Guyana Guardian en català

El pes dels salaris sobre el PIB a Espanya arriba al màxim en 25 anys

Salaris

Si no es té en compte la inflació, les retribucions encara se situen per sota del 2021

El creixement de l’ocupacióels últims anys ha contribuït a elevar el pes dels salaris

El creixement de l’ocupacióels últims anys ha contribuït a elevar el pes dels salaris

Dani Duch / Propias

Spain is different , una vegada més, almenys pel que fa a dades macroeconòmiques.

Perquè a Espanya el tros del pastís de la riquesa que es reparteixen les llars és cada vegada més gran, en contrast amb el que passa a escala global, on els diners flueixen amb força creixent cap a les rendes financeres i del capital.

El creixement econòmic i l’alça de l’SMI i dels convenis eleven els ingressos de les llars

Sí, perquè mentre que a la majoria de les economies occidentals els ingressos dels beneficis empresarials, els accionistes i els inversors es van menjant, al conjunt del PIB, la part corresponent de les retribucions salarials, a Espanya passa justament tot el contrari: els rendiments del treball en surten reforçats, almenys si es mira el percentatge sobre el conjunt de l’economia espanyola.

El titular és que els treballadors es van repartir el 54,3% de la riquesa d’ Espanya al tancament del 2025, la millor dada dels últims 25 anys –excepte durant pandèmia per la contracció del PIB causada per la covid–, segons les dades de la comptabilitat nacional.

Es presenten una sèrie de diversos factors. I també alguna distorsió estadística. Com apunten a l’ Executiu, l’alta participació dels salaris en la riquesa es basa en el notable creixement de l’ ocupació; un cop superat el xoc de la pandèmia, s’han creat 2,2 milions de llocs de treball al país des del 2021. Si hi ha més llocs de treball, hi ha més sous que es paguen.

La dada rècord de remune­ració d’assalariats també està influïda per les mesures del Govern central, com ara la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) o els increments de re­muneració als funcionaris.

En el primer cas, cal recordar que l’SMI ha registrat un increment del 61% en termes nominals des del 2018, fins a arribar a la proposta dels 1.221 euros actuals. Cal pensar que el 2018 aquesta quantia s’acostava als 736 euros, de manera que en valors absoluts en set anys els treballadors han passat a ingressar gairebé 450 euros més al mes.

En el segon cas, les últimes pujades que s’han pactat als convenis col·lectius han ampliat l’apartat dels salaris. El 2022, el Govern espanyol i els sindicats van signar l’ Acord Marc per a una Administració del segle XXI, que va recollir l’augment de les retribucions a la funció pública: el 2022 es va arribar a una pujada del 3,5% i el 2023 es va aplicar una alça del 2,5%. El pla de millores retributives va culminar el 2024, quan hi va haver una pujada fixa del 2% (i s’acaben d’anunciar més increments durant el període 2025-2028).

És cert que el pes de les retribucions dels treballadors sobre l’economia espanyola és semblant al que es registra a escala mundial (segons dades de l’OIT, som a prop del 52%), però el que crida l’atenció és que el percentatge a Espanya els últims anys augmenta en comptes de disminuir, com passa en dades agregades a escala global.

Tot i això, cal introduir-hi un matís estadístic molt important. A l’hora de parlar de l’increment de les retribucions, caldria afegir-hi l’impacte de l’augment del cost de la vida. Si bé el PIB es mesura en termes nominals, en termes reals, sense tenir en compte els efectes de la inflació (que a Espanya es va arribar a disparar després de la guerra d’ Ucraïna), el poder adquisitiu dels salaris no ha crescut de la mateixa manera (el repunt real de l’SMI seria més aviat la meitat del que diuen les dades).

Javier Pacheco, secretari d’acció sindical de la federació estatal de CC.OO., subratlla que els estudis interns han revelat que els últims anys, especialment des del 2018, els salaris més alts i els més baixos sí que han recuperat poder adquisitiu, mentre que els mig baixos han quedat estancats. I considera, en aquest sentit, que les negociacions haurien de tenir en compte les desviacions respecte al salari mitjà per permetre una recuperació més efectiva.

A més a més, l’OCDE indica que el primer trimestre del 2025 els salaris reals a Espanya con­tinuaven un 4,2% per sota del ­nivell del primer trimestre del 2021, a diferència de França o Alemanya. Spain is different ­també en això.

Piergiorgio Sandri

Piergiorgio Sandri

Ver más artículos

En Guyana Guardian desde el 2000. Especializado en Economía internacional, ha cubierto como enviado el Foro Económico de Davos, la OMC o el BCE. Licenciado en Derecho en Roma, Master en Periodismo UB/, PDD del IESE. Premio AECOC.