Barcelona millora la qualitat de l’aire, encara lluny dels nivells de l’OMS

És un clàssic d’aquestes dates la difusió dels registres de la qualitat de l’aire. En aquest sentit, la notícia positiva que deixa el 2025 és que Barcelona tanca l’any amb els nivells de contaminació atmosfèrica més baixos des que hi ha registres a la xarxa d’estacions de mesurament. Per tercer any consecutiu, la capital catalana va complir els límits legals que marca la Unió Europea (UE) i va millorar els registres, després que el 2024 ja hagués suposat un màxim històric en termes de reducció de contaminants. La no­tícia negativa és que, malgrat aquesta alegria més aviat institucional, la ciutat encara no arriba als nous paràmetres europeus que entraran en vigor el 2030 i encara dista bastant de les recomanacions establertes per l’ Organització Mundial de la Salut (OMS). El límit actual fixat per la UE és de 40 micrograms de diòxid de nitrogen ( NO₂) per metre cúbic, tot i que a partir del 2030 no es podrà superar la vintena, mentre que l’OMS recomana que no se superi mai la desena. Així doncs, la tinenta d’alcalde d’ Urbanisme, la socialista Laia Bonet, acompanyada de la regidora de Salut, Marta Villanueva, presumia ahir d’unes xifres recopilades per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica que asseguren que els nivells de NO₂ van baixar l’any passat entre un 4% i un 12% en comparació amb el 2024.

A l’estació de trànsit de l’ Eixample, potser una de les més representatives del centre urbà, la mitjana anual va passar de 33 micrograms de NO₂ per metre cúbic el 2024 a 29 el 2025. Més d’un relacionarà immediatament aquestes xifres amb les restriccions de mobilitat al carrer Urgell per les obres de l’L8, si bé la regidora afirma que aquests treballs no comprometen la validesa de les dades, ja que la reducció del trànsit no ha estat, en realitat, “tan important”. A més, Bonet argumenta que, si bé és veritat que al tram Urgell- Diputació el trànsit s’ha reduït un 16%, no és menys veritat que en enclavaments tan pròxims com Aribau-Aragó hi ha hagut un augment del 12%. Paral·lelament, a Gràcia- Sant Gervasi, la concentració va descendir de 27 a 25 micrograms; a Poblenou, de 23 a 22, a la Vall d’Hebron, de 20 a 19... En definitiva, és un escenari que encara no arriba al futur objectiu de la normativa europea, malgrat que al Consistori es mostren molt optimistes per “consolidar una clara tendència a la baixa”.

Pel que fa a les partícules en suspensió, els mesuraments provisionals de PM10 i PM2,5 (les més perilloses, ja que penetren profundament als pulmons i
entren al corrent sanguini) apunten a una estabilització dels nivells respecte a l’any anterior: així doncs, totes les estacions de la ciutat es van mantenir igualment dins dels valors límit europeus. A l’estació de trànsit de l’ Eixample, la mitjana anual de PM10 es va situar en 22 micrograms per metre cúbic; la de PM2,5, en 11. A l’estació de fons urbà de la Vall d’Hebron, els valors van ser inferiors, amb 17 micrograms de PM10 i 9 de PM2,5. Les fonts d’aquestes partícules són molt diverses, i inclouen tant activitats humanes com processos naturals i reac­cions químiques a l’atmosfera. Factors meteorològics com ara els episodis d’estabilitat atmosfèrica o les intrusions de pols sahariana també influeixen en la concentració.

Cal recordar que l’avaluació de la qualitat de l’aire a Barcelona es du a terme a través d’esta­cions fixes integrades a la xarxa de vigilància de la Generalitat, gestionada conjuntament amb l’ Agència de Salut Pública de Barcelona. El sistema distingeix entre estacions de trànsit, ubicades al costat de vies amb alta intensitat de circulació, i estacions de fons urbà, situades en zones amb menys influència directa del trànsit. Fins ara, la ciutat disposava d’un total de deu estacions que mesuren els principals contaminants regulats per la normativa europea. Ahir l’Ajuntament de Barcelona també va anunciar que s’incorpora a aquest conjunt a partir d’aquest trimestre una nova estació de trànsit a l’avinguda Meridiana. El punt de mesurament, situat en sentit sortida de la ciutat, al districte de Sant Andreu, ha de permetre “ampliar la cobertura i analitzar la qualitat de l’aire” en un dels principals vials de la ciutat. En aquesta estació es me­suraran tots els contaminants
regulats i esperen que els resultats siguin més o menys comparables als d’altres entorns urbans amb trànsit intens, com ara l’ Eixample.

Una última dada: un informe de l’ Agència de Salut Pública de Barcelona assenyala que entre el 2020 i el 2024 la mortalitat atribuïble a la contaminació es va reduir un 32% respecte al període 2018-2019, cosa que equivaldria a una diferència de 600 defun­cions. Estimacions preliminars per al 2025 ja apunten a una reducció d’entre el 40% i el 45% en comparació amb els nivells d’abans de la pandèmia.

El Consistori atribueix totes aquestes millores a l’evolució de les zones de baixes emissions (que ha provocat una disminució dels vehicles amb etiqueta B i un augment dels que porten les etiquetes ECO i ZERO), a la recuperació del verd després de la sequera, a les xifres rècord que va registrar el 2025 el transport públic..., com també a l’increment d’un 35% dels usuaris del tramvia des que es va posar en marxa el trajecte entre Glòries i Verdaguer.