20 anys: la impotència va amb Rodalies
Sense permís
L’escena va tenir lloc en una sala de l’hotel limítrof a l’estació de Sants i resumeix per què aquesta ha estat una setmana caòtica per moure’s a Catalunya.
El president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, i el director operatiu de Rodalies, Josep Enric García Alemany, van convocar els maquinistes de manera improvisada dimecres, després del despreniment mortal de la nit anterior i en ple bloqueig de la mobilitat. La intenció era acostar posicions perquè es reincorporessin a la feina, però la trobada va acabar fatal. Els maquinistes volien garanties de seguretat per tornar a pujar als trens i la resposta va enverinar encara més els ànims: “Els recordo que no anar a treballar és motiu d’ acomiadament”. Els conductors van deixar les armilles grogues davant dels directius de la companyia i van abandonar la sala.
La seqüència revela escassa mà esquerra dels responsables de Renfe (els maquinistes han vist morir dos companys en pocs dies). Fernández Heredia és un home de la màxima confiança del ministre Óscar Puente. Va ser amb ell a l’Ajuntament de Valladolid quan Puente era alcalde i abans va ser regidor a Madrid, on en va renovar més de la meitat de la flota d’autobusos. García Alemany pertany al mateix cercle i ve de València, on també es va encarregar del servei d’autobusos. Per col·locar Fernández Heredia, Puente va desplaçar de Renfe sense dubtar-ho Raúl Blanco, del PSC, i Antonio Carmona, que va deixar com a responsable de relacions institucionals de Renfe i que és qui dona la cara davant el malestar dels usuaris.
Ja que els maquinistes van demanar garanties, aquestes garanties havien de venir d’Adif, encarregat de les vies. Entre Renfe, a la qual corresponen els trens i les decisions operatives (horaris, línies, informació...) I Adif sempre hi ha hagut tibantors, independentment dels governs. Ara també. Davant els requeriments per garantir la seguretat, Adif va enviar un escarit paràgraf dient que tot estava OK. Els maquinistes no van quedar tranquils. El president d’Adif ha trigat cinc dies a comparèixer sobre l’accident d’ Adamuz. En el cas de Rodalies, la Generalitat ha assumit els anuncis de talls del trànsit ferroviari, amb informació canviant i confusa.
Puente va substituir el PSC pels seus homes de confiança, que venien de renovar els busos de Madrid i València
El Govern és el titular del servei a Catalunya, però la veritat és que fins ara això només és un títol nominal, no real. Fa 20 anys que Catalunya clama per Rodalies, que no és un servei metropolità, malgrat el nom. És el principal mitjà de transport de tota la comunitat. El 2006 se’n va incloure el traspàs a l’Estatut, a l’article 169. Encara més, la UE recomana que siguin els governs regionals els que gestionin aquesta classe de servei. Tot i això, el primer traspàs parcial data del 2010, arran dels problemes per les obres de l’AVE que van portar José Luis Rodríguez Zapatero a visitar Bellvitge i demanar disculpes. Va ser un traspàs a mitges. La Generalitat va passar a ser titular, podia decidir horaris i tarifes, però poc més. A finals del 2023 es va firmar un acord entre el Govern i la Generalitat per crear l’empresa Rodalies Catalunya, el germen d’una operadora pròpia que haurà d’assumir el traspàs total.
Rodalies Catalunya és una empresa mixta. La Generalitat en volia tenir la majoria, però la pressió dels maquinistes, temorosos de perdre els drets laborals, ho va impedir. Finalment, el seu consell es reparteix a parts iguals, amb presidència catalana. Per a les decisions estratègiques es requereix que totes dues es posin d’acord. Aquesta nova societat s’encarregarà d’aquí un parell d’anys de les vies, estacions, trens, atenció al client... Tot i això, ara ha de fer-se amb Renfe integrada a aquella societat, que està acabada de constituir. La Generalitat espera que això li donarà més poder de decisió, però el comandament real encara és compartit. I no parlem del finançament, que depèn de l’administració central. Han començat grups de treball tècnics per abordar el futur traspàs econòmic i el de personal.
Tots els governs centrals han tingut la seva part de responsabilitat en la falta d’inversió en Rodalies. Fa 20 anys la prioritat era l’AVE. Zapatero va prometre 4.000 milions, però es van esfumar amb la crisi econòmica. Mariano Rajoy, el 2017, l’any àlgid de l’independentisme, va prometre la mateixa xifra, però no es va fer res. La inversió en Rodalies s’ha accelerat des del 2020, amb un pla de més de 6.000 milions fins al 2030. La qüestió és si amb aquests diners, destinats en bona part a noves obres i trens, n’hi ha prou per pal·liar el dèficit de manteniment acumulat.
Des de fa 20 anys el mal servei de Rodalies ha estat una constant del discurs independentista. Rodalies va contribuir a enfonsar l’últim govern d’esquerra a Catalunya i va formar part dels detonants del procés. Després, ERC ha optat per aprofitar la influència al Congrés per rellançar el traspàs. Els republicans van ser conscients de la complexitat quan van presidir la Generalitat, però continuen en la negociació. Rodalies Catalunya és fruit d’aquesta insistència. Així i tot, el caos d’aquests dies els deixa exposats davant Junts, que els acusa de ser poc exigents. Per necessitats polítiques, es van presentar acords com ara el del 2010 com a avanços que no ho eren, o el del 2023, que trigarà a donar fruits en el millor dels casos.
Durant anys els polítics han venut la idea d’avanços en el traspàs de Rodalies que no eren reals
Per Salvador Illa, aquesta és una prova de foc. Més fins i tot perquè el Govern central és del mateix color polític i el president ho ha defensat com un avantatge per a Catalunya. Illa no pot donar la culpa a Madrid, com fa l’independentisme. A més, ha fet de la gestió eficient la bandera del mandat. Rodalies i l’habitatge són reptes gens fàcils. Pedr o Sánchez també es juga amb Rodalies la pèrdua de part del suport de què ha gaudit a Catalunya. I si la impotència de la Generalitat amb Rodalies durant 20 anys és evident, encara és més gran la dels soferts usuaris.
