Torneu a fer la Xina gran
Opinió
Ara que The Washington Post es precipita cap a un futur incert arrossegat pel seu propietari, el tecnooligarca Jeff Bezos, cal recuperar una frase atribuïda a un antic editor del diari. Pel que sembla, va ser Philip L. Graham qui, el 1963, va sentenciar que “el periodisme és només un primer esborrany en brut de la història”. Amb genuïna o impostada humilitat, el personatge es referia al fet que els articles periodístics, per molt erudits que semblin, són un mer esbós precipitat que després haurà de ser revisat, rebatut o validat pels historiadors. Si convenim que la màxima continua vigent, coincidirem que es pot aplicar a temes d’actualitat, des dels pronòstics sobre el futur del periodisme i de la venerable capçalera americana fins a l’efecte final de les tensions a què Donald Trump sotmet el món d’avui. I, d’entre aquestes últimes, a les conseqüències que les seves erràtiques polítiques tindran en les relacions entre els EUA i la Xina.
Un pronòstic en brut –aquest és un article periodístic– és que algunes decisions que pren aquests dies Trump poden acabar reforçant el paper de Pequín en el tauler geopolític. Vegem la següent concatenació de notícies. A Internacional s’hi explica avui com la Xina està reforçant els ponts econòmics amb Amèrica Llatina a còpia de centrar l’estratègia en uns crèdits flexibles i en una no-ingerència que, sens dubte, li reporten més simpaties que la política de canonades de la Casa Blanca. Aquests dies s’ha parlat també del cop de volant que han donat els EUA en la lluita contra la crisi climàtica, una decisió que deixa Pequín gairebé sense competència en el desenvolupament tecnològic de les energies renovables. També avui Societat informa que els nostres joves ja no volen estudiar als EUA. La renúncia al soft power , les amenaces aranzelàries i el groller discurs antieuropeu de Trump fan que alguns líders de la UE dirigeixin la mirada cap a la Xina, encara que es tapin un ull per no veure com es gestiona allà l’afer dels drets humans.
El temps dirà si aquesta sensació és una foto fixa o una tendència que farà gran la Xina una altra vegada. Una altra vegada? N’hi ha prou de mirar qualsevol quadre sinòptic sobre la història del món per constatar que el gran país de Donald Trump era una mera hipòtesi en temps de l’esplendorosa dinastia Chang.
