Salons de lectura

Aquestes últimes setmanes hem sentit, en boca de molts passatgers desesperats, que els trens els provoquen estrès, angoixa i tota mena d’efectes secundaris negatius. Accidents ferroviaris de tota mena i incidències diverses, per usar l’eufemisme habitual amb què ho ventilen, els han posat de trista actualitat. Però els trens, a banda d’un mitjà de transport còmode i eficaç, han estat sempre lligats al plaer de la lectura. D’entrada, perquè els seus vagons són excel·lents salons de lectura, en la puntualitat i sobretot en el retard, però també perquè la seva existència ha inspirat multitud de ficcions extraordinàries. Probablement, una de les primeres novel·les que ens ve al cap si parlem del món ferroviari és Estranys en un tren , de Patricia Highsmith, amb el seu plantejament de crims encreuats sorgit d’una d’aquelles converses atzaroses entre desconeguts que propicien els viatges en tren, un dels pocs mitjans de transport amb espais compartits i transitables durant el trajecte. El vertigen combinat de la velocitat, el metall i el soroll empeny la ment a pensaments criminals. També Agatha Christie va per­cebre aquest potencial narratiu a la seva fuenteovejunesca novel·la Assassinat a l’Orient Express ; Georges Simenon, a L’home que mirava passar els trens , o, més recentment, Paula Hawkins amb La noia del tren .

L’energia cinètica dels ferrocarrils no només mou els escriptors a concebre obres de caire criminal. La xarxa ferroviària no es compon només de maquinistes nòmades. Una bona part de la plantilla és sedentària. Treballa a les estacions o s’ocupa dels canvis d’agulla i els passos a nivell. Bohumil Hrabal va publicar, a finals dels seixanta, Trens rigorosament vigilats , una novel·la extra­ordinària que mostra la vida d’un jove empleat d’estació a la Txecoslovàquia ocupada pel règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. L’Avenç va publicar l’any passat Tres relats , de Joseph Roth, en magnífica traducció de Raül Garrigasait. El primer, titulat “El cap d’estació Fallmerayer” (1933), és una història delicada. El cap d’estació Adam Fallmerayer, casat i amb dues criatures, és testimoni d’un accident ferroviari i acull a la cabina de guardaagulles una noble estrangera accidentada amb qui trava una relació que culminarà quan el mobilitzin per anar a la primera Gran Guerra. Els trens, omnipresents al relat, transporten el sentiment amorós amb la mateixa subtilesa que el fil telefònic de la minúscula cabina d’una estació de tren on cada dia rep una trucada misteriosa que fa descobrir l’amor veritable al protagonista d’ Andanzas del impresor Zollinger , de Pablo D’Ors (traduïda al català com a Peripècies de l’impressor Zollinger ). Cap de tan poètic, però, com les estàtues humanes a l’efímer pas del tren a “Final del juego”, relat del llibre homònim de Julio Cortázar.