Un còmic celebra 40 anys de ‘Pedra de tartera’, de Maria Barbal
Commemoració
Áurea López i I.L. Escudero transformen el llibre icònic de l'escriptora en narrativa visual
Una de les vinyetes del còmic 'Pedra de tartera', de Maria Barbal i Áurea López
Ja fa més de 40 anys que Maria Barbal (Tremp, 1949) és escriptora, perquè el 1985 va publicar Pedra de tartera, una novel·la que es va convertir en tot un fenomen que no ha superat cap altra obra seva. Per celebrar l’efemèride, l’editorial Columna n’ha publicat una versió en còmic amb guió d’I.L. Escudero i il·lustracions d’Áurea López.
Després d’haver venut més de 500.000 exemplars, la història de la Conxa, que passa de nena a vella en un Pallars pagès i empobrit, sotmesa als canvis que li són imposats primer per la família i després per la història, amb la República, la Guerra Civil i la postguerra, fins que abandonen el camp i acaba en una porteria a Barcelona, continua tenint lectors.
La novel·la ja ha venut més de 500.000 exemplars, una cinquena part en alemany
Per l’escriptora ha estat un repte emocionant, ja que no tenia experiència en el còmic –l’editorial prefereix dir-ne “edició il·lustrada” per no distingir-la de l’original–, tot i que abans havia col·laborat amb López en dos contes infantils. Quaranta anys després, confia que als lectors els pugui servir d’entrada a l’obra literària, o si més no que “es facin càrrec del que representa viure una guerra i una postguerra i mantenir la memòria històrica”, ja que quan la va escriure era un tema que no s’havia tractat des del punt de vista d’un poble de muntanya com retrata a la novel·la. “Quan escrius no penses gaire en què passarà, però el resultat i l’acollida dels lectors em va emocionar, aquí però també en altres llocs com Alemanya, el primer lloc on es va traduir –se’n van arribar a vendre més de 100.000 exemplars–”, explica l’autora, que rememora com una jove alemanya li va dir que tenia una àvia que havia passat la Segona Guerra Mundial en un poble i això va fer que l’obra li arribés molt endins.
Áurea López (Sòria, 1979) ja havia llegit la novel·la abans de treballar amb Barbal a La terra dels núvols i El refugiat (Estrella Polar, 2022 i 2024), ja que s’hi va posar el 2020 i li va “impactar molt la vida de la Conxa”, però també li va despertar la curiositat perquè un dels seus avis va ser militar durant la guerra i “l’explicava com Homer, en feia un gran espectacle”; li inquietava el que podia haver fet, però en va parlar amb una tia i això la va tranquil·litzar, tot i que el llibre li va obrir els ulls a una visió molt diferent de la que tenia sobre la Guerra Civil.
El que més li va costar a López va ser haver de posar cara als personatges, perquè “al llibre n’hi ha poques descripcions i acabes sabent com són pel que diuen i com ho diuen”.
Curiosament, des del 2011, quan es van celebrar els 25 anys de la publicació, Barbal sí que tenia al cap les faccions d’alguns personatges gràcies a la versió teatral que es va estrenar al TNC, protagonitzada per Àurea Márquez com la Conxa, amb direcció de Lurdes Barba i dramatúrgia de Marc Rosich.
Per ella, la novel·la il·lustrada és una oportunitat d’ampliar la concreció amb els paisatges, les ambientacions i els interiors de les cases, aspectes en què López s’ha documentat molt, amb les dificultats que suposa, ja que “al Pallars, si hi havia fotògrafs, no es dedicaven a les tasques del dia a dia”, sinó que retrataven amb la millor roba. Per això va passar sis mesos documentant-se en arxius i llegint i rellegint, i un cop amb el guió ja va fer a llapis un primer storyboard, més tard el dibuix en blanc i negre, que va digitalitzar per finalment afegir-hi el color amb aquarel·la digital. Dos anys de feina que els lectors devoraran en una estona que pot durar tota una vida.