Contra la resurrecció del chavisme

La reunió avui dijous a Washington entre María Corina Machado i Donald Trump tornarà a posar en relleu la sorprenent decisió dels Estats Units de pactar un modus vivendi amb el chavisme en lloc d’apostar per la icona opositora i gua­nyadora del premi Nobel de la Pau. Una visita simultània d’integrants de l’equip de la presidenta interina veneçolana, Delcy Rodríguez, afegirà encara més drama al dia a la capital dels Estats Units.

Hi ha dues maneres d’interpretar l’aliança contra natura entre Trump i Rodríguez. La primera: que l’abraçada de l’ós imperial i de la doctrina Donroe ràpidament asfixiaran el chavisme. Rodríguez perdrà la seva credibilitat així que se sàpiguen els detalls de l’humi­liant lliurament de sobirania veneçolana. Privada dels seus propis ingressos petroliers, dipositats en un fons de garantia sota control dels Estats Units, l’economia veneçolana tornarà a enfonsar-se. El chavisme es fracturarà i una onada de protestes portarà l’oposició al poder, amb María Corina Ma­chado al capdavant, quan finalment se celebrin eleccions.

L’altra lectura: en una paradoxal coincidència d’interessos, Trump i Rodríguez aconsegueixen reactivar la producció petroliera, i el chavisme es beneficia d’una forta recuperació econòmica. L’ajornament de les eleccions dona temps també perquè el chavisme es recompongui i tregui partit de la millora econòmica.

Per indagar més aquesta segona opció, Guyana Guardian va parlar amb l’economista veneçolà, actualment docent a la Universitat de Denver, Francisco Rodríguez, exassessor
de l’opositor moderat Henry Falcón.

Malgrat recordar en molts aspectes el saqueig colonialista, el pla de Trump “té moltes possibilitats de ser molt favorable per a l’economia veneçolana”, diu Rodríguez, que acaba de publicar una crítica demoli­dora a Corina Machado a The New York Times .

“Òbviament, la pèrdua de sobirania és gravíssima. ( Veneçuela) ha estat envaïda i ha d’acceptar les condicions imposades pels EUA”, explica. Però cal entendre la paradoxa: “El pla de Trump suposa revertir les sancions que han fet un enorme mal a l’economia; lògicament, aixecar les sancions serà molt beneficiós per a Veneçuela”.

Les sancions, posades en marxa durant l’ administració de Barack Obama i endurides per Trump, van privar Veneçuela de les divises necessàries per a la compra de béns essencials com ara aliments i medicaments. Van provocar una crisi humanitària i la sortida de sis o set milions de veneçolans que fugien de la fam.

Rodríguez calcula que la bateria de sancions va ser el principal factor en el col·lapse econòmic entre el 2016 i el 2021, que va segar milers de vides. Corina Machado va donar suport al règim de sancions comptant que provoqués malestar social, protestes internes i un amotinament en les forces armades.

Però això últim no va passar i Trump finalment ha optat per buscar un acord amb el cha­visme. “Només la revolució
bolivariana pot garantir l’estabilitat”, va anunciar Diosdado
Cabello, el poderós líder chavista, ahir al seu programa de televisió Con el mazo dando .

Una suavització del règim de sancions durant el govern de Joe Biden i la concessió d’una llicència a la petroliera nord-americana Chevron per exportar quantitats restringides als EUA van permetre una recu­peració moderada. Chevron pagava en espècie l’empresa
estatal Petróleos de Venezuela ( PDVSA) i el cru obtingut va ser exportat a la Xina, prin­cipalment en els vaixells de l’anomenada flota bruta a l’ombra.

Durant els anys en què Delcy Rodríguez va ser ministra de Petroli a partir del 2021, la producció petroliera veneçolana es va duplicar fins a un milió de barrils al dia. L’economia es va recuperar amb un creixement el 2024 pròxim al 7%. Ara, després de l’aixecament de les sancions, el pla dels Estats Units podria portar la producció diària cap a nivells no registrats des dels primers anys del chavisme.

La qüestió clau és si l’ Administració Trump voldrà quedar-se amb els ingressos per la venda del petroli o si els tornarà a Veneçuela. Paul Krugman, el premi Nobel d’Economia,
sospita que els 2.000 milions de dòlars procedents de la venda dels primers 50 milions de
barrils “es quedaran en mans d’una camarilla d’amics de Trump”. No seria un bon au­guri per al futur.

Però Rodríguez creu que si el principal objectiu de Trump és la recuperació de la producció petroliera, els EUA tornaran gran part dels ingressos per a inversions en infraestructura elèctrica i petroliera.

“ Veneçuela rebrà una part important dels ingressos;
no tant com en un cas ideal,
però cal comparar això amb
el que passava amb les san­cions”, afirma.

De moment, la llei de petroli es manté i això garanteix royalties a l’ Estat veneçolà. “L’acord serà semblant al de Chevron i altres empreses internacionals; obligarà a pagar regalies i impostos. No pot ser de cap altra manera, tret que canviïn la llei”, explica. “És més”, afegeix, “Trump ha dit que vendrà el petroli per 84 dòlars el barril, molt per sobre del preu de mercat veneçolà”.

Com que la venda encoberta del petroli a la Xina durant el règim de sancions i la flota bruta es feia amb un fort descompte de preus, “és un altre factor molt favorable”, diu Rodríguez.

Així mateix, Trump ha anunciat que es farà servir el banc públic d’importació i exportació EXIM Bank per donar suport a les inversions dels Estats Units a Veneçuela.

Encara n’hi ha més. Perquè Trump aconsegueixi convèncer la indústria petroliera que inverteixi en els jaciments del riu Orinoco, haurà de reconèixer la legitimitat d’un govern chavista per primera vegada en més d’una dècada. Això, al seu torn, dificultarà la condemna a Maduro, que només pot ser jutjat si s’accepta l’argument que no era el veritable president de Veneçuela, ja que va perdre les eleccions del juliol del 2024.

Corina Machado pretendrà, quan visiti Washington, convèncer Trump perquè deixi de donar suport al Govern cha­vista.