Tres troballes revelen la colossal cerimònia al Temple Major de Tenochtitlán per consagrar el botí de guerra obtingut per Moctezuma
Arqueologia
Milers de persones van realitzar ofrenes per celebrar la victòria davant les distincions de Tlaxco i Tlaxmalac

Un dels tres 'tepetlacalli' (cofres de pedra) descoberta al Temple Major

L'esdeveniment va ser d'aquests que marquen una època, amb desenes de sacerdots i milers de fidels envoltant el Temple Major de Tenochtitlán (actual Ciutat de Mèxic). La majestuosa capital de l'Imperi Mexica era una de les urbs més grans de tot el planeta en la seva època, on vivien fins a 200.000 persones.
“Imaginem l'espectacular que va ser aquella cerimònia, amb tota aquella gent col·locant, en un mateix moment, relíquies escultòriques, cargols, closques, llavors, rostres de peixos serra, copal, quitrà i altres dons”, explica Leonardo López Luján, investigador de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) mexicà.
Un 'tepetlacalli' amb 15 figures Mezcala
Fa tres anys, els arqueòlegs que treballen en el centre històric de Ciutat de Mèxic van descobrir un tepetlacalli (un “cofre de pedra”, en nàhuatl) amb 15 figures d'estil Mezcala. Ara, aquella troballa s'ha complementat amb uns altres dos dipòsits rituals amb característiques similars.
Aquesta, segons han afirmat els experts durant el cicle de conferències “L'arqueologia avui”, hauria estat l'ofrena més gran realitzada per Moctezuma I (1398-1469), huei tlatoani (gran governant) de la ciutat-illa de Tenochtitlan.

Les recents ofrenes (les número 186, 187 i 189) trobades en l'Huei Teocalli (o Temple Major) confirmen una hipòtesi plantejada a finals de la dècada del 1970, quan es van descobrir les ofrenes 18 i 19 a l'explorar el costat oest del monument, i que es va veure reforçada el 1991 al trobar l'ofrena 97 al sector nord.
Els especialistes van considerar que aquesta gran quantitat d'obsequis als déus van ser col·locats en un mateix moment, i no en esdeveniments aïllats, i va requerir una “logística colossal” per moure “amb cordes, palanques i rodets de fusta” escultures que pesen entre 600 i 1.000 quilos.
“Sospitàvem -diu l'arqueòloga Alejandra Aguirre Molina- que quedaven tres ofrenes més a l'est i al sud de l'enorme piràmide. Pertanyen a l'etapa quarta del Temple Major –datada entre el 1440 i 1469-, coincidint amb el període de govern del també anomenat Moctezuma Ilhuicamina (‘El flechador del cel’)”.
Els sis dipòsits rituals (tepetlacalli) localitzats en total “tanquen el cercle” d'una ofrena múltiple amb una presència tan “abundant de figures Mezcala” -fins a 83 estàtues antropomorfes llaurades en pedra verda- que no va tenir comparació amb cap altra època del Temple Major.

“L'interessant de l'etapa quarta –va explicar el també arqueòleg Antonio Marín Calvo– és que és l'única de les set fases constructives en la qual es va conservar, gairebé intacta, la plataforma que envoltava la base piramidal, amb una decoració arquitectònica de figures de caps de serp flanquejats per brasers, en cada costat”.
“El que veiem aquí és a Moctezuma, el primer huei tlatoani que va conquerir territoris fora de la Conca de Mèxic, consagrant els botins de guerra portats de Tlaxco i Tlaxmalac, distincions que hauria sotmès entre el 1447 i el 1450, en la qual cosa avui és el territori septentrional de Guerrero”, va puntualitzar en un comunicat López Luján.

Les últimes tres caixes de pedra -que de mitjana mesuren 50 centímetres d'ample i uns altres 50 d'alt- trobades juntament amb 43 escultures (15 en l'ofrena 186, 15 en la 187 i 13 en la 189) “han representat un repte majúscul” perquè al seu interior hi havia més de 4.000 elements malacológicos (fets amb closques de mol·luscos).
La neteja de les figures va ser minuciosa. Primer, es van mantenir allunyades de la llum solar i es van mantenir en condicions òptimes d'humitat. Després es van retirar els sediments acumulats i es van fixar els pigments de colors vermell i blanc que els mexiques van fer servir per decorar les imatges portades des de terres llunyanes per oferir-les al déu Tláloc, al qual estava parcialment consagrat el Temple Més Gran.

Una altra evidència que transmet el poder polític i econòmic de Moctezuma es troba en els animals inclosos. La biòloga Belem Zúñiga Arellano apunta que predominen cargols de les espècies Nerita scabricosta i Hexaplex brassica procedents de les costes de l'Atlàntic, des d'on es van transportar, possiblement vius en contenidors d'aigua salada fins a la metròpolis prehispànica.


