Don, aquesta medalla és en mostra de respecte
Blues urbà
El lliurament a Donald Trump de la medalla del Nobel de la Pau de María Corina Machado no només serà una de les fotografies de l’any, sinó que passarà a formar part de la galeria universal d’iconografies del poder, si existeix una cosa així. Si el professor Jordi Balló reedita algun dia el llibre El poder en escena ( Galaxia Gutenberg, 2023), és possible que li dediqui un capítol. Juntament amb les fotos de despatxos oficials, d’estàtues enderrocades o de visites de governants a les fàbriques, hi podria constar, sense cap demèrit, la foto de Trump agraint –amb un fals somriure que ves a saber què oculta– l’acte de vassallatge de l’opositora veneçolana.
La medalla, emmarcada en tons daurats perquè harmonitzi amb el despatx del president, hauria d’aparèixer en una foto ampliada perquè s’hi apreciés el text adjunt: “Regalada com a símbol personal de gratitud en nom del poble veneçolà, en reconeixement de l’acció decidida i basada en els principis del president Trump per assegurar una Veneçuela lliure”. D’aquesta manera, es comprova que és el poble veneçolà, i no la Nobel a títol individual, el que dedica aquest insòlit homenatge al mandatari que es va quedar sense premi.
És de justícia recordar que Machado no és l’única política que s’ha humiliat aquests dies davant el patró
Segur que a l’exili veneçolà hi ha opinions per a tots els gustos. La imatge de Nicolás Maduroexhibit davant de la premsa emmanillat –que evoca la icona del tirà enderrocat analitzat al llibre de Balló– va desencadenar una eufòria que encara perdura. Potser influïts per això, molts veneçolans confien que Washington promogui una transició democràtica. Tot i això, també és veritat que d’altres comencen a sospitar davant el flirteig entre la presidenta chavista Delcy Rodríguez i l’Administració americana. El fet que Machado no aconseguís dijous de Trump un suport polític explícit a canvi del seu generós regal reafirma la por dels escèptics. Potser s’haurien de preguntar si un president que intenta convertir el seu mateix país en un estat autoritari es molestarà gens ni mica a impulsar la democràcia a casa d’altri.
També n’hi haurà que interpretin la renúncia a la medalla com un acte de realpolitik que busca el benefici dels veneçolans; d’aquí la referència al poble a la placa. De fet, Machado no és ni de bon tros l’única política que s’humilia aquests dies davant del gran patró. Alguns dirigents europeus també han protagonitzat escenes de vergonya aliena. El sacrifici de la veneçolana pot ser el més vergonyant,
però seria injust no abordar-lo en el context d’una degradació moral que afecta tothom.
En tot cas, és tan probable que la premi Nobel tingui reservat un paper important a la Veneçuela del futur com que la foto de la medalla la persegueixi per sempre en la carrera política.
Dit això, l’acte de genuflexió davant la superioritat és una mostra de debilitat humana amb antecedents en tots els àmbits. També en el polític, com es comprova en un repàs a la història de l’art, des de La rendició de Breda de Velázquez –el governador fa entrega de les claus de la ciutat en mans del general genovès que comanda els terços de Flandes– fins a Els burgesos de Calais de Rodin, on els notables repeteixen el mateix gest en la rendició als anglesos. Com Machado, cedeixen submisament l’ús d’un bé que els pertany.
Un referent més popular i pròxim és el memorable començament de la pel·lícula El padrí , de Francis Ford Coppola, basada en la novel·la homònima de Mario Puzo. Recordem la seqüència en què Vito Corleone, al casament de la seva filla Connie, rep obsequis i afalacs d’alguns convidats que, a canvi, li demanen favors. A un, l’honrat funerari Amerigo Bonasera, que li implora un càstig per als agressors de la seva filla, el capo li retreu que només el vingui a veure quan té dificultats. Humiliat, Bonasera li fa un petó a l’anell i li renta la cara anomenant-lo “padrí”. Avís: qualsevol paral·lelisme en aquest article entre la manera d’exercir el poder de Trump i les maneres mafioses de Vito Corleone és pura coincidència.
