La lluna de cuc
Dimarts vam tenir una lluna plena brillant, però tant era. Es deia, pel que sembla, lluna de cuc. No perquè sigui cucosa ni res semblant, sinó pels cucs que emergeixen de la terra que es comença a desglaçar, anunciant el principi de la primavera. Altres teories parlen de larves d’escarabats que surten de les escorces dels arbres, però no sembla una discussió rellevant. No hi ha bufetades. La idea lunar és la mateixa: renovació de la vida d’una manera o una altra. És el moment d’obrir els solcs per a la sembra, plantar les primeres llavors i aquella mena de coses que a ningú no li importen, pel que es veu.
La veritat és que aquesta lluna de cuc va il·luminar la nit fosca de dimarts com si res. Els llunàtics que podien adonar-se de si mateixos potser es van notar més sensibles. Una companya, per exemple, explica que aquella nit va vagarejar fins a casa plorant, no exactament per pena. Potser també van sentir coses els peixos. I els insomnes. Hi ha dades científiques que demostren que no hi ha relació entre les llunes plenes i els parts. Ni la violència. Però sí amb la fresa dels coralls i per descomptat les marees. O el son. Un estudi de la Universitat de Washington va comprovar que, quan el cos celeste està en la seva plenitud, l’activitat cerebral relacionada amb l’ensopiment profund cau; dormim entre 46 i 58 minuts menys. I tant se val.
Una companya explica que aquella nit va vagarejar fins a casa plorant, no exactament per pena
Ni tan sols ha importat que la lluna plena de cuc d’aquest mes de març donés un doble espectacle, alineant-se a la perfecció amb el Sol i la Terra, oferint un eclipsi total. Tant és que l’astre es tornés vermell en algunes zones del món, com Amèrica o Austràlia, l’ Índic o el Pacífic. Aquesta lluna de cuc, que va ser també lluna de sang, va perdre brillantor enmig d’una de les escalades de projectils més importants de la història. Va ser la convidada de pedra d’un cel travessat per un intens foc creuat de míssils de l’operació Fúria Èpica, i la seva resposta. Va deixar la seva empremta en mars torpedinats.
Les lleis del caos, en estreta col·laboració amb la indústria armamentística, van aconseguir que els homes violents li robessin a aquesta lluna, en la seva nit, tot el protagonisme. Era allà, petrificada, entre projectils. Els cucs i les larves d’escarabats no sabem què van fer, però qualsevol treu el caparró.