Els socialistes salvaran el Govern francès de la censura
Govern francés
Lecornu aprovarà el pressupost del 2026 per decret
El primer ministre francès,Sébastien Lecornu, al costat de la portaveu delGovern,Maud Bregeon
Els socialistes tornaran a salvar el fràgil Govern francès, segons van confirmar ahir. Tret d’una sorpresa, l’ Executiu que encapçala Sébastien Lecornu, un fidel del president Emmanuel Macron, hauria de superar aquesta setmana diverses mocions de censura de l’oposició d’extrema dreta i de l’esquerra radical gràcies al fet que el Partit Socialista (PS) ha obtingut concessions a pressupost del 2026. En contra del que havia promès de manera solemne quan va assumir el càrrec, al setembre, Lecornu es veu finalment obligat a aprovar el pressupost per decret, sense votació al Parlament, un procediment que grinyola en qualsevol democràcia. El primer tràmit és avui al capítol d’ingressos. La part de despeses haurà d’esperar a finals de setmana.
El recurs al polèmic article 49-3 de la Constitució, que fa possible el decretàs del Govern sobre els pressupostos, comporta de manera gairebé automàtica la presentació d’una moció de censura, que es vota dos dies després. La França Insubmisa ( LFI, esquerra radical) i el Reagrupament Nacional (extrema dreta) ja les han anunciades.
El diputat socialista Jerôme Guedj, molt implicat en la negociació amb el Govern, va ratificar que el seu partit no votarà la censura perquè hi ha hagut “avenços significatius” en el text del pressupost, concessions en l’àmbit social, com ara un augment de l’ajuda a les famílies amb menys ingressos, i la subvenció dels àpats als estudiants universitaris, entre altres mesures. Els socialistes han acceptat el decret per pragmatisme, sabedors que el pressupost no hauria tirat endavant en una votació convencional. Segons Guedj, era “l’única solució que quedava al primer ministre”.
Els socialistes estan satisfets per les concessions, i la dreta gaullista, molt incòmoda
Lecornu va reconèixer “el disgust i l’amargor” d’haver hagut de retractar-se i d’haver incomplert la promesa inicial, però la va justificar al·legant les circumstàncies i perquè l’extrema dreta i l’esquerra radical han actuat com a “sabotejadors”.
El primer ministre va dir que el pressupost era urgent per a França per diverses raons. Entre d’altres, “el desfasament entra la vida política nacional i la realitat geopolítica internacional”. És a dir, que la crisi interna actual a l’OTAN per Grenlàndia i l’estira-i-arronsa d’Europa amb Washington han tingut alguna cosa a veure en la decisió perquè no convé quedar-se sense tots els instruments per governar, inclosa la despesa en defensa. Lecornu va insistir que “no hi ha garanties” de no censura i “cap pacte secret” amb els socialistes o altres.
Per la dreta gaullista ( Els Republicans, LR), que és al Govern, els pressupostos són una píndola molt amarga. Malgrat que hi ha algunes concessions a les empreses, en altres punts les penalitzen, i en general el text té una inclinació esquerrana. El cap del grup parlamentari d’ LR, Laurent Wauquiez, va qualificar el pressupost de “molt imperfecte”. Més crític, el president del partit, Bruno Retailleau, va avisar que el text conté “ingredients socialistes que han conduït al declivi de França”. Malgrat que van deixar planar el dubte sobre el seu vot, el més probable és que LR no s’afegeixi a la censura perquè no vol contribuir al caos polític ni que hi hagi noves eleccions de desenllaç incert.
“Rebutgem el nou colonialisme i imperialisme”, diu el ministre d’Exteriors francès
L’afer pressupostari va eclipsar gairebé totalment una declaració del Govern i el posterior debat a l’ Assemblea Nacional sobre la situació internacional i el paper que hi ha de tenir França. El ministre d’Afers Exteriors, Jean-Noël Barrot, va ser l’encarregat de presentar la posició francesa. Davant d’un hemicicle mig buit, el cap de la diplomàcia va deplorar “l’embrutiment” de les relacions internacionals i la temptació d’alguns països, en al·lusió als Estats Units, de violar l’ordre que ells mateixos van contribuir a crear en comptes de protegir-lo perquè es pensen que en treuen més profit. “ Rebutgem el nou colonialisme i el nou imperialisme”, va insistir Barrot. La titular de Defensa, Catherine Vautrin, va parlar de Grenlàndia i va especificar que la missió militar europea actual a l’illa àrtica està destinada “a reforçar la seguretat de l’ Àrtic” i va evitar referir-se als plans de Trump.