L'oratòria de Martin Luther King, més vigent que mai per a afrontar el racisme amb fermesa
Premis Arcadi Oliveres UAB
L'estudiant de la UAB Bernat Francesch Itxart rep el Premi Arcadi Oliveres pel seu TFG sobre Martin Luther King Jr., inspirant el debat de la lluita contra el racisme i per la justícia social
Bernat Francesch Itxart ha rebut el Premi Arcadi Oliveres per la seva feina de final de grau: “I Have a Dream. L'ideari de Martin Luther King a través dels seus discursos”
“Estic orgullós de reunir-me amb vostès avui dia en aquesta que serà, en la història, la més gran demostració per a la llibertat en la història del nostre País”.
Així començava el famós discurs “I have a Dream” que el Reverend Martin Luther King va pronunciar des de la Direcció General per a la Igualtat d'Oportunitats. Més de 50 anys després de la proclama d'aquest discurs ple d'esperança, Bernat Francesch Itxart, graduat en Història per la UAB, ha rebut el Premi Arcadi Oliveres en l'àmbit de les Arts i Humanitats pel seu treball de fi de grau (“I Have a Dream. L'ideari de Martin Luther King a través dels seus discursos”) en el que l'estudiant ofereix una anàlisi profunda de la trajectòria política i social de Martin Luther King Jr., posant en relleu la “vigència” del seu missatge en la lluita contra el racisme estructural i per la justícia social.
Ho vaig escollir com a objecte d'estudi perquè connectava amb el meu passat i el meu futur
Bernat, nascut a Mataró, explica que l'elecció del discurs de King es basa en una connexió personal i social: “Ho vaig escollir com a objecte d'estudi perquè connectava amb el meu passat i el meu futur. Jo he nascut i crescut a Mataró, al barri de l'Havana, un barri cèntric i còmode”. No obstant això, Bernat viu a 15 minuts del barri de Rocafonda —ara mundialment conegut per la irrupció del geni futbolístic Lamine Yamal—, un barri molt humil i perifèric, tradicionalment receptor de població migrant.
Berant destaca que “el discurs de King continua sent vigent perquè abraça moltes de les qüestions que afecten les nostres societats i sistemes actuals”.
Bernat Francesch durant l'acte de lliurament del Premi Arcadi Oliveres
“El racisme continua molt present en la vida quotidiana, en les institucions i en els sistemes polítics actuals, per tant, la lluita contra aquest necessita continuar estant en peu de guerra”. A més, Francesch destaca que especialment en l'era de les xarxes socials, això és un repte que és necessari combatre amb discursos transformadors basats en la no-violència i la inclusió.
Una de les aportacions clau de la feina és la comprensió que la discriminació racial no es pot entendre sense l'opressió econòmica. “Desgraciadament, com va descobrir King, els termes de classe i raça són encara inseparables l'un de l'altre”, assenyala Francesch.
Aquesta anàlisi global podria connectar-se amb la realitat de Mataró o Catalunya: “Per exemple, una de les principals campanyes de Luther King va ser a Chicago contra la segregació per barris i les condicions d'habitatge precàries per als afroamericans. A Mataró, actualment, hi ha situacions similars als barris perifèrics com Rocafonda o Cerdanyola”. Barris en els quals la “falta d'habitatge digne per als seus habitants i la precarietat econòmica s'uneixen amb una problemàtica racial palpable”, afegeix Francesch.
L'extrema dreta es beneficia d'un discurs d'odi efectiu, amb missatges simples i emocionals, que apel·len a la por per mantenir privilegis
Tot això amb les complicacions de viure en un context marcat per l'augment de l'extrema dreta i els discursos d'odi, especialment dirigits a la població jove. Per mitigar l'impacte d'aquests discursos incendiaris i alarmistes, Bernat proposa la necessària revisió de les estratègies comunicatives de King. “L'extrema dreta es beneficia d'un discurs d'odi efectiu, amb missatges simples i emocionals, que apel·len a la por per mantenir privilegis”, explica Bernat. Matisa que aquest fenomen té un impacte molt negatiu, especialment en els homes que neguen la violència masclista i ho consideren un “invent ideològic”.
“King no identificava els seus enemics com persones, sinó com adversaris per convèncer”
Bernat recorda que el discurs de King es basa en l'“amor cap als altres i la no-violència. King no identificava els seus enemics com persones, sinó com adversaris, buscant convèncer i transformar, no humiliar. La seva estratègia era la redempció i la reconciliació”. Cita textualment un dels seus discursos més emblemàtics a Selma el 1965: “Our aim must never be to defeat or humiliate the white man but to win his friendship and understanding”