Dinamitar el sistema

El documental Eloy de la Iglesia, adicto al cine (Movistar+) reconstrueix la vida i l’obra d’un cineasta que, amb grans èxits de taquilla, no va complir mai els preceptes de la correcció política i creativa. Ser homosexual, comunista i heroïnòman el va definir tant en la manera de plantejar-se les pel·lícules com en un estil que no renunciava a les dreceres d’un sensacionalisme social provocador, molt propi dels anys que van des de la mort de Franco fins a la victòria electoral del PSOE. Al documental, el reivindiquen els amics, els actors i els que l’han estudiat sense els prejudicis d’un temps marcat pels sectarismes de la militància. L’aportació del documental és la distància del punt de vista, que no es recrea en la dimensió maleïda d’un cineasta que, aspirant a ser Fassbinder o Pasolini, va ser devorat pel seu compromís amb la realitat més marginal. Els testimonis i les entrevistes d’arxiu s’encadenen amb honestedat i proposen un retrat de De la Iglesia que, sense amagar res, no es recrea en l’exhibicionisme carronyaire ni fa llenya de l’arbre caigut.

PETROLI. Acaba la segona temporada de Landman (SkyShowtime) amb la promesa d’una tercera que mantindrà el mateix nivell de la primera. El segell de Taylor Sheridan impregna totes les escenes i alterna una qualitat formal –fo­tografia, guió, interpretació– i un trac­tament dels personatges femenins que, si l’hagués produït una cadena pública, provocaria escàndols i cancel·lacions. Dit d’una altra manera: l’espectador conviu amb personatges i situacions que, tot i que responen a una concepció reaccionària del món, sedueixen pel que tenen, a partir d’un repertori d’este­reotips declaradament antiwoke , de respecte per conflictes clàssics de l’univers petroler que semblen l’actualització de Dallas .

CORRUPCIÓ. Amazon Prime ha estrenat Steal . Una intriga ambientada en un Londres atrapat per les màfies financeres, els serveis secrets i les conspiracions que fomenten tota mena de corrupcions i exciten el furor especulatiu dels espectadors. ¿Qui és el culpable? Fa temps que el món s’ha complicat i que, d’entre tots els culpables, cal triar el que actua seguint un codi remotament moral. El desenllaç, inversemblant, es redimeix amb un discurs antisistema i denuncia la putrefacció del capitalisme que, gràcies a la ficció, acaba beneficiant els bons. Perdó: els menys dolents.