A set minuts de la tragèdia
Sinistre ferroviari
L’Ángela i en Daniel anaven en l’Iryo accidentat i van baixar a Còrdova, just abans d’Adamuz
L’Ángelaien Danielocupaven els seients 9C i9Ddel setè comboi, que donaven a la via contigua
Una desgràcia com la que va passar diumenge al vespre a Adamuz, on la col·lisió de dos trens va fer una quarantena de morts, sempre porta vinculada tota una tirallonga d’històries humanes, les de les persones que la van viure in situ. N’hi ha de dramàtiques, perquè algunes van morir, i d’altres que gairebé semblen un miracle. És el cas de la que protagonitzen Ángela Carretero (22 anys) i Daniel Pineda (26), una parella que va baixar de l’ Iryo accidentat només set minuts abans del sinistre, com va llegir a La Opinión de Málaga qui escriu aquestes línies. “Encara estem en xoc. Va ser una cosa horrorosa”, explica l’Ángela a Guyana Guardian .
Tots dos van pujar a l’ Iryo a Màlaga per tornar a Còrdova, on viuen. Havien anat a passar el cap de setmana a Fuengirola, on ell té un pis, i tornaven a casa per assistir al partit de futbol Còrdova-Màlaga, de la segona divisió. Després de cinquanta minuts de trajecte, van arribar a Còrdova, on van baixar. Res no feia presagiar llavors que tan sols set minuts després aquell tren en què viatjaven tindria un greu accident.
Viatjaven al vagó número 7, un dels tres que van descarrilar i en què hi va haver víctimes mortals
Ells, a més, anaven al setè vagó de l’ Iryo (d’un total de vuit), un dels que van descarrilar i amb el qual és possible que l’ Alvia, que venia en direcció contrària, col·lidís. “Teníem els seients 9C i 9D, que donaven a la via contigua”. En aquell vagó s’hi van registrar víctimes mortals.
També hi anaven dos supervivents que han tingut presència als mitjans aquests dies: l’ Ana, la seva germana (embarassada i que està ingressada a l’uci) i el seu gos Boro, que ahir encara era en parador desconegut i que va fugir corrent, espantat, després del sinistre.
En les últimes hores, l’Ángela i en Daniel no han deixat de preguntar-se què hauria passat si, en lloc d’esdevenir-se l’accident a Adamuz, hagués passat abans d’arribar a Còrdova.
Va ser ja a l’estadi, amb el partit en marxa, quan van sentir a la fila del darrere una parella que parlava d’un accident ferroviari. L’home, ja jubilat, havia estat maquinista i feia la línia Madrid-Huelva, la que feia l’ Alvia sinistrat. Quan els van sentir, van entrar a la xarxa X per saber-ne més i van topar amb la foto d’un Iryo accidentat que es dirigia a Madrid. Allà van començar a lligar caps. La confirmació va arribar quan van saber el número concret del tren. “V am quedar de pedra”, confessa l’Ángela. “El partit ja era igual. Se’ns va encongir el cor. Pensàvem que la tragèdia podia haver passat abans del punt on va ocórrer, quan nosaltres anàvem dins”, afegeix.
El trajecte de Màlaga a Còrdova va durar cinquanta minuts, prou temps per fer-se una idea del vagó en què viatjaven. L’Ángela ho recorda bé. Explica, a més, que va haver d’anar al lavabo i que per això el va recórrer diverses vegades. Fins i tot va haver d’ anar a un segon lavabo perquè el primer que va trobar estava ocupat. “Em venen a la memòria moltes cares de les que vaig veure. És horrorós”.
Relata que el vagó era molt silenciós. “La gent anava molt tranquil·la. No hi havia nens fent xivarri ni res per l’estil. Les persones feien la seva, treballaven amb el portàtil. No hi havia menors al comboi”.
Així mateix, exposa que no van notar cap mena d’incidència durant el viatge. “Recordo que el tren anava molt de pressa. Sí que és veritat que quan en Daniel va agafar l’equipatge abans que baixéssim a Còrdova vam trontollar una mica, però suposo que és normal. Res d’alarmant”.
Amb el pas dels dies, diu que van superant el primer estat de xoc en què han estat submergits les últimes hores. “Va ser una
cosa surrealista, com un malson”. Al cap i a la fi, afegeix, ells van
tenir sort.
Es dona la circumstància que tots dos, l’Ángela i en Daniel, estan fent oposicions per entrar a treballar a la Renfe com a operadors comercials. Calculen que a començaments de juny els tocarà examinar-se. Se senten afortunats de poder continuar amb la seva vida.