PP i Vox, una relació difícil
Opinió
María Guardiola va obtenir un resultat agredolç a les eleccions del 21 de desembre. Va guanyar els comicis i va provocar un dur revés per al PSOE, però alhora va augmentar la dependència de Vox, que va ser el partit que va experimentar l’ascens més gran a les urnes. En teoria, l’avançament electoral responia a les discrepàncies amb el partit ultradretà per aprovar uns pressupostos; aquest era el motiu oficial. Tanmateix, darrere d’aquesta justificació s’hi amagava la intenció de la direcció del PP de sotmetre el PSOE a un veritable viacrucis electoral en quatre comunitats autònomes, amb l’objectiu d’evidenciar la debilitat territorial dels socialistes.
Per Guardiola, però, aquesta operació destinada a consolidar el seu govern i reduir la seva dependència de tercers no va com s’esperava. Les negociacions per a la investidura s’han convertit en un escull persistent que endarrereix la formació de l’ Executiu. Ahir, durant la constitució de l’ Assemblea extremenya, van quedar de manifest les profundes diferències que separen les dues formacions, que s’acusen mútuament de no voler negociar. Santiago Abascal ja havia deixat entreveure que el PP potser necessitava canviar de candidat si no estava disposat a asseure’s amb Vox, i ahir Ignacio Garriga va apujar el to quan va afirmar que “Guardiola es riu de l’única formació política que ha crescut en representació parlamentària”. Mentrestant, la presidenta en funcions tem que cada concessió es converteixi en un nou recordatori que Vox no només li exigeix poder, sinó que també dicta les regles del joc.
Als populars no els convé cedir a Extremadura abans de les eleccions d’Aragó
Al PP no li convé cedir a Extremadura ni donar entrada al partit d’ Abascal al govern abans de les eleccions d’ Aragó del 8 de febrer. Els sondejos somriuen a Jorge Azcón, que necessita diferenciar-se clarament de Vox. El pacte amb la formació ultradretana a l’Assemblea extremenya podria diluir les seves aspiracions i confondre els votants: seria com dir-los que votar el PP o Vox és el mateix, perquè podrien formar govern.
En aquesta competició dins de la dreta, Vox està en la mateixa situació. Potser per això ha estat l’únic partit que es va desmarcar de l’acord d’acatar els tres dies de dol per l’accident ferroviari d’ Adamuz, com si respectar-ho li prengués possibilitats a les urnes. Caldrà veure si aquesta estratègia no li passa factura.
En el fons, el que es dirimeix ara a Extremadura i el que arribarà a l’Aragó, Castella i Lleó i Andalusia va més enllà de la formació de governs i investidures. Està en joc com el PP i Vox gestionen la seva convivència política.
