Els ximpanzés són els animals que mostren la memòria més complexa, a banda de l’espècie humana. Recorden on i quan hi ha disponibles fruites madures, i utilitzen aquesta informació per decidir quins arbres visitaran i, fins i tot, on dormiran per poder menjar aquests fruits a primera hora del matí. Tot i això, encara no es coneixen bé les estratègies cognitives que fan servir per trobar altres aliments que siguin d’origen animal i no vegetal.
Ara experts de la Universitat de Barcelona i l’Institut Jane Goodall a Espanya han liderat un estudi que descriu les habilitats cognitives desconegudes fins al moment que despleguen els ximpanzés salvatges a l’Àfrica per poder alimentar-se d’insectes —les formigues legionàries— que s’amaguen en caus subterranis i ocults de difícil localització. Aquest és el primer treball que descriu com aquests primats fan ús de les memòries espacial i semblant a l’episòdica per explorar, trobar i recordar on són els amagatalls ocults de les formigues legionàries, sempre canviants.
Tot indica que els simis recordaven visites anteriors als caus de formigues i modificaven el seu comportament en funció de si havien trobat els insectes o no
La recerca revela per primer cop com els ximpanzés són capaços d’afrontar amb èxit tot un desafiament cognitiu per explotar durant anys una font d’alimentació animal en el medi natural. Les descobertes, que ha publicat la revista Communications Biology, amplien la nostra comprensió de les estratègies cognitives en primats no humans, i aporten noves dades per reconstruir l’evolució de les capacitats cognitives al llarg de la història del llinatge humà.
La recerca l’encapçalen els experts Andreu Sánchez-Megías i R. Adriana Hernandez-Aguilar, de la Facultat de Psicologia de la UB i l’Institut Jane Goodall a Espanya. També hi participen Laia Dotras, de la mateixa facultat i institut; Jordi Galbany, també de Psicologia i del Jane Goodall i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro); Adrián Arroyo, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), l’Institut d’Arqueologia de la UB (IAUB) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), i Carlota F. Galán, Nadia Mirghani, Manuel Llana i Justinn Renelies-Hamilton, de l’Institut Jane Goodall d’Espanya.
Explorem si els ximpanzés tornen intencionadament als caus, estudiem com detecten les formigues i avaluem la disponibilitat d'aquests insectes i en quina mesura els ximpanzés els consumeixen
Records durant anys del cau ocult on s’amaga la marabunta
Les formigues legionàries (Dorylus spp.), conegudes també com la temible marabunta, formen les colònies d’insectes socials més grans de tot el planeta. Aquests insectes himenòpters són rics en proteïnes i minerals —nutrients clau per als ximpanzés—, però són molt difícils de trobar perquè excaven caus subterranis que s’amaguen sota les roques, les arrels i la vegetació caiguda i, a més, es desplacen de manera imprevisible.
En el marc del treball, del 2018 al 2022 l’equip va analitzar un total de 679 visites de ximpanzés a quatre nius de formigues legionàries a la Reserva Natural Comunitària de Dindefelo (RNCD), un hàbitat de sabana al sud-est del Senegal.
Andreu Sánchez-Megías, estudiant de doctorat i primer autor de l’article, detalla que «en l’estudi explorem si els ximpanzés tornen intencionadament als caus, estudiem com detecten les formigues, i avaluem la disponibilitat d’aquests insectes i en quina mesura els ximpanzés en consumeixen. Els caus estan amagats, són escassos i es reocupen de manera intermitent, i per als ximpanzés recordar la ubicació exacta on són els caus és una bona estratègia alimentària. Aquestes cavitats són abandonades i reocupades a intervals irregulars i aquest component clau del comportament de les formigues permet que els ximpanzés visitin repetidament els mateixos forats per nodrir-se d’aquests insectes».
Vista, olfacte, gust i tacte
Tot indica que els simis recordaven visites anteriors als caus de formigues i modificaven el comportament en funció de si hi havien trobat els insectes o no en visites prèvies. Les conclusions indiquen que els ximpanzés utilitzen la memòria espacial per recordar la ubicació exacta dels caus de formigues amagats, i la memòria semblant a l’episòdica per recordar si en van trobar en visites anteriors als mateixos caus.
La memòria semblant a l’episòdica és l’habilitat de recordar on, quan i què va passar en experiències passades, i s’anomena així en referència a la memòria episòdica en humans, que consisteix en les mateixes habilitats sumades a la capacitat de verbalitzar els records. Com que els animals no humans no ens poden comunicar de manera explícita el que recorden, aquesta habilitat equivalent a la memòria episòdica humana s’anomena memòria semblant a l’episòdica.
Un ximpanzé en un zoo al costat d'una carbassa .
A més, cal destacar també que aquest és el primer estudi en la bibliografia científica que descriu com els ximpanzés fan servir quatre sentits (vista, olfacte, gust i tacte) per inspeccionar caus buits i detectar si hi ha formigues a l’interior.
Importància per a la conservació i per entendre l’evolució humana
La professora R. Adriana Hernandez-Aguilar, investigadora del Pla Serra Húnter, subratlla que «és important remarcar que l’estudi de la cognició dels ximpanzés en un context ecològicament rellevant —com la sabana on s’ha dut a terme la recerca— contribueix a entendre millor l’evolució de les capacitats cognitives humanes, atès que els primers homínids van habitar paisatges igualment càlids, secs i oberts».
A més, «els ximpanzés són una espècie en perill d’extinció i aprendre més sobre les estratègies que utilitzen per obtenir aliments importants a la natura ens ajuda a conservar-los», conclouen els investigadors.