Durant dècades, els cosmòlegs han treballat sota el paradigma inflacionari, un model que proposa que l'univers es va expandir de forma extremadament ràpida, en una fracció de segon, i així va preparar el camí a tot el que avui observem. Però aquest model inclou massa paràmetres ajustables —els paràmetres lliures—, que poden modificar-se a voluntat. Des d'una perspectiva científica, això és problemàtic, ja que dificulta saber si un model està realment predient o si està simplement adaptant-se a les dades.
Un equip de científics liderat per l'expert Raúl Jiménez, investigador ICREA de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), en col·laboració amb la Universitat de Pàdua, ha presentat una nova teoria revolucionària sobre els inicis de l'univers. L'estudi, publicat a la revista Physical Review Research, introdueix un canvi radical en la comprensió dels primers instants després del big-bang, sense dependre dels elements especulatius que tradicionalment han assumit els físics.
Durant dècades hem intentat comprendre els primers moments de l'univers amb models basats en elements que no hem observat mai”
En un avenç significatiu, l'equip ha proposat un model en qui l'univers primerenc no necessita cap d'aquests paràmetres arbitraris. En lloc d'això, comença amb un estat còsmic ben establert denominat espai de Sitter, que està fonamentat en les observacions actuals de l'energia fosca.
Ones gravitacionals: la clau per entendre l'estructura còsmica
El nou model no depèn de camps o partícules hipotètiques com l'inflatón. Suggereix que les oscil·lacions quàntiques naturals de l'espai-temps, les ones gravitacionals, van ser suficients per sembrar les petites diferències de densitat que eventualment van donar lloc a galàxies, estrelles i planetes. Aquestes ondulacions evolucionen de forma no lineal, interactuant i generant complexitat amb el temps, la qual cosa permet realitzar prediccions verificables amb dades reals.
“Durant dècades hem intentat comprendre els primers moments de l'univers amb models basats en elements que no hem observat mai”, afirma Raúl Jiménez. “El que fa que aquesta proposta sigui emocionant és la seva simplicitat i la seva verificabilitat. No afegim elements especulatius, sinó que demostrem que la gravetat i la mecànica quàntica poden ser suficients per explicar com va aparèixer l'estructura del cosmos”.
Els resultats obtinguts indiquen que potser no necessitem elements especulatius per explicar el cosmos, sinó només una comprensió profunda de la gravetat i la física quàntica
Entendre l'origen de l'univers no és només una qüestió filosòfica, sinó que ens ajuda a respondre a preguntes fonamentals sobre qui som i d'on venim. Aquesta nova proposta ofereix una visió minimalista, però potent, elegant i potencialment refutable. Això és la ciència en el seu millor moment: prediccions clares que observacions futures —com les mesures d'ones gravitacionals i estructura còsmica— poden confirmar o rebutjar.
Aquests nous resultats indiquen que potser no necessitem elements especulatius per explicar el cosmos, sinó només una comprensió profunda de la gravetat i la física quàntica. Si el model es confirma, podria marcar un nou capítol en la forma en què pensem sobre el naixement de l'univers.