Tortugues amb la closca trencada
com.grupogodo.lzdigital.p66.web.service.util.impl.ArticleUtilsServiceImpl@24f9c5e
Els rescats i assistència d’animals marins es van duplicar el 2025 a Catalunya
Els dies de més impacte emocional relacionat amb la feina han estat per a l’oceanògrafa Sílvia Giralt les jornades dedicades a salvar la tortuga Griselda. L’animal va arribar amb la closca trencada al centre de recuperació de fauna de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’ Animals Marins ( CRAM) al Prat.
Després de ser rescatada (el setembre del 2024) per l’embarcació San José I de la Ràpita, la tortuga, una femella adulta de 43 quilos de l’espècie Caretta caretta , presentava unes condicions deplorables i estava condemnada a morir.
A la primera observació es va veure que no podia moure les aletes posteriors. Mitjançant rajos X i un TAC, es va poder observar que la fractura de la closca havia arribat a la columna vertebral i que estava afectada la medul·la espinal. “El seu estat era delicat i molt crític. Si una closca es trenca, entra l’aigua a l’organisme, i la mort és bastant ràpida”, diu Sílvia Giralt.
Es va fer una intervenció ràpida, es van netejar les ferides per facilitar la cicatrització i impedir l’entrada de l’aigua, i va rebre totes les atencions a l’ uci de tortugues . Va ser assistida amb cures periòdiques i al final, després d’un any de recuperació, es va poder salvar i ser alliberada a la platja del Prat. “El més emocionant és que sabem que la Griselda ha creuat l’estret de Gibraltar i està nedant al golf de Cadis”, diu Giralt. A la tortuga se li va implantar un GPS, de manera que cada vegada que surt a respirar envia la seva posició al satèl·lit i així pot continuar sent tutelada d’alguna manera.
La gesta no és menor si es té en compte que la zona marina on es troba és especialment complicada pels forts corrents que dificulten l’avenç, fins i tot per als animals que estan en plena forma. “Atès que en el seu cas l’afectació és important a les dues aletes posteriors, aquesta travessia cobra mes importància”, diu Giralt.
Tot indica que la Griselda va patir una col·lisió amb alguna embarcació, un tipus d’esdeveniment que pateixen també altres animals marins (com ara els cetacis), que s’han d’enfrontar al risc dels cops. Les tortugues tenen pulmons i necessiten sortir a la superfície per respirar, i aquells moments són els més perillosos.
La Fundació CRAM, que duu a terme aquesta tasca per encàrrec del Departament Territori, Habitatge i Transició Ecològica, va atendre l’any passat 98 tortugues (53 el 2024), víctimes sobretot de la interaccions amb vaixells de pesca (el 79%). Aquests animals es mostren molt vulnerables a les captures accidentals, i queden amb freqüència atrapats a la xarxes de pesca (tremall, arrossegament). La raó és que a l’hivern es mantenen en una espècie de letargia o hibernació a l’aigua, de manera que quan són atrapades per les xarxes pateixen la síndrome de descompressió. El 34% dels animals patien d’embòlia gasosa, una malaltia molt associada a la captura accidental i van ser tractats a través de la cambra hiperbàrica, així com amb tractaments d’oxigenoteràpia.
De les 98 tortugues ateses, 62 ja han estat reintroduïdes amb èxit a l’entorn natural mentre que una vintena continuen ingressades al centre de recuperació amb un pronòstic favorable a la reintroducció les pròximes setmanes.
I, en tercer lloc, molt freqüentment queden atrapades en xarxes deriva o embolicades en grans plàstics (bosses de ràfia...) Amb què queden paralitzades les aletes o agafades pel coll. Es van comptabilitzar 10 embolics amb xarxes a la deriva, quatre que van requerir una cirurgia d’amputació.
L’increment de les assistències a les tortugues els últims anys es relaciona amb el fet que aquests animals s’acosten ara més a les costes de la Mediterrània occidental, cosa que s’atribueix a “canvis en els patrons migratoris i la pujada de la temperatura de les aigües”, segons explica Sílvia Giralt. L’any passat es va arribar a un rècord de 12 punts de nidificació a les platges catalanes. I com més s’acosten a les costes, més probabilitats hi ha que es produeixin incidents. “Cada vegada hi ha menys hàbitats i menys aliment, i això fa que busquin les millores zones, i les estan trobant al nostre litoral”.
La història de la Griselda il·lustra les amenaces que pateix la fauna marina de gran mida, fet que és constatable en l’increment de rescats, segons les dades del CRAM. El 2025 el nombre total d’intervencions va ser de 276 (davant les 105 registrades de l’any passat), incloent-hi cetacis i elasmobranquis (taurons, ratlles i mantes).
Especialment destacable és que es van atendre 11
mantes, del total de 37 de rescatades a tot Espanya. Aquest increment no només es deu a la capacitació més gran dels serveis d’emergència (tots els ajuntaments del litoral saben com procedir davant l’aparició d’un dofí o una tortuga), sinó que ara la ciutadania participa més en la detecció en gran part per les xarxes socials.
Gràcies a la marcació satel·litària de la Griselda (finançada per l’Ajuntament del Prat), avui es pot seguir els seus moviments i saber detalladament com es desenvolupa la seva travessia. Aquest comportament és especialment interessant perquè podria indicar que la Griselda pertany a la població atlàntica, ja que ha sortit de la Mediterrània amb rapidesa i decisió. Les tortugues atlàntiques solen fer servir la regió mediterrània només com a zona de pas o alimentació abans de tornar a l’oceà obert, mentre que les tortugues mediterrànies tendeixen
a completar tot el cicle vital dins del mateix mar. La Griselda ja neda lliure després d’haver deixat els seus cuidadors amb el cor trencat.