La UE endureix les sancions envers l’Iran
El nou ordre mundial
Brussel·les inclou la Guàrdia Revolucionària dins el llistat de grups terroristes.
Un dona camina davant d’un mural amb soldats iranians en un carrer deTeheran
Al mateix temps que Donald Trump adverteix amb una ofensiva contra l’ Iran, la UE incrementa la pressió sobre Teheran i incorpora la Guàrdia Revolucionària al catàleg de grups terroristes. Aquesta determinació la van prendre ahir dijous els responsables de diplomàcia dels Vint-i-set arran del canvi de postura de nacions rellevants, encapçalades per França i Espanya, que prèviament s'hi oposaven per temor a quedar-se sense un mediador essencial per a l'estabilitat regional. A causa de la violència inaudita exercida contra les manifestacions opositores al règim, han modificat el seu posicionament.
“Qualsevol règim que mata milers dels seus ciutadans treballa cap a la pròpia desaparició”, va assegurar la responsable de la diplomàcia de la Unió, Kaja Kallas, un cop comunicada la decisió. No obstant això, aquest fet no implica que Brussel·les secundi Washington si finalment executa les seves amenaces i inicia una intervenció armada a l’ Iran superior a la de Veneçuela. En ser interrogada sobre aquesta hipòtesi, la política estoniana va contestar que “la regió no necessita una nova guerra”.
Mitjançant aquesta mesura excepcional, la Unió Europea situa l'organisme iranià en la mateixa categoria que Al-Qaida, Hamàs i Daeix, seguint els passos de nacions com els Estats Units, el Canadà o Austràlia. Així mateix, Europa ha incorporat nous culpables de la violenta persecució durant les manifestacions –les quals, d'acord amb fonts properes a l’oposició, haurien provocat més de 30.000 morts, tot i que la dada oficial se situa en 3.100– dins del llistat de subjectes amb sancions. Globalment, s'hi afegeixen quinze individus i sis organitzacions implicades en vulneracions dels drets humans a l’ Iran; incloent-hi integrants de la Guàrdia Revolucionària i comandaments policials, a més d'Eskandar Momeni, ministre de l’Interior, o Muhammad Movahedi-Azad, fiscal general, assenyalats com a autors de la repressió.
Europa igualment sanciona el ministre de l’Interior i el fiscal general iranià pels actes atroços durant la repressió.
“Si actues com un terrorista, també has de ser tractat com a tal. El que veiem és clar: el nombre de morts a les protestes que van tenir lloc a l’ Iran i els mitjans emprats pel règim són realment greus. Per això també estem enviant un missatge clar: si reprimeixes el poble, això té un preu i seràs sancionat”, va comentar l’alta representant per a Afers Exteriors en el moment d'accedir a la trobada.
L'acord assolit al Consell d’ Exteriors representa un triomf per a l'antiga cap de govern estoniana, que havia pressionat per la incorporació de l'organisme en aquest llistat davant
els dubtes de certes nacions rellevants de la Unió. Concretament, França i Espanya. Ambdues nacions consideraven que, atès que la Guàrdia Revolucionària constitueix una peça fonamental del sistema, la càrrega política d'aquesta mesura resulta tan significativa que no solament podria clausurar una via de diàleg respecte al programa nuclear de l'Iran, sinó també facilitar possibles accions de represàlia contra els ciutadans d'Europa arrestats als centres penitenciaris de la República Islàmica.
Itàlia va encapçalar el moviment la setmana passada, comunicant el propòsit de suggerir a les altres nacions que s'afegís la Guàrdia Revolucionària en aquest llistat, una resolució que s'ha d'adoptar per consens total. No obstant això, el viratge decisiu el van liderar dimecres França i Espanya. “No hi pot haver impunitat. La repressió insuportable de la revolta pacífica del poble iranià no pot quedar sense resposta”, va manifestar el ministre d’Exteriors francès, Jean-Noël Barrot.
Kallas creu que els règims que maten
El responsable d'Exteriors, José Manuel Albares, va sostenir igualment la postura espanyola, que el ministeri ja havia avançat el dia previ. “ Espanya dona suport a totes les sancions a l’ Iran en aquests moments i sustenta (...) Aquelles que es refereixen a la inclusió a la llista de grups terroristes de la Guàrdia Revolucionària”, va manifestar davant els mitjans.
Fins a aquest moment, l'actitud dels diplomàtics espanyols es mostrava més prudent. Diversos contactes diplomàtics argumentaven que calia avaluar amb cura el moment d'emprendre una acció tan dràstica, atès el perill de quedar-se sense diàleg i bloquejar les relacions amb un estat clau per a l'estabilitat regional. No obstant això, d'acord amb Albares, ja no existeix “res a calibrar” enfront de la “repressió cega i indiscriminada” i un escenari “terriblement” inquietant per a les dones.
“ Fa anys que demanem que la Guàrdia Revolucionària sigui inclosa a la llista d’organitzacions terroristes de la UE. Celebro expressament que els altres estats membres segueixin els nostres arguments”, es va mostrar satisfet el polític germànic, Johann Wadephul, un dels principals partidaris d'aquesta mesura.
Aquestes disposicions no impliquen que la Unió recolzi Washington si decideix iniciar una intervenció armada.
Aquesta disposició resulta més representativa que real, ja que nombrosos components d'aquest cos militar dels aiatol·làs ja formaven part del llistat de persones castigades per la UE. Tenien vetat l'accés al territori de la unió i els seus fons es troben intervinguts, també per actuar com un dels aliats de Moscou a l'exterior. Teheran ja ha llançat advertiments amb “conseqüències destructives” en cas que els Vint-
i-set continuen endavant. Kallas defensa que ha “calculat” els
riscos. “Les interaccions amb el
ministre d’Exteriors no estan
compreses. Es preveu que les vies diplomàtiques continuaran obertes”, va recalcar.