Trump diu que Londres ha comès una estupidesa tornant les Chagos
Els Estats Units assetgen Europa
Pressions polítiques a Starmer perquè deixi de contemporitzar amb Washington
ElsEstats Unitsi laGran Bretanyacomparteixen l’ús de la base militar de Diego García, a lesChagos
Una teoria educativa moderna molt en voga afirma que amb els nens no s’ha de fer servir la paraula no , i s’han de substituir les prohibicions expresses per enunciats positius, i l’autoritarisme, per una comunicació clara i respectuosa que expliqui el perquè de les coses, premiï l’empatia sobre l’obediència i estimuli l’autoestima de les criatures. És la mateixa tècnica que el primer ministre britànic Keir Starmer fa servir amb Trump, tot i que cal dir que de moment amb resultats poc convincents.
Per molt que s’esforci a tenir content el mandatari dels Estats Units, sempre s’emporta un cop de cap, si no una bufetada. L’última és l’afirmació que la devolució de l’arxipèlag de les Chagos a Maurici “és una estupidesa i una mostra de debilitat, i a més sense cap raó, sense que l’hi demanés ningú”. Posat a buscar raons per les quals engolir Grenlàndia, Trump ha recorregut al fet que li fos negat el premi Nobel de la Pau, i que Londres s’hagi desprès de la seva excolònia a l’ Índic (4.200 habitants).
Una vegada més, la resposta de Starmer ha estat posar l’altra galta, afirmar que l’important és “una desescalada en la retòrica dels últims dies”, i que la Gran Bretanya no preveu la imposició d’aranzels a Washington com a resposta als anunciats per la Casa Blanca contra diversos països europeus si Grenlàndia no li és lliurada aviat amb safata.
Trump es va enfurismar per la tramesa d’una delegació militar a Grenlàndia de la qual formava part un observador britànic –només un–, i ha dit que castigarà el seu principal aliat amb unes tarifes addicionals del 10%, susceptibles de ser elevades al 25%, que podrien fer entrar el país en recessió. “Crec que el president va rebre la informació incorrecta, l’objectiu de la missió no era una advertència als Estats Units, sinó a la Xina i Rússia”, ha comentat un portaveu de Downing Street. A l’home més poderós del món, que es considera amb dret de cuixa, no se li diu mai que no.
El populista d’ultradreta Nigel Farage va sortir a la palestra per celebrar que “gràcies a Déu Trump es disposa a vetar la devolució de les illes Chagos”, però ell sí que estava mal informat, perquè –com ha deixat ben clar Downing Street– el tractat per al lliurament de l’arxipèlag a Maurici ja està firmat i a hores d’ara no hi ha marxa enrere possible.
L’arxipèlag ha estat lliurat a Maurici, que manté unes relacions excel·lents amb el Govern xinès
Tant les Chagos com Maurici es van convertir en colònies britàniques després de la derrota de Napoleó i la firma el 1814 del Tractat de París. Però així com Maurici va obtenir la independència el 1968, l’arxipèlag va continuar sent una dependència de la Corona, i a l’illa de Diego García (la més gran en extensió i la més poblada) s’hi va establir una gran base militar d’ús conjunt britanico-nord-americà. Per fer-hi lloc, milers de veïns en van ser expulsats.
Feia temps que Maurici reclamava davant els tribunals internacionals la sobirania sobre les Chagos, les Nacions Unides li havien donat la raó en una sentència no vinculant, i Starmer temia veure’s forçat a lliurar el territori. Per evitar-ho, va negociar la devolució voluntària a canvi de poder continuar fent servir durant noranta-nou anys (prorrogables de mutu acord) la base, mitjançant el pagament d’un lloguer de 120 milions d’euros anuals. El Partit Conservador i la premsa de dretes van posar el crit al cel, com ara Trump.
Però Trump, en la seva eterna incoherència, no ho va veure sempre així, i de fet va donar el vistiplau a la renúncia britànica a les Chagos quan Starmer li va plantejar la qüestió l’any passat. “Es tracta d’un èxit monumental”, va manifestar el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio. Ara, en el context de la campanya per annexionar-se Grenlàndia, a la Casa Blanca li interessa un discurs diferent. Com deia Groucho Marx, “aquests són els meus principis, i si no li agraden, en tinc d’altres”.
A l’arxipèlag de les Chagos no hi ha terres rares com a Grenlàndia, ni petroli com a Veneçuela, i l’ús conjunt de la base militar (punt de partida de bombarders dels Estats Units en missions a l’ Iraq, l’Afganistan i l’ Orient Mitjà) està lligat i ben lligat. De fet, és un dels llocs més pobres del món, però de sobte –o potser alertat pel seu amic Farage– Trump s’ha adonat que la Xina té una relació amistosa i una considerable presència a Maurici, i no li ha agradat gens.
El titular de la Casa Blanca té seguidors a tot arreu, i no només als Estats Units. La lideressa conservadora Kemi Badenoch ha comentat que “en això té raó, i la renúncia per part de Starmer a les Chagos és efectivament una estupidesa, a més d’un acte d’ autosabotatge i una pèrdua de sobirania que ens fa més febles com a país”. A la defensiva, com és habitual, Downing Street ha respost que no és cert i “no farà mai concessions sobre la seguretat nacional”.
L’any passat Trump va aprovar el lliurament de l’enclavament a Maurici i va dir que era “un èxit monumental”
Una enquesta publicada ahir indica que un 33% dels britànics són partidaris de respondre a les pressions de Washington amb sancions econòmiques equivalents; un 14%, amb una acció militar, mentre que un 30% (entre ells Starmer) prefereixen limitar-se al diàleg i la diplomàcia. A Trump no se li ha de dir mai que no, encara que et digui estúpid. La teoria educativa tradicional era que als nens cal posar-los límits perquè aprenguin a controlar els impulsos, a comprendre que hi ha normes i que les coses no poden ser sempre com ells volen.