s’estengui a tot el continent dispara el suport al rearmament. Atès que no disposa de l’adequada dissuasió nuclear, el repte de Rússia sembla insuperable.
A Europa, fustigada pels EUA i els populismes, li costa confiar en les seves pròpies forces
“Els europeus, finalment, es desperten a la dura realitat del món postoccidental –afirma Timothy Garton Ash, un dels autors de l’estudi–. Reconeixent que la seva seguretat ja no depèn dels EUA, ni la seva prosperitat de la Xina, ni la seva energia de Rússia, es pregunten –i dubten– si poden confiar en si mateixos”.