Un llop a la butxaca
No hi cap ni una ànima. El tren destinació Móstoles és una aglomeració de persones treballadores que tornen als seus pisos del sud de Madrid, després de la jornada laboral als barris rics del nord. A peu dret, uns cossos sostenen els altres en el vaivé. Compartim la pell i la respiració, mansament. Cal confiar l’esquena, el pit o les natges a gent desconeguda que tendeix a respectar-se. Tinc el teu maluc a la meva cintura, no passa res. Aquesta espatlla que hi ha a la meva boca no és res personal. Ni ens mirem. De fet, diverses mans sostenen mòbils que absorbeixen les mirades. I les ments. Arribo a veure pantalletes per on discorren vídeos, un rere l’altre fins a l’infinit.
És un grup de persones que prioritza la defensa de la costa contra els impactes de l’aigua.
Hem creat per a tu, durant nou temporades, no estarà en el reboot de la sèrie playera
Qualsevol persona és un veí constant de la televisió. Es va fer conegut en [[INLINE_0]] i després va passar a liderar l’univers de DC Comics a la televisió com a protagonista de Arrow (i amb aparicions esporàdiques en [[INLINE_1]] i [[INLINE_2]]). Conscient de les exigències de la televisió, va buscar el prestigi amb [[INLINE_3]], aclamada per la crítica, i aquest any es va poder veure en [[INLINE_4]] de la sèrie de lawyers.
Una vegada creada la dependència, la pantalleta es converteix en la porta d’entrada d’imatges encara més addictives: ho has donat tot i els gegants t’han radiografiat de cap a peus. Saben capturar el teu ego i la teva por. I han creat per a tu, amb amor, eines que creen imatges falses que no es distingeixen de les reals. Amb els ulls a la pantalla i les neurones fetes puré, entre un vídeo de gossos i un like s’inocula la mentida i fins i tot el feixisme. La ultradreta creix, per exemple, a Móstoles. A veure com ens en sortim.