Com una bici et pot arruïnar la vida
Opinió
Aquest és el cas de la María, una veïna de Barcelona que la tarda de l’últim dimarts de novembre va patir un brutal atropellament per una bici. Des d’aleshores està hospitalitzada amb un politraumatisme greu que va requerir cirurgia. Aquell dia la María esperava a la vorera que el semàfor per a vianants es posés verd per poder travessar el carrer Consell de Cent, a l’altura del carrer Castillejos.
Quan es va il·luminar el semàfor verd per a vianants, la María va mirar cap al sentit de la circulació dels cotxes i, veient que ja estaven aturats, va iniciar la marxa. Aleshores, la va envestir una bicicleta del Bicing conduïda per un jove, llavors encara menor d’edat. El noi circulava pel carril bici de doble direcció i en el sentit contrari on havia mirat la María. La bici anava tan de pressa que l’impacte va fer volar la dona fins a caure al mig de la calçada. Les ferides van ser tan greus que, quan va arribar a l’hospital, els metges es pensaven que l’havia atropellada un cotxe, i no pas una bicicleta.
L’obligació que els patinets tinguin matrícula i assegurança és vigent però no s’aplica
La María té 79 anys i, fins aquest maleït dia, era una persona amb una vida autònoma plena i amb molta activitat. Ara està postrada, necessita ajuda per menjar i segueix sessions feixugues de rehabilitació. L’atestat de la Guàrdia Urbana explica que el conductor de la bici es va saltar el semàfor en vermell, cosa que corroboren els testimonis. En canvi, el conductor ho nega i al·lega que els frens de la bici no funcionaven bé. Un jutge ho dictaminarà.
La María és una persona que pren sempre moltes precaucions al carrer per evitar precisament el que li ha passat. Fins i tot quan passejava amb altres persones els aconsellava que fossin previnguts abans de travessar els carrils bici.
Hem parlat aquí altres vegades de la difícil convivència de les bicis i els patinets amb els vianants, que són la baula més feble de la mobilitat urbana. Però aquest problema no s’aborda amb diligència, malgrat que, com veiem, pot tenir conseqüències greus. Aquests vehicles han de complir les normes bàsiques de circulació, com els altres, cosa que moltes vegades no passa. Hi ha una clara permissivitat de les autoritats, malgrat els anuncis de noves ordenances i normatives que o no s’apliquen o no se’n controla el compliment.
L’exemple d’això últim ho veiem amb la norma que obliga els patinets elèctrics a tenir una assegurança obligatòria i una matrícula registrada. Havia d’entrar en vigor el 2 de gener, però no es pot aplicar perquè el Ministeri de l’Interior no ha aprovat el reglament que regula el registre de matrícules per a aquests vehicles. A més a més, com que l’assegurança ha d’estar vinculada a una matrícula, tampoc no hi pot haver pòlissa de cobertura. Un peix que es mossega la cua.
Conclusió: la Guàrdia Urbana encara no pot multar cap patinet per no portar assegurança ni matrícula, com diu la llei. Al Govern central s’apunta que el reglament es podria aprovar a la primavera, però fa mesos que és en un calaix.
Tornem al cas de la María. Malauradament, el que ha patit aquesta dona no és cap fet aïllat. La ciutat ha assimilat com a normal que les bicis i els patinets se saltin els semàfors en vermell, que facin ziga-zagues als passos zebra per esquivar els vianants desprevinguts o que circulin per la vorera, entre altres habilitats. Aquesta impunitat no existeix amb la resta dels vehicles que conviuen a la ciutat i per als quals hi ha radars, controls policials, multes, retirades de carnet de conduir i, fins i tot, condemnes penals.
La María dona gràcies per continuar viva i només demana que el noi que la va atropellar sigui conscient de les conseqüències que ha tingut la seva conducció negligent. Ànim!
