Valverde rescata el Madrid

Per al Reial Madrid, que només li val guanyar, especialment un dia tan assenyalat com el 6 de març (124è aniversari), té gust de glòria la victòria aconseguida a Balaídos (1-2) al minut 95, just al caire de l’ abisme, amb un xut des de fora de l’àrea de Fede Valverde que va tocar Marcos Alonso i es va colar a la porteria del Celta. Un triomf inesperat perquè la balança s’inclinava cap a la banda gallega contra un equip blanc minvat per deu baixes, però que va millorar la imatge oferta dilluns contra el Getafe. El Madrid torna a posar-se a un punt d’un Barça que es calibra avui a San Mamés després de l’esforç en va de dimarts a la Copa del Rei contra l’ Atlètic.

El final va contrastar amb l’inici, que va ser celeste. Als quaranta segons, Borja Iglesias ja havia xutat a porta. Una badada de la defensa del Madrid la va aprofitar el Panda per enviar-la, això sí, als núvols. Més precís va estar al cap de cinc minuts, quan va fer lluir-se Courtois a la primera ocasió clara. A les cames del desmanegat davanter hi havia les opcions del Celta, un equip en ratxa (quatre victòries seguides i a vuitens de l’Europa League) que ja va assaltar el Bernabéu a la primera volta i va deixar gairebé a la lona Xabi Alonso. Era desembre i l’equip blanc ja donava símptomes d’esgotament.

Tres mesos després d’allò, i amb Arbeloa a la banqueta, el tedi és el mateix malgrat el triomf.

Vinícius, en una cursa a l’espai, va enviar la pilota al pal. Era el minut deu i Tchouaméni, des de la frontal, es va quedar a centímetres de tocar la xarxa. Un córner que va ser el preludi de l’inexplicable 0-1. Com va passar en aquell famós 4-0 d’Anfield del Liverpool al Barça a les semifinals de Champions del 2019, Trent va treure ràpid un Güler que s’estava lligant les botes (o feia el gest). El Celta feia la migdiada i la pissarra d’Arbeloa va valer el gol d’un Tchouaméni que ara és el millor defensant i atacant. Amb tantes estrelles, totes a la infermeria ( Mbappé, Bellingham, Rodrygo...), el migcampista s’ha convertit en el més fiable sobre la gespa. Segur de si mateix, és un pop recuperant pilotes i el millor llançador quan trepitja àrea.

Per ser el seu pla més que per respecte (a aquest Madrid el va guanyar l’Albacete a la Copa), el Celta va fer un pas enrere cada vegada que el Madrid s’espolsava la primera pressió. Amb tan poc espai, el partit va baixar de revolucions. Els blancs la grapejaven sense profunditat mentre el Celta esperava el seu moment. I el va tenir als 25 minuts. Swedberg va treure el pitjor de Trent, que va evidenciar llacunes defensives. No va tancar per dins la passada, es va menjar la retallada i la va defensar a dos metres, prou espai per posar una passada franca a Borja Igle­sias, que va marcar. Era el minut 25 i el Celta, que va començar a fluir, va estar a punt de marxar amb avantatge al descans, però Courtois, al 46, va desbaratar el xut de Swedberg després d’una preciosa jugada col·lectiva.

Amb una banqueta de circumstàncies – Camavinga a Madrid per un queixal–, poca fusta va poder carregar Arbeloa. Va repetir el del planter Pitarch i va entrar Pala­cios, que protagonitzaria la jugada que hauria pogut canviar el signe del matx. Al minut 72, després de mitja hora de badalls, Ferran Jutglà va tocar amb la mà dins de l’àrea una centrada del Reial Madrid. Díaz de Mera, advertit pel VAR, va anar a veure les imatges, però, finalment, va assenyalar una falta anterior en el salt de Palacios a Ilaix Moriba. Era visible. Si no hagués passat, hauria estat penal.

Quan faltaven deu minuts, el partit només podia agitar-se ficant-lo en una coctelera. No tenia més elements el Madrid, que va veure com Gonzalo (suplent en lloc d’un actiu i ressuscitat Brahim) va voler posar-li el pebre, però el factor emocional era per a Iago Aspas, que va sortir a la recerca de l’èpica. Aspas la va tenir, amb un xut al pal. I el Celta va morir estrenyent un Madrid que no estava per a res més... Fins que va aparèixer Valverde. I va obrar un altre miracle blanc.