El Govern planteja un complement salarial als jutges per evitar l’èxode
Conselleria de Justícia
La Conselleria de Justícia impulsa un pla perquè els togats no marxin de Catalunya
El rei Felip VI va presidir ellliuramentde despatxos a la nova promoció de jutges el 4 de febrer a Barcelona
El Govern de la Generalitat busca la manera que els jutges no marxin de Catalunya. La Conselleria de Justícia ha posat en marxa un pla que, d’una banda, pretén incentivar la vocació de jutge a Catalunya i, de l’altra, impulsar mesures per evitar que els jutges se’n vagin a altres destinacions.
Una de les fórmules que estudia és reclamar un complement retributiu per als jutges que exerceixin a Catalunya. Aquesta mesura ja la va proposar la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2021 i la va tornar a reclamar el 2024 com una via que ajudaria a pal·liar l’hemorràgia de la planta judicial i convertir-la en una destinació més atractiva. El complement salarial s’aplica en altres comunitats amb singularitats especials, com ara el País Basc, Navarra, les Canàries, les Balears, la Vall d’Aran, Ceuta i Melilla, i suposa un augment de sou d’entre 400 i 800 euros. La conselleria s’obre per primera vegada a estudiar aquesta mesura, que l’haurà d’aprovar el Ministeri de Justícia, responsable últim de la remuneració dels jutges. “Som conscients que moltes de les palanques per corregir aquest fenomen no depenen exclusivament de la Generalitat. Per això, treballem de manera coordinada amb el TSJC i amb el ministeri per explorar totes les mesures possibles que permetin garantir plantilles judicials més estables”, assenyala el conseller de Justícia, Ramon Espadaler.
El Ministeri de Justícia va anunciar la creació de 91 places judicials a Catalunya per al 2026, però això només són els llocs, i ara cal trobar jutges que els vulguin ocupar.
617 jutges d’un total de 870 han abandonat Catalunya l’última dècada per anar-se’n a una altra destinació
Catalunya fa més d’una dècada que arrossega un alarmant dèficit de jutges, a conseqüència, sobretot, de la falta de magistrats nascuts a Catalunya i l’èxode dels que obtenen plaça aquí. Molts decideixen, pocs anys després d’arribar, anar-se’n a un jutjat d’una altra comunitat que normalment tenen més a prop del lloc d’origen.
Les dades mostren aquesta tendència preocupant. Els tribunals de Catalunya disposen d’una plantilla de 870 treballadors, xifra que ha variat al llarg dels anys però que sempre voreja aquestes xifres. Des del 2011 fins al 2025, 617 jutges amb plaça a Catalunya se’n van anar a una altra comunitat, i només una mica més de la meitat, 326 amb plaça fora de Catalunya, van sol·licitar incorporar-se a un jutjat català.
Aquest dèficit provoca que els jutjats tinguin un gran nombre de places desertes que s’han de cobrir amb jutges substituts. El 2025 hi havia 102 places vacants, i el 2024, 104.
Hi haurà sessions a les facultats de Dret perquè els estudiants s’animin a ser jutges, fiscals o LAJ
La majoria dels jutges acabats de graduats arriben a Catalunya perquè és on hi ha més places. Molts hi venen a contracor perquè, tot i que s’estimarien més anar a una altra comunitat, la majoria de les places lliures són a Catalunya “i els acaba tocant”, explica un veterà magistrat. Això provoca que, al cap d’un any –el temps de compliment obligat–, concursin en una altra plaça i se’n vagin. “Aquesta dinàmica crea una rotació excessiva, una falta d’estabilitat als òrgans judicials i un ús intensiu de substitucions i interinatges”, lamenten a la Conselleria de Justícia.
Les causes d’aquest fenomen són sabudes: a Catalunya hi ha una baixa tradició opositora, un cost de vida superior al d’altres territoris, càrregues de treball molt elevades en molts òrgans judicials i unes condicions singulars: llengua pròpia i un Codi Civil català propi, cosa que comporta un esforç addicional d’adaptació professional. “La mobilitat judicial té un impacte directe en la qualitat del servei públic de justícia perquè dificulta la continuïtat dels equips, el coneixement del territori i la consolidació dels criteris”, reconeix Espadaler.
El 2021, el ple del TSJC va llançar sense èxit un crit d’alerta perquè les institucions prenguessin mesures per solucionar el dèficit de jutges. A l’acta de la reunió hi van escriure: “Més que entrar en un profund examen de les raons que han fet que aquest territori no sigui atractiu per a molts jutges, interessa evidenciar que la desertització que s’ha constatat no és un fenomen conjuntural o transitori ni que tingui aire de desaparèixer per si mateix”, i també instava el CGPJ i el Ministeri de Justícia a “plantejar la necessitat d’adoptar, sense demora, mesures efectives per incentivar l’estabilitat de la plantilla judicial”.
La mobilitat fa que els jutges no arrelin en una mateixa plaça i, en molts casos, no acabin les investigacions que comencen. Un exemple mediàtic explica bé aquesta realitat: pel jutjat que investiga el crim d’Helena Jubany, la bibliotecària assassinada el desembre del 2001 a Sabadell, hi han passat un total de vuit jutges. Tanmateix, el més sorprenent és que, des que la causa es va reobrir el 2021, hi han desfilat quatre jutges que s’han hagut de posar al dia i estudiar a correcuita una causa de milers de folis que estava a punt de prescriure per als principals sospitosos.
Segons l’informe sobre l’estructura de la carrera judicial elaborat pel CGPJ el 2025, Catalunya és la segona comunitat per la cua on els jutges es queden menys temps: un total de 16,5 anys de mitjana, molt per sota de Madrid, on els jutges exerceixen de mitjana uns 25,4 anys. En el cas dels jutjats d’instrucció, com el que porta el cas Jubany, els jutges exerceixen de mitjana 3 anys i mig, en el cas dels homes, i 4,4 anys, en el de les dones.
Perquè els jutges arrelin, la conselleria ha reforçat les polítiques de formació i vinculació amb Catalunya. Fa programes de formació continuada per a jutges, fiscals i lletrats de l’administració de justícia, impulsa cursos de llengua catalana i organitza formació especialitzada en dret civil català.
Paral·lelament, una de les fórmules per aconseguir que els jutges es quedin al territori català és fomentar la vocació de jutge a Catalunya. La Conselleria de Justícia ha activat una estratègia per incrementar el nombre de professionals residents a Catalunya que accedeixen a les carreres judicial, fiscal i de lletrats de l’administració de justícia (LAJ). Mitjançant el Centre d’Estudis Jurídics, es duen a terme sessions d’orientació professional en totes les facultats de Dret, i s’impulsa un programa de pràctiques en òrgans judicials de Catalunya per a estudiants de grau, en col·laboració amb el CGPJ i el ministeri. A més a més, s’han programat beques públiques per preparar les oposicions: hi ha 40 places per a la judicatura i la Fiscalia i 10 per als lletrats
de l’administració de justícia adreçades a persones residents a Catalunya. També hi ha programes per preparar les oposicions sense beca, però amb un cost “molt competitiu”, assenyalen a la conselleria, com també cursos específics per preparar l’accés a la carrera judicial pel quart torn, unes proves a què poden optar juristes de reconeguda experiència amb més de deu anys d’exercici professional.