Josep Vallverdú s’acomiada als 102 anys amb un nou ‘Rovelló’
Colofó a una carrera literària
L’escriptor centenari publica 56 anys després una segona part del seu mític personatge’
Josep Vallverdú, aquest dimecres a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, a Balaguer
Als 102 anys –i mig–, Josep Vallverdú (Lleida, 1923) s’acomiada. “Bup, bup, bup!”, podria dir el seu estimat Rovelló, el personatge mític que li va donar volada i fama a partir del 1968, i 56 anys després l’ha escollit per tancar la seva trajectòria com a autor per la canalla amb El retorn de Rovelló a l’editorial de –quasi tota– la seva vida, La Galera.
L’escriptor s’acomiada de la vida pública, perquè la seva salut, fràgil, no li permet més compromisos públics, i tanca amb el nou títol aquest cicle, tot i que no es va estar d’assenyalar, des de l’Arxiu Comarcal de la Noguera, a Balaguer, on viu, que encara li queda algun llibre pendent.
Lee también
Al nou llibre, el popular gos fa una aparició a la vila, on l’alcaldessa munta un dispositiu per capturar-lo, mentre l’animal viu noves aventures en les quals apareixen referències a altres obres, com el Saberut –de Saberut i Cua-verd (La Galera, 1982)– o les terres de Nanàrnia –d’El vuitè nan (La Galera, 2022)–, però l’autor, a més, juga amb la metaliteratura, ja que a la vila no només recorden que fa anys hi havia hagut un gos amb aquest nom, que vivia al Mas Tolosa, sinó que són conscients que es tracta d’un gos famós perquè surt en un llibre que “continua sent molt llegit” –una trentena d’edicions i més de 75.000 exemplars venuts– i que fins i tot va protagonitzar una sèrie de dibuixos animats.
“He creat una mena d’univers, com tants autors, i El Rovelló n’és una part important, forma part de mi, no me’n puc desprendre. El seu ressò durant tants anys ha estat sorprenent i molt gratificant per la identificació del lector amb el personatge i també amb l’autor”, explica.
‘El retorn de Rovelló’, juga amb la fama del llibre i la sèrie de dibuixos, i inclou referències a altres obres de l’autor
“El que puc assegurar és que, si alguna cosa m’ha divertit a la vida, és explicar històries”, afegeix, i els llibres publicats ho exemplifiquen. Ell mateix va recordar que com que no podia publicar en català va provar sort en castellà, i la primera novel·la va sortir amb pseudònim –La flor del olvido– a Seix Barral gràcies al contacte amb Víctor Seix, amb qui havia estudiat. La mateixa editorial li publicaria el 1955 Tambores en el río, però una mica abans ja havia guanyat un primer premi de literatura juvenil, el Mosén Chusep, amb Las cinco vidas del ‘Nereo’: “Em van donar 20.000 pessetes, que en aquells moments eren molts diners, però vaig patir una obstrucció intestinal i tot ho vaig gastar per pagar l’operació”.
En català no va debutar fins al 1961, quan “la censura va començar a obrir la mà”, i l’editor Miquel Arimany li va dir: “Si fessis un llibre d’aventures i hi sortissin uns nanos...”. En va sortir El venedor de peixos, primera novel·la juvenil en català des del franquisme. Poc després, amb el naixement de la revista Cavall Fort, va agafar més confiança, i el 1963 es va presentar a la primera convocatòria del premi Joaquim Ruyra, que va guanyar amb L’abisme de Pyramos –retitulada Trampa sota les aigües quan es va publicar el 1965–. En aquells anys, amb tot, es definia com “un traductor que de tant en tant escriu”, perquè es va dedicar intensament a un ofici que li va donar “més eines literàries”.
I el 1968, a la nova casa de Puiggròs, va fer-se ell mateix una cabana amb troncs i canyes, i al mig, un tronc d’ametller com a taula per la màquina d’escriure. “Allà, un dia vaig pensar que podria escriure la història d’un gos una mica ximplet i una mica intel·ligent... Com jo –diu–, i vaig dedicar-hi una o dues hores cada tarda”. Li va posar Rovelló, encara que a ell no li agraden els bolets, però la idea va sorgir en descobrir, mentre feia el servei militar, que es feien servir gossos per trobar tòfones. “L’alegria del gos quan en trobava una era extraordinària, com un escriptor que guanya un premi!”. Ell va guanyar el Folch i Torres i “va tenir un ressò extraordinari, es va fer un personatge famós”.
Una obra molt completa
Fora de l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, Vallverdú va publicar fa pocs mesos el dietari Quadern de Balaguer (Salòria Edicions), amb pròleg de Joan Biscarri, i té pendent de publicació un nou volum de poesia, un gènere que ha practicat molt els últims anys, i que previsiblement publicarà Pagès Editors.
L’escriptor vol citar els companys que amb ell van ser reconeguts com els “quatre asos”: Joaquim Carbó, Emili Teixidor i Sebastià Sorribas: “Vam coincidir i La Galera ho va aprofitar. Després d’uns anys molt foscos, als cinquanta, les circumstàncies eren ideals perquè es fes una ofensiva de llibre infantil”.
Vallverdú no nega que l’èxit del Rovelló ha eclipsat una mica el que ha escrit després, especialment els llibres per adults, ja que es va dedicar als infants “perquè notava que els faltaven llibres en català”, i de fet defineix aquest llibre com “un assaig de valors humans”, i ara és ben conscient que aquest retorn “assenyala el tancament”.
