“No m’esperava arribar-hi tan de pressa”
Clara Serrajordi
Clara Serrajordi atén Guyana Guardian al Johan Cruyff a les portes de lluitar pel primer títol amb el Barça, la Supercopa
Arriba amb el seu inconfusible somriure i es presenta amb l’espontaneïtat pròpia de les primeres vegades. Fa dos anys jugava al juvenil; avui, amb 18 anys acabats de fer, Clara Serrajordi (Llinars del Vallès, 2007) ha irromput amb força al primer equip. La lesió de Patri Guijarro li va donar una oportunitat i la seva màgia ha fet la resta.
La tornada de Patri
Estic supercontenta que torni, tinc moltes ganes de tenir minuts al seu costat”
Acaba de fer 18 anys i ja ha estat titular a la Champions.
Per a mi és un somni pujar al primer equip i poder jugar partits importants com el de la Champions o el de l’ Atlètic. N’estic gaudint al màxim.
Com li ha canviat la vida els últims mesos?
En realitat la meva rutina és la mateixa que la de l’any passat, però les coses ara són més exigents. La meva vida continua igual, però cada dia he d’estar al màxim.
És com s’esperava?
De petita ho veia diferent. He anat pujant de mica en mica i he vist que, tot i que l’essència és la mateixa, entrenar-te i jugar, arribes allà, amb les millors del món, i t’has d’exigir molt més. Has d’estar cada dia concentrada al màxim, no et pots desconcentrar ni un segon perquè són molt bones i a la mínima que et desconcentres ho notes.
Què se sent?
A mesura que he anat pujant he guanyat confiança, però recordo la meva primera pretemporada amb elles, als Estats Units. Anava nerviosa a cada entrenament.
Esperava que li anés tan bé?
El meu objectiu era arribar al primer equip, però no sabia que ho aconseguiria tan de pressa; fa dos anys era al juvenil. No m’ho esperava, però ho he rebut amb la màxima ambició i amb molta il·lusió. Soc amb les millors i sé que encara no puc aspirar a jugar-ho tot, de manera que totes les oportunitats que em donin intento aprofitar-les al màxim i gaudir-ne perquè no sé quant durarà.
Se sent una privilegiada?
Sí, molt privilegiada.
Què li diuen les més veteranes?
Sé que fa uns anys tot era molt més difícil i elles han hagut de lluitar molt per arribar fins aquí. És una cosa que els agraeixo molt perquè al final nosaltres pugem amb les coses molt més fàcils i només ens hem d’enfocar a jugar a futbol i provar de divertir-nos.
Venir de la Masia l’ha ajudada a adaptar-se ràpidament?
Tota la vida m’han ensenyat a jugar com al primer equip i, gràcies a com ens han format, a totes les que pugem se’ns nota en el joc que tenim. Sí que és veritat que el ritme és més alt i les companyes molt millors.
La joventut està sent la gran protagonista del Barça aquesta temporada.
Ens han ensenyat des de baix a jugar bé i al primer equip ens estan ajudant molt, ens estan donant oportunitats i les estem aprofitant perquè sabem que som al millor club del món i que ens hem d’exigir al màxim. Jugar amb companyes que fa més anys que hi són ens fa millorar i treure el nostre màxim nivell.
I amb el seu bon rendiment va cridar l’atenció de l’absoluta...
També va ser una cosa molt inesperada. Anava a entrenar-me i m’ho va dir en Pere [ Romeu], després em va trucar ella [ Sonia Bermúdez]. Estava convocada amb la sub 19 i em vaig quedar superimpressionada quan me’n vaig assabentar, però ho vaig intentar assimilar com més aviat millor i en vaig gaudir al màxim.
Com és compartir-hi vestidor?
Molt guai perquè les veus com a referents del futbol, però alhora ets amb elles i veus que són persones normals que t’ajuden en el que poden.
Tot i que és catalana, resideix a la Masia.
Els pares no podien portar-me a entrenar-me perquè treballaven, de manera que venien amb tren cada dia. Entrar a la Masia va ser un canvi supergran i em va ajudar molt sobretot en el rendiment, perquè em llevava a les sis del matí i arribava a les deu del vespre a casa, anava bastant cansada.
Com és la seva vida allà?
Al matí entrenament, com aquí amb les meves companyes, i a les tardes estudio Psicologia o faig algun pla amb les meves companyes... La vida d’una persona normal. Estudiar m’ajuda a desconnectar del futbol.
La comparen constantment amb Patri Guijarro, Alexia i Aitana. Quina pressió!
Encara no la noto, la pressió. No hi penso, la veritat. Jo jugo tan bé com puc i ja està.
Li ha tocat reemplaçar la millor pivot del món. Parlava gaire amb Patri?
Tots els dubtes que tenia me’ls resolia de manera fantàstica i a més em donava molts consells. Si veia res que podia millorar m’ho deia. M’ha ajudat molt, la veritat.
Ara que ha tornat, el seu protagonisme baixarà. Com ho porta?
Estic supercontenta que torni i tinc moltes ganes de poder tenir minuts al seu costat i fer un doble pivot, que és una cosa de què hem parlat moltes vegades. Tenia moltes ganes que tornés, de gaudir-ne al màxim als entrenaments i de divertir-me veient-la jugar perquè és increïble que bé que ho fa.
Està sent un any idíl·lic. Com es pot millorar?
Si podem guanyar algun títol, per a mi seria un somni, a més amb el club de la meva vida. Ara arriba la Supercopa i l’afronto amb moltes ganes i il·lusió.