Visca la capital del sol britànica!
Històries del món
La ciutat escocesa d’Aberdeen no ha vist cap raig en 21 dies
Això sí que és una “capital del sol”, i no Marbella, Tucson (Arizona), Las Vegas o les ciutats del nord de l’ Àfrica! Aberdeen es promociona turísticament com a tal, almenys en l’àmbit del Regne Unit (cosa que, tot sigui dit, no requereix posar el llistó gaire alt), i sol complir amb la reputació gràcies al fet que les muntanyes Cairngorm fan de barrera contra els vents de l’oest que porten tones d’aigua a Irlanda, Liverpool, Manchester, Glasgow i Edimburg, mentre que impedeixen que s’ acarnissin a la costa oriental escocesa.
Tot i això, aquest any, més que la “capital britànica del sol”, Aberdeen és la de la pluja, la neu, el fred i el cel encapotat. Si Catalunya o Andalusia tenen un hivern amb molta més aigua del que és habitual, i la setmana passada el vent fins i tot va arrencar de soca-rel un arbre a Pedralbes, el clima també s’ha tornat boig a la ciutat a la vora del mar del Nord, que ha passat vint-i-un dies seguits sense veure ni tan sols un humil raig de sol, que es diu aviat. Una cosa que no passava des del 1957.
El mal temps ha omplert els salons de bronzejat artificial i tothom que pot se n’ha anat de viatge a Lanzarote o el Carib
Aberdeen està ple de carrers i carrerons que es diuen sunnyside (del costat del sol), però l’alcalde, en vista de les circumstàncies, podria començar a pensar a canviar-los el nom per darkside (del costat fosc), o rainyside (del costat de la pluja), perquè en només una setmana han caigut 98 mil·límetres per metre quadrat (l’habitual en tot un mes), o snowside (del costat de la neu), perquè no se n’havia vist mai tanta, fins al punt que les escoles han quedat tancades dies i dies, les prestatgeries dels supermercats s’han quedat buides per falta de subministraments, els aficionats al golf juguen amb pilotes de color groc cridaner –com si fossin de tennis– per poder distingir-les enmig de la boira, els avions no han sortit ni han arribat i els trens s’han parat, i això que no són de Rodalies i no els opera Renfe.
Aberdeen no està acostumada a tanta grisor, malgrat que l’altre eslògan és “la ciutat del granit”, perquè molts edificis són d’aquesta classe de roca de gra gruixut, a què el sol dona un bonic aire platejat, però no ha estat així aquest hivern, en què han augmentat els casos de depressió, els nens no volen anar a l’ escola, els parcs infantils s’han il·luminat a ple dia amb llum artificial, les farmàcies s’han quedat sense suplements de vitamina D, les plataformes petrolieres de la costa s’han aturat, els partits de futbol s’han suspès per congelació de la gespa, i els únics negocis que funcionen són els de bronzejat artificial amb rajos ultraviolats i les agències de viatges, que anuncien noies en biquini en platges idíl·liques. Dels 250.000 habitants de la “capital britànica del sol”, tots els que han pogut se n’han anat a Lanzarote o de creuer al Carib, i si no, han contractat excursions per més endavant.
La culpa del desastre la té un fenomen meteorològic que ha fet que els vents bufin del sud-est en comptes de l’oest, hagin creat una àrea de baixes pressions a la costa est d’ Escòcia i hagin arrossegat humitat des del mar del Nord. Tot i això, potser, com en altres llocs del planeta, la gent s’hauria d’anar preparant per veure menys sol i molts més núvols del que està acostumada, perquè per cada grau que puja la temperatura de la Terra augmenta un 7% la humitat, i consegüentment plou més.
Les hores de sol es mesuren amb una tecnologia victoriana (“L’aparell de Campbell-Stokes”) que consisteix en una esfera de vidre de la mida d’una pilota de criquet que enfoca la llum solar en una targeta sensible a la llum on deixa marques indicant les hores en què han sortit els rajos, com també la intensitat.
A la ciutat noruega de Rjukan (província de Telemark), situada en una profunda vall, hi ha instal·lats tres miralls controlats per ordinador al pendent d’una muntanya perquè entre setembre i març reflecteixin la llum del sol a la plaça de l’Ajuntament, i un poble dels fiords del nord-oest d’ Islàndia fa servir un sistema semblant, i quan arriba el primer raig la gent ho celebra sortint al carrer i prenent un cafè (austeritat nòrdica, no un vi o una cervesa). Aquesta solució no està desgraciadament a l’abast d’Aberdeen. Ara per ara...
La ciutat del món amb més hores de sol a l’any és Yuma (Arizona), i la que menys és Totoró ( Colòmbia), seguida de Tórshavn (la capital de les illes Fèroe), Chongqing ( Xina), São Joaquim (Brasil), Dikson ( Àrtic rus), Malabo ( Guinea Equatorial), Lima, Reykjavík, Prince Rupert ( Canadà) i Bogotà, que ho tenen molt pitjor que Aberdeen. Tot i això, ja se sap, mal de molts, conhort de bojos.