El record d'episodis concrets de la nostra vida és la base de la memòria. Malgrat que l'experiència és constant, existeix evidència de sobra que demostra que el cervell segmenta la nostra memòria quan es produeixen canvis en el flux de la informació per a així convertir-la en records.
Per exemple, quan estàs fent alguna tasca, qualsevol cosa que et manté ocupat, i de sobte reps una trucada o sona el timbre, el cervell identifica que hi ha hagut un canvi durant el curs de l'experiència i utilitza aquests esdeveniments com si fossin un punt i a part en l'emmagatzemament dels records.
El cervell segmenta la nostra memòria quan es produeixen canvis (esdeveniments) en el flux de la informació per a així convertir-la en records
Un equip de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) de l'Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat per primera vegada en humans un mecanisme neurofisiològic clau en la formació i segmentació d'aquests records: les ones cerebrals de tipus ripple. Aquestes ones són unes oscil·lacions elèctriques d'alta freqüència que actuen com a marcadors que delimiten i organitzen els diferents episodis o fragments clau d'informació que hem de recordar en el futur. Aquest descobriment, publicat a la revista Nature Communications, aprofundeix en la compressió de com s'organitza la memòria al cervell humà i, un dels seus assoliments més significatius, obre noves vies per abordar trastorns relacionats amb el seu deteriorament, com l'alzheimer.
Estudis previs en ratolins han assenyalat que les ones tipus ripples exerceixen un paper fonamental en la formació de la memòria. “Es considera que aquestes ones coordinen la transferència d'informació entre l'hipocamp i les regions neocorticals —al còrtex temporal i frontal—, facilitant la integració de nous records. Aquest senyal neuronal és clau per generar potenciació sinàptica, cosa que permet al cervell fixar i consolidar un record”, exposen els investigadors.
Van registrar l'activitat cerebral de deu pacients amb epilèpsia mentre veien el primer capítol de la sèrie Sherlock de la BBC
Encara que aquests senyals s'hagin estudiat àmpliament i exhaustivament en animals, especialment en ratolins, la seva anàlisi en humans ha estat molt limitada. Això és a causa de les dificultats que existeixen per registrar-les en humans, ja que aquestes ones tenen el seu origen en zones cerebrals que requereixen l'ús d'elèctrodes intracranials. Tot i això, en aquest estudi, els investigadors han aconseguit analitzar aquestes ones en humans en un context plenament naturalista, és a dir, en condicions molt properes a la vida quotidiana.
Per escenificar un entorn naturalista apropiat, van registrar l'activitat electrofisiològica intracranial de deu pacients amb epilèpsia —intervinguts per motius clínics— mentre veien el primer capítol de la sèrie Sherlock, de la BBC, d'una durada de 50 minuts. “Aquest tipus de format narratiu, com passa en la vida real, presenta canvis d'escena que el cervell identifica com límits d'esdeveniments”, detallen els autors.
Lee tambiénUna vida positiva puede prevenir la pérdida de memoria en la mediana edad
Posteriorment, es va demanar als participants que relatessin el que recordaven de l'argument del capítol. Els resultats van mostrar un patró dinàmic d'activació de les ones ripple durant la codificació dels records. “Observem que aquestes ones es produïen tant en l'hipocamp com en les àrees neocorticals”, explica Marta Silva, primera signant de l'article i actualment investigadora postdoctoral a la Universitat de Colúmbia. Així mateix —segons els investigadors— aquestes continuaven un ritme temporal diferenciat: en l'hipocamp, l'activitat de les ones ripple augmentava en el límit dels esdeveniments, cosa que reflecteix el seu paper en la segmentació; en canvi, a les regions corticals, la seva presència era més elevada durant el desenvolupament intern dels esdeveniments.
Conforme als investigadors, aquest patró suggereix una coordinació entre les dues estructures cerebrals, com si es tractés d'una espècie d'“orquestra”.
“No n'hi ha prou amb parar atenció i registrar la informació, sinó que és igual o més important organitzar-la”
Aquest descobriment reforça la importància de la segmentació i l'estructuració en la formació dels records. “El que veiem, tant en aquest estudi com en projectes afins, és que no n'hi ha prou amb fer atenció i registrar la informació, sinó que és igual o més important organitzar-la en el constant flux d'informació”, destaquen. A més, aquests senyals no ajuden tan sols que hi hagi un registre mentre està passant el record, sinó que la informació s'organitzi de forma coherent.
En aquest sentit, la investigació obre la porta a explorar teràpies que considerin la manera en què s'organitza la informació a escala cerebral. “En persones grans, per exemple, que comencen a mostrar deteriorament en la memòria, podria ser beneficiós presentar la informació de forma més estructurada, amb pauses clares entre esdeveniments rellevants. No només per una qüestió de ritme cognitiu, sinó perquè això podria facilitar la seva correcta codificació i emmagatzemament”, conclouen.