Matt Clark, artista digital: “Crear un diàleg entre el mapatge i la casa Batlló, tan artísticament dominant, ha estat tot un repte”
Creacions d'avantguarda
El britànic ha estat l’encarregat aquest any de dinamitzar amb projeccions de llum la façana de l’edifici creat per Gaudí
Matt Clark, aquest dijous a la casa Batlló.
Matt Clark és l’encarregat aquest any del mapatge a la façana de la casa Batlló, un dels edificis emblemàtiques d’Antoni Gaudí. Al britànic no li ve de nou treballar a Barcelona: ha estat al Disseny Hub, al Llum BCN o al Sonar, on hi ha participat gràcies al vincle estret que manté amb la banda Massive Attack. Però admet que per a ell i el seu estudi United Visual Artists ha estat tot un desafiament enfrontar-se a l’obra curvilínia de la casa Batlló.
Quin és el repte més difícil que es va plantejar vostè quan va rebre l’encàrrec del mapatge?
L’obra de Gaudí és tan detallada, tan rica i està tan ben resolta que el primer va ser pensar com crear un diàleg amb una cosa tan artísticament dominant. Un cop ho vaig veure clar, se’m van plantejar problemes tècnics, que tenen més a veure amb la façana de la casa Batlló, que és molt corbada. A més, no havia fet mai una projecció a un edifici. I per últim, la dificultat de tenir només un parell de dies per comprovar in situ el que havia projectat durant sis mesos.
Una feina al límit...
Però he treballat en projectes a gran escala a l’espai públic abans, així que estic acostumat a no veure realment què hi ha fins a l’últim minut. T’has de preparar mitjançant visualitzacions i modelatge. És molt semblant a l’arquitectura en certa manera: dissenyes un edifici i no és fins que està construït que no tens una idea de com és.
M’interessa molt l’aspecte antropològic de com es comporten els humans en espais arquitectònics”
Com l'han condicionat aquest corbes de la façana?
Formes corbes a l’interior i a l’exterior, perquè tens aquestes característiques cranials a la part frontal, als balcons, i després, a l’interior, no hi ha cantonades dures. És com si l’interior fossin els òrgans d’un cos, i que els que hi passegem fóssim les cèl·lules sanguínies que es mouen pel circuit. Per això vaig anar explorant més la relació entre el cos humà i l’arquitectura. Volia, a més, copsar quina era la idea de Gaudí sobre la casa Batlló. Però era un home de molt poques paraules, sobretot respecte aquest edifici. M’interessava la cosmovisió de Gaudí, i una de les poques coses que vaig poder trobar en termes d’afirmació va ser que deia que la línia recta pertany a l’home i la corba a Déu. El veig més com un artista que com un arquitecte tradicional. La seva obra és com llegir una escultura o una pintura. Tothom té la seva pròpia interpretació: algunes persones graviten cap a l’aquàtic quan miren l’edifici... Però per a mi es tracta més del cos i l’organisme viu. M’interessa molt l’aspecte antropològic de com es comporten els humans en espais arquitectònics.
Per això va demanar la col·laboració de la ballarina Fukiko Takase? Va enregistrar els seus moviments per transmetre’ls després al mapatge...
No volia fer només una experiència de mapatge tradicional. M’interessava molt tractar aquest encàrrec com una performance, així que la petició per a la Fukiko Takase va ser que experimentés l’espai, que l'encarnés, moure’s i buscar maneres d’expressar l’experiència interna de la casa Batlló i convertir-la en una dansa coreografiada.
A més del mapatge també exposa la seva obra a l’interior de la casa Batlló. Què hi descobriran els visitants? Hi ha un diàleg entre el que mostra a la façana i a l’exposició?
L’exposició és una oportunitat increïble per veure tota la feina que hem fet per al mapatge. La meitat de l’espectacle és la performance de la façana desplegada, separada, perquè puguin veure les diferents idees com a obres d’art independents. I a la vegada, la gent que no hagi pogut veure el mapatge aquests dos dies el podran veure en una pantalla [l’exposició Beyond the façade és fins al 17 de maig]. També hi ha una obra d’art cinètica nova força gran, per encàrrec específic per al lloc, que utilitza i aprofita la llum solar que entra per la part posterior de l’edifici. Es diu Set sols. Com en totes les meves obres, m’interessen els moments de transició entre estats. Així que tot aquest moviment reflecteix la llum que entra en grans discs de miralls. Es transporta l’exterior cap a l’interior i reflecteix el visitant.
Aquest encàrrec arriba en ple Any Gaudí. Què ha significat per a vostè?
Un honor. Només una mica més tard de rebre l’encàrrec vaig descobrir que feia cent anys de la mort de Gaudí. Això va afegir un altre pes de responsabilitat. Molt emocionant, soc un privilegiat.