La còlera dels febles
FUTURS IMPERFECTES
El pensador francès Jean-Paul Sartre va deixar escrit que, si un individu sent odi per un altre, aquest sentiment acaba afectant el conjunt de l'espècie humana. Aquesta reflexió de fa cinquanta anys funcionava com una advertència clara. Avui dia, aquells mariners han anat a fons i uns nous comandants que fan servir el rancor per moure una embarcació perduda han pres el control. L'odi constitueix una emoció que corromp la condició humana i mostra una feblesa que indica falta de raó. Tanmateix, amb el suport de les xarxes socials, ha aconseguit dominar la Terra.
Per aquest motiu, és un indici d'optimisme que figures amb molta rellevància pública ens alertin que aquesta tendència cap a la ràbia i el rancor només condueix a la confrontació i al desordre. Així ho exemplifica Bad Bunny, el músic hispà pioner a guanyar el Grammy al millor disc de l'any, qui va manifestar durant la cerimònia de fa dues nits a l'Staples Center de Los Angeles: “Abans de donar gràcies a Déu, diré: fora l’ICE (paramilitars de l’agència d’immigració). No som salvatges, ni animals, ni extraterrestres. Som humans i americans. Ens hem d’esforçar perquè avui en dia no odiar costa molt”. Era impossible transmetre una idea més nítida i contundent a la població dels Estats Units.
Bad Bunny adverteix durant la cerimònia dels Grammy que actualment resulta difícil evitar l'odi.
Bad Bunny, que té 31 anys, és d'origen porto-riqueny. Tanmateix, destaca sobretot per ser una figura amb un gran compromís social. Fill d'un conductor de camions i d'una professora, és un referent per a les multituds que enguany actuarà una altra vegada com a artista convidat a la Super Bowl, tal com va succeir el 2020 amb Shakira. Aquest intèrpret de trap i reggaeton ha aparegut a la portada de la publicació Time, que l'ha seleccionat com una de les cent personalitats més rellevants del planeta. Casualment, el mateix dia que va anar a buscar tres guardons Grammy, un magistrat va dictaminar l'excarceració del jove Liam i del seu progenitor, que feia dues setmanes que es trobaven al centre de reclusió de Dilley (Texas), per tal que poguessin tornar al seu domicili a Minneapolis.
Aquest succés evidencia que el rancor no ha vençut el combat i que la sensatesa encara pot prevaldre. I que les persones honestes no són les que consideren qualsevol migrant com un possible criminal, sinó les que comprenen que qualsevol individu té la facultat de forjar-se un futur. Persones conscients que els límits no són geogràfics, sinó psicològics.